30.01.2012 - 22:14
Els caps d’estat i de govern de la UE han tancat l’acord sobre el nou Tractat de disciplina fiscal a l’eurozona. La República txeca s’ha afegit a la disconformitat del Regne Unit i n’ha quedat al marge. D’aquesta manera tan sols seran 25 dels 27 estats membres, segons ha explicat el primer ministre suec, Fredrik Reinfeldt.
La signatura del tractat es farà a la pròxima cimera de l’1 de març. El compromís ha estat possible després d’un acord entre Polònia i França per permetre als països que encara no han adoptat la moneda única que participin a algunes cimenres de l’eurogrup, que s’institucionalitzaran per primera vegada.
Més liquiditat i menys pressió fiscal per a les pimes
Els dirigents europeus també han acordat de tirar endavant plans d’austeritat i reformes laborals per a reduir el dèficit i per rebaixar la pressió fiscal sobre el treball, a més de mesures encaminades a ajudar les petites i mitjanes empreses a disposar de més accés al crèdit. Això es faria mitjançant el Banc Central Europeu, que subministraria liquiditat a llarg termini a la banca, amb la condició que no serveixi per a un desendeutament sinó a finançar el teixit econòmic. La prioritat dels Vint-i-set, en la cimera celebrada avui, és reduir la desocupació
Els líders reunits a Brussel·les han presentat un primer document de la seva trobada. Es tracta d’un compromís per l’impuls del creixement econòmic i la creació de llocs de treball que intenta compensar una agenda fins ara només centrada en les mesures d’austeritat.
‘Els governs estan fent grans esforços per corregir els desequilibris pressupostaris amb una base sostenible, però es necessiten més mesures per promoure el creixement i la feina’, diuen els líders europeus. ‘No hi ha solucions ràpides’, admeten, recordant que cal compaginar les retallades ‘amb una modernització de les nostres economies i amb el reforç de la competitivitat per garantir un creixement sostenible’.
En aquest sentit, reclamen que cada estat membre treballi per modernitzar el seu mercat laboral. Les reformes estaran supervisades per la UE. A canvi, Brussel·les es compromet a impulsar a nivell europeu més beques i més ajudes pels joves i els petits i mitjans emprenedors a través dels excedents dels fons europeus. Com a exemple, citen una ampliació de les places a la beca Leonardo da Vinci, que permet als joves compaginar l’aprenentatge de llengües estrangeres amb pràctiques professionals a l’exterior.
El comunicat reclama la fi de les diferències geogràfiques i de formació entre estats membres, i advoca per impulsar mesures centrades en reduir la segmentació dels mercats, rebaixar la fiscalitat del treball i promoure un ‘reconeixement mutu de les qualificacions professionals’. A més, proposa que els treballadors que es mouen entre països europeus puguin ‘tenir i preservar drets de pensió suplementaris’.
