11.01.2012 - 06:00
‘La feina del periodista no és tan sols d’explicar les coses que veu, és més complicada’, diu Xavier Giró, periodista i professor de la UAB, al documental sobre periodisme i mitjans ‘Una mirada crítica’, que s’ha presentat aquest vespre a l’Espai VilaWeb. El documental recull les reflexions de professionals, periodistes i acadèmics, sobre els continguts dels mitjans.
‘Una mirada crítica’ ha estat dirigit per Francesc-Josep Deó, fundador de l’AulaMèdia, entitat sense ànim de lucre que treballa per la comunicació en l’àmbit educatiu. Hi parlem del documental, de la feina i de la funció dels periodistes, de les seves responsabilitats, del futur que ens espera…
–El documental es presenta com ‘un (des)enfoc crític sobre els mitjans de comunicació’. Quines qüestions tracta?
–La intenció era donar una mirada sobre continguts en la comunicació, després de quatre vídeos en què tractàvem aspectes descriptius de la comunicació. Hi apareixen professionals que exerceixen de periodistes cada dia, com són Vicent Partal i Roger Palà; i altres que en parlen des d’un vessant més acadèmic i reflexiu, com són Xavier Giró, Elvira Altés i Teun A. Van Dijk. Tots ells reflexionen sobre la construcció del discurs i els models que els periodistes transmeten a través dels mitjans. Parlen de qüestions com ara el masclisme, l’autocensura, el racisme i reflexionen sobre el futur.
–Com a director del documental, quines reflexions en destaques?
–Crec que els professors, i també molts periodistes, donem una visió molt simple dels mitjans de comunicació. En aquest reportatge s’explica que la comunicació, i el seu dia a dia, és més complexa del que ens pensem. Avui dia ja no podem definir la comunicació com emissor-canal-receptor, és més complexe, tant des d’una visió empresarial com del discurs.
–En el moment en què es troben actualment els mitjans, encara deu ser més complicat…
–En el reportatge s’apunta aquesta tesi. Partal reflexiona sobre la insostenibilitat dels mitjans, davant la situació de crisi i la facilitat tecnològica. Les grans estructures mediàtiques ja no són viables i aposta per una tercera via, amb uns mitjans que no es troben en l’àmbit privat però que tampoc no són públics, on l’audiència té una certa participació directa. El reportatge només apunta aquesta idea, però crec que serà interessant seguir-ho.
–Sovint es parla de la funció social del periodisme. Per tu, en què consisteix aquesta funció?
–Ser conscient que estàs transmetent una part de la realitat –que n’és la teva visió– i que la forma de transmetre-la, el discurs que crees, té una incidència social. La teva notícia és una versió parcial i el discurs que hi fas servir té una incidència social, per això has de mesurar el discurs que crees. No pots calcar allò que diuen els altres. Només perquè algú més gran que tu parla d’una ‘onada d’immigrants’ tu no has de reproduir-ho. Perquè no transmets només uns fets sinó també un contingut. En comptes de fer servir la paraula onada, dóna una xifra, quantifica-ho. El periodista ha de ser conscient que quan escriu va més enllà de la descripció d’uns fets: també pot crear uns estereotips sobre allò de què parla, siguin immigrants, dones, moviments sindicals, etcètera. Està creant opinió, ho vulgui o no.
–Segurament la majoria en són conscients, d’això. A alguns tant els farà, altres buscaran justament crear una opinió concreta, i n’hi haurà uns altres que tot i ser conscients de la responsabilitat que tenen, no poden fer més perquè es troben amb limitacions, de temps o de recursos…
–El dia a dia se’ns menja. En Giró hi reflexiona, al documental: no hi ha prou gent per explicar-ho tot, i això porta sovint a copiar i enganxar notes de premsa. Entre altres coses perquè el teu cap ja t’apressa perquè acabis una notícia que potser encara no has pogut començar. Aquesta precarietat també fa minvar la qualitat del periodisme, és evident. Si un periodista tingués prou temps per treballar un tema, consultar fonts, contrastar-les, veure els diversos aspectes que incideixen en aquell fet, seria diferent. Però això no passa.
–És allò que sabem la teoria però que la pràctica és més difícil?
–Sí, però no només pel que he dit, sinó perquè molt sovint no hi ha una reflexió sobre allò que transmetem. I és important ser conscient que allò que transmetem ho escolten trenta alumnes en una aula o ho llegeixen milers de persones en un diari. Nosaltres que treballem en els dos àmbits som molt conscients que la nostra feina, les reflexions i la manera de transmetre-les, són molt importants, ja que construïm la realitat a qui ens rep. Com diu Teun A. Van Dijk al principi del documental, el discurs construeix la realitat.
–Gairebé tots els mitjans passen actualment per un moment difícil, i molts periodistes s’han quedat a l’atur o treballen en unes condicions encara més precàries. Això et fa ser gaire pessimista sobre el futur del periodisme?
–Ho veig fotut, però penso que podem aguantar l’envit si fem un periodisme de qualitat; això vol dir ser conscients i responsables. Si fem un periodisme de qualitat destacarem en aquest amalgama d’informació, i a vegades de saturació. Si hi afegim més formació i un domini de les noves tecnologies, crec que podrem aguantar.
