17.04.2012 - 06:00
Vicent Martínez Sancho (Simat de la Valldigna, 1943) ha exercit com a professor de Física a la Universitat de València durant més de quaranta anys. Tot i destacar per escriure la primera obra en català per a l’estudi de la física a la Universitat, també ha publicat obres en el camp de la relativitat i la física nuclear. Aquesta vegada ens sorprèn amb ‘L’ús de l’energia nuclear (Homo sapiens?)’ (Bullent, 2011), un assaig en el qual el físic es posiciona d’una manera taxativa contra l’ús que fem de l’energia nuclear.
– El seu darrer llibre, ‘L’ús de l’energia nuclear (Homo sapiens?)’, analitza el model energètic actual i les seues conseqüències. Segons assegura vostè, la malversació energètica que practica l’ésser humà no el fa mereixedor del terme ‘Homo sapiens’?
– No és exactament així. Jo no faig un enfocament econòmic, jo no parle de malversació energètica. Sinó d’atemptat contra la vida –que és bastant més greu–, perquè fins i tot els que fan el negoci també surten perjudicats, encara que no ho sàpiguen. Respecte a la denominació ‘Homo sapiens’, la trobe desafortunada perquè una persona sàvia és una persona que és intel·ligent, que és prudent, que té serenitat… Creus que Carl von Linné hauria encunyat el terme ‘Homo sapiens’ si haguera conegut Hiroshima i Nagasaki? Jo crec que no.
– Mentre estava escrivint aquest llibre, va esdevenir l’accident de Fukushima. No va arribar a pensar que açò es tractava d’un fet malastruc?
– Justament així el citava en el llibre i citava el cas de l’esglai que va produir l’accident de Kashiwazaki-Kariwa, a l’altra banda del Japó, pràcticament a la mateixa latitud. Allí va ocórrer un sinistre i quasi va endur-se tot. I acabe el meu primer capítol del llibre preguntant-me què passaria si el terratrèmol haguera augmentat un grau d’intentsitat. A l’endemà mateix, va ocórrer el desastre de Fukushima. Recorde que les primeres notícies només parlaven del tsunami i del terratrèmol. No varen dir res de la central nuclear durant moltes hores.
– Pensa que Fukushima tindrà les mateixes conseqüències a llarg termini que Txernòbil?
– És prompte encara, però acabarà com Txernòbil i com Maiak. És a dir, allà no hi ha cap solució per molt que diguen. El que passa és que ara s’ha de construir un sarcòfag per damunt perquè per moltes generacions hi haurà una fuita de radioactivitat encara que siga mínima. Jo crec que serà un desastre pitjor que Txernòbil. La radiació emesa per Txernòbil va ser 500 vegades superior a la que va desprendre la bomba atòmica sobre Hiroshima l’any 1945. Llavors varen ser evacuades 350.000 persones en una zona de 150.000 km². Això és 5,6 vegades la superfície del País Valencià. Si ara esclatara Cofrents, ja ho sabem, hauríem d’emigrar.
– I en quina mesura s’emet CO2 a l’atmosfera durant el procés de generació elèctrica en les centrals nuclears?
– En primer lloc, quan parlem de la fissió nuclear, cal dir que aquesta forma part d’un drama en tres actes. Un primer acte és l’enriquiment de l’urani, un segon és la mateixa central nuclear i el tercer, i més dramàtic de tots, són els residus radioactius. La funció de la central nuclear és només la d’escalfar aigua, per tal que el vapor moga el generador que produeix l’electricitat. Per tant, en la central nuclear, l’urani fa el mateix paper del petroli o del carbó en una altra central termoelèctrica: escalfa l’aigua i produeix vapor. Els defensors de les centrals nuclears argumenten que no es produeix CO2, i això és parcialment cert. Però és que s’obliden del primer i del tercer acte: del drama. Els defensors de les nuclears diuen que no s’emet CO2, un dels gasos causants del canvi climàtic, en el procés de generació d’electricitat en les centrals nuclears. Però en el procés que hi ha des de la pechblenda –mineral del qual s’extrau l’urani–, fins l’enriquiment de l’urani, sí. S’ha emès utilitzant energia convencional per buscar les mines de pechblenda, per extraure-la i per transportar-la. Això significa una generació i una utilització d’enorme quantitat d’energia procedent de combustibles fòssils. Després comença el procés de separació de l’urani, que també n’implica: és consumir energia per produir més energia. Això que diuen que l’ús de l’energia nuclear no emet CO2, això és un frau! Sóc la primera persona que denuncie obertament açò en el meu llibre.
Andrea Torres és estudiant de la Universitat de València.
Llig l’entrevista a Vicent Martínez Sancho completa a la revista Mètode.
Enllaços
Array
