El professor Vicent Martínez Sancho patenta un sistema d’encriptació ‘indesxifrable’

  • La potent 'criptografia de residus' ha estat desenvolupada per l'ex-president d'Acció Cultural del País Valencià, físic de la UV

VilaWeb
Redacció
20.01.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El 15 de novembre, el físic de la Universitat de València Vicent Martínez Sancho va enregistrar a l’Oficina de Patents Europea un sistema d’encriptació de transmissió de dades a prova de hackers. L’organisme europeu va atorgar a la ‘criptografia de residus‘ d’aquest professor de Simat de la Valldigna la màxima qualificació, la categoria A, en novetat, activitat inventiva i aplicació industrial.

Per Martínez, el sistema patentat és ‘del tot indesxifrable’ i marcarà ‘un abans i un després’, perquè pot posar fi a la pirateria audiovisual i musical, i tenir moltes aplicacions industrials, tanto en informàtica com en telecomunicacions, transaccions de pagaments electrònics, operacions bancàries i firma digital.

I és que el sistema, que rep el nom de ‘criptograma de residus’, afegeix a les habituals coordenades de confusió i difusió en què es basa la criptografia, la condició de la transformació, que proporciona possibilitats infinites a l’encriptació perquè fa un ‘salt qualitatiu’ per primera vegada de les dues dimensions de la majoria de sistemes a les tres dimensions.

A més, s’aplica en pocs segons, i a través de qualsevol ordinador, tant a textos com fotografies. Ara mateix, el sistema es troba en fase de desenvolupament amb la intenció de comercialitzar-lo a través de l’empresa valenciana Crypto-Res com més aviat millor, atès l’interès que ja hi han mostrat unes quantes companyies i institucions.

En portals especialitzats en encriptació com Kriptópolis ja hi ha debat sobre el criptograma de residus de Martínez i la seva suposada potència.

Vicent Martínez Sancho (1943) ha exercit de professor de física a la Universitat de València durant més de quaranta anys. Tot i destacar per escriure la primera obra en català per a l’estudi de la física a la universitat, també ha publicat obres en el camp de la relativitat i la física nuclear, tal com es reflectia en aquesta entrevista de fa un any a la revista Mètode. Va ser president d’Acció Cultural del País Valencià entre el 1999 i el 2005.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any