07.01.2012 - 17:46
Desenes de milers de persones han omplert aquest vespre el centre de Bilbao en favor dels drets dels presoners polítics bascos. Convocada pel col·lectiu Egin dezagun bidea, s’ha convertit en la manifestació pels presoners i contra la dispersió penitenciària més multitudinària de totes les del País Basc. De fet, aquest era l’objectiu dels organitzadors, que la marxa esdevingués colossal; i així ha estat. Una mobilització amb què manifestants i forces independentistes insten els governs espanyol i francès a canviar la política penitenciària per tal d’avançar en la resolució del conflicte basc, en el nou context posterior a la fi de la lluita armada d’ETA.
Concretament, insten els governs a posar fi a l’actual política de dispersió, alliberar els presoners amb malaltia greu i dels que ja hagin complert tres quartes parts de la condemna, derogar l’anomenada ‘doctrina Parot’, aplicar els beneficis penitenciaris sense restriccions ni arbitrarietats, i revisar totes les resolucions judicials basades en legislacions especials i que han quedat obsoletes.
Pels organitzadors, el diàleg, les resolucions i els acords adoptats aquests últims mesos en uns quants àmbits mostren que el camí iniciat pot portar a una solució duradora i, per tant, ‘és hora d’actuar amb responsabilitat per a superar l’etapa de violència, repressió i sofriment’. Tot plegat, consideren, empeny a la tornada a casa de les persones engarjolades i fugides i a la superació de les raons que causen el conflicte que viu Euskal Herria: ‘No hi pot haver escenari de pau i democràcia sense aquest pas.’ Arran de la disposició mostrada pel col·lectiu de presoners polítics cap a la superació del conflicte, ‘la política penitenciària s’ha de situar en clau de resolució democràtica’ per a avançar en el camí de la pacificació i la convivència a Euskal Herria, afirmen.
En aquest sentit, la portaveu de l’esquerra abertzale Maribi Ugarteburu ha demanat als governs espanyol i francès que mirin amb atenció les imatges de la manifestació d’avui i es moguin per avançar en el camí cap a la normalització democràtica del país. Ha destacat que persones d’ideologies molt diverses s’han aplegat per una petició comuna: ‘la de posar fi a la política carcelària criminal i donar passos a curt termini’.
El secretari general d’Eusko Alkartasuna, Pello Urizar, ha insistit que la societat basca reclama que ningú bloqui el procés basc i que els passos deixin de ser unilaterals. Urizar s’ha mostrat convençut que la mobilització d’avui servirà per demostrar que ‘una majoria social del país demana que es facin passos cap a la normalització política i social’; uns passos que cal fer, diu, en aquelles qüestions que són conseqüència del conflicte, com els presoners. Per la seva banda, el coordinador d’Aralar, Patxi Zabaleta, ha insistit que ‘la solució de tots els problemes polítics’ passar per tenir en compte no només les víctimes sinó també els presos.
Solidaritat municipal i internacional
La marxa d’avui arribava després de la multitudinària manifestació del 22 d’octubre a Bilbao en favor del procés de pau (dos dies després de l’anunci d’ETA de cessament definitiu de la lluita armada i la mateixa setmana de la conferència internacional per la pau a Sant Sebastià), i ha rebut el suport de cent municipis d’Euskal Herria, de 15.000 persones a títol individual, i d’una trentena de represaliats del franquisme, com Josep-Lluís Carod-Rovira.
Ha tingut el suport explícit d’Abertzaleen Batasuna, Alternatiba, Aralar, Bildu, Eusko Alkartasuna i Ezker Abertzalea, a més de LAB i Lokarri. Alhora, un centenar de municipis de tot Euskal Herria han aprovat una moció presentada per la coalició Bildu de suport i en favor del trasllat al país de tots els presoners polítics. Entre els municipis que l’han signada hi ha Bilbao, gràcies al vot favorable d’Aralar, Bildu i el PNB.
Des de fa mesos, a més, la iniciativa Egin Dezagun Bidea ha rebut adhesions de formacions polítiques de nacions sense estat com ara Esquerra Republicana de Catalunya, Solidaritat (amb el suport explícit dels diputats Joan Tardà i Uriel Bertran, respectivament) i la CUP, i de Breizhistance de la Bretanya, el Bloc Nacionalista Gallec i Cucha Independentista de l’Aragó. A banda, 15.000 persones a títol individual també han donat el seu suport.
