25.01.2012 - 11:32
El ministre de Justícia espanyol, Alberto Ruiz Gallardón, ha anunciat avui que estudia dur a terme unes mesures que poden ser molt polèmiques. Es planteja d’establir un sistema de copagament a la justícia, de tal manera que qui presenti un recurs a una decisió judicial, a partir de la segona instància, hagi de pagar; planteja també una reforma de la llei de l’avortament perquè s’exigeixi el consentiment dels pares per a les menors que vulguin interrompre l’embaràs, i la instauració de la cadena perpètua ‘revisable’ per a casos ‘molt restringits’.
La cadena perpètua revisable
Segons Gallardón, serà la cadena perpètua serà una ‘pena excepcional’ per a supòsits ‘molt restringits’ però ‘que han assolit el màxim grau de repulsa social’.
El copagament a la justícia
‘Si el ciutadà no es conforma amb la resposta que li dona el poder judicial i sol·licita un segon pronunciament és quan s’aplicarà el nou model de taxes’, ha explicat Gallardón, que ha justificat la decisió per evitar el col·lapse de la justícia i ha apuntat que els ingressos que es generin per aquestes taxes es destinaran al procés de millora i modernització de la justícia. Segons el ministre, en quedaran exemptes les persones que no acreditin que no tenen recursos per poder litigar. A més, segons Gallardón, també es limitarà el servei d’assistència jurídica gratuïta, on hi haurà ‘correccions’ per ‘evitar abusos i un increment de la ‘litigiositat fictícia’ alhora que ‘reduir l’entrada innecessària de nous assumptes als òrgans jurisdiccionals’.
Reforma de la llei de l’avortament
Pel que fa a la Llei de l’avortament, el ministre ha avançat que tramitarà a través de la Comissió de Justícia la reforma de la normativa aprovada la passada legislatura “sense consens”. Segons Gallardón, la reforma s’inspirarà en la doctrina del Tribunal Constitucional respecte a la primera llei de l’avortament, i hi constaran principis anunciats pel seu partit com l’exigència del vist i plau dels pares per a la interrupció de l’embaràs en menors.
Pas barrat al català
A més, Gallardón ha tancat la porta a l’ús del català, el basc i el gallec als òrgans supraautonòmics de la justícia. Segons Gallardón, aquesta possibilitat comportaria despeses de traducció que haurien d’assumir o bé les persones que impulsin els escrits o bé les comunitats autonòmiques on es parla la llengua cooficial. Tot plegat, ha dit, té una ‘difícil solució’ i per tant el millor és que es faci ús del ‘privilegi de tenir una llengua comuna que és oficial a tot l’estat’ i a la què cal recórrer en aquest tipus de casos.
