21.12.2012 - 17:31
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha fet una crida a recuperar el consens de les Normes de Castelló de 1932 per la qual es reconeixia la unitat de la llengua catalanba iniciant la normativització del valencià. A través d’una declaració institucional, l’AVL ha recordat que enguany fa 80 anys d’aquell consens i ha fet una crida ‘a mantindre viu aquell esperit i el compromís d’usar el valencià’. La institució reconeix que la societat del segle XXI ‘té nous reptes en un context de globalització i plurilingüisme’ i assenyala el seu compromís amb un sistema educatiu que garanteixi la competència en la llengua pròpia i amb una atenció preferent del català.
L’acadèmia assenyala que ens trobem en uns moments de debat social sobre els reptes del plurilingüisme, on el sistema educatiu ha de garantir el fet que tots els valencians tenen dret a rebre l’ensenyament del, i en, idioma propi.
En aquest sentit recorda que la Llei d’ús i ensenyament del valencià assenyala que ‘qualsevol que haja estat la llengua habitual en iniciar els estudis, els alumnes han d’estar capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià amb igualtat amb el castellà’.
L’AVL considera que el plurilingüisme ‘ha de tindre com a punt de partida, i ser continuació, dels programes bilingües actuals, amb una atenció preferent al valencià com a llengua vehicular, perquè si es prenen en consideració els diferents estudis, la major eficàcia educativa respecte a competències lingüístiques correspon als programes d’Immersió Lingüística i als d’Ensenyament en Valencià, en els quals l’objectiu assenyalat per la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià s’aconseguix en un nivell més alt’.
L’AVL ha recordat que les institucions i els escriptors valencians de 1932 que es van adherir a les Normes de Castelló expressaven en el preàmbul de les ‘Bases per a la unificació de l’ortografia valenciana’ que ‘la llengua pròpia és la més alta manifestació de la personalitat d’un poble i que aquells pobles que han recobrat la seua consciència com a tals no sols s’entreguen a l’ús del seu propi parlar, sinó que aspiren a la seua màxima depuració com a fenomen cultural i com a prova que volen tornar a ser ells mateixos’.
La institució assenyala que es tractava del desig de seguir avançant en el procés de normativització del valencià des de l’estima per la llengua amb unes normes que varen ser seguides durant 40 anys per la majoria dels literats valencians.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua es reconeix ‘hereva i successora d’aquell acord històric’, ja que té per funció ‘determinar i elaborar, en el seu cas, la normativa lingüística de l’idioma valencià’ la qual ‘és d’aplicació obligatòria a totes les administracions públiques de la Comunitat Valenciana’ (art. 41 de l’estatut).
De la mateixa manera, l’AVL reconeix que ha de ‘vetllar pel valencià’ partint ‘de la tradició lexicogràfica, literària, i la realitat lingüística genuïna valenciana, així com, la normativització consolidada, a partir de les denominades normes de Castelló’ (art. 7. d. de la Llei de Creació de l’AVL).
‘La nostra institució s’ha regit pel consens i la concòrdia com a procediments fonamentals de la seua gestió, tant a l’hora de determinar els diferents elements constitutius de la normativa lingüística del valencià, com quan ha calgut fer declaracions institucionals d’avaluació dels processos de normalització lingüística, i ha aportat les observacions i els consells pertinents per a afavorir l’ús normal del valencià amb l’aplicació i la gestió de bones pràctiques’, remarca l’AVL.
‘Seguint eixe esperit de consens, va reconèixer la unitat de la llengua compartida per valencians, catalans i baleàrics, i reclamà el respecte a la dignitat i a la denominació del valencià en el conjunt del sistema lingüístic de què forma part’, recorda la institució.
