11.02.2012 - 09:28
L’11 de febrer del 2011, Hosni Mubàrak abandonava Egipte després de 30 anys en el poder, forçat per divuit dies de protestes a la plaça Tahrir. Un any més tard, s’enfronta a un procés judicial i els islamistes han guanyat les primeres eleccions de la nova era. Es calcula que durant les protestes van morir més de 800 persones, i després hi ha hagut un degoteig constant de víctimes. Les protestes, a més, continuen, i els milers de manifestants mantenen sobre les noves autoritats militars les mateixes exigències que a Mubàrak.
El camí cap a una democràcia completa serà llarg i abans caldrà que l’exèrcit ‘cedeixi completament el poder al poble, assenyala a l’ACN l’expert egipci Khalil al-Anani, autor del bloc ‘Islamists2day’. Al-Anani, de l’Escola de Govern i Afers Internacionals de la Universitat de Durham, diu que encara ‘costarà entre 5 i 10 anys’ perquè Egipte tingui una democràcia completament desenvolupada. Per aconseguir-ho, insisteix que l’exèrcit haurà d’abandonar el poder i que totes les forces polítiques -amb liberals i islamistes als dos extrems de l’espectre- arribin a un consens sobre el pla de transició.
Tot i que els militars encara dominen el poder executiu al país, han promès traspassar els poders completament als civils que formin govern arran de les eleccions presidencials (que tindran lloc entre maig i juny). Els crítics, però, avisen que la cúpula militar continuarà movent fils des de les bambolines de l’escenari polític. Ara per ara, el domini de l’exèrcit és la principal causa del malestar intern i dels enfrontaments. De fet, els detractors dels soldats han convocat una vaga per a avui, coincidint amb l’aniversari de la marxa de Mubarak. L’aturada ha causat divisió entre els grups d’esquerres i liberals, d’una banda, i l’exèrcit, polítics islamistes i líders religiosos, d’una altra.
Un president que posi equilibri entre islamistes i liberals
Les eleccions legislatives van donar la majoria de seients del parlament als islamistes. Caldrà esperar fins al juny per veure si el president electe és de la mateixa corrent. ‘Els islamistes a Egipte no volen tenir un president islàmic, perquè creuen que això pot complicar la situació. Pensen que si el president és un liberal o almenys un moderat, pot equilibrar el Parlament de majoria islamista i el poder civil’, argumenta Al-Anani, tot i que diu que ‘ara mateix no hi ha ningúque pugui aconseguir aquest equilibri’.
Per a aquest expert, els més ben posicionats per arribar a la presidència serien el liberal Amr Mussa -que abans era secretari general de la Lliga Àrab- i l’islamista Abdel Moneim Abul-Fotuh, que era membre dels Germans Musulmans fins l’abril de l’any passat. El registre de candidats s’obrirà el proper 10 de març.
Descens de turistes i inversions estrangeres i augment de l’emigració
Mentre els processos polítics van avançant al seu ritme, la situació econòmica del país és ‘molt dolenta’, reconeix l’acadèmic egipci. El turisme, que fins ara era un dels principals motors, ha patit un fort descens, i també les inversions directes vingudes de l’exterior. Com a conseqüència, el flux de persones que emigra del país és constant. L’argument de Khalil al-Anani és que ‘la migració no només està lligada a l’economia, sinó també a la vida social’, i per això explica: ‘Si Egipte aconsegueix una democràcia sostenible, molta gent creurà en el seu futur’ i voldrà quedar-s’hi, en comptes de buscar una vida millor més enllà de la frontera.
Enllaços
Array
Array
Array
