09.12.2011 - 08:14
La decisiva cimera de caps d’estat i de govern de Brussel·les, qualificada per la majoria de participants com l’última oportunitat per salvar Europa i l’euro, ja ha topat amb el primer gran escull. Com ja havia avisat, el Regne Unit ha vetat la reforma dels tractats europeus propugnada per la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Nicolas Sarkozy.
El veto britànic ha obligat Merkel i Sarkozy a limitar l’anomenada refundació europea, basada en la disciplina pressupostària, als disset socis de l’euro i a tots aquells que s’hi vulguin afegir. La Gran Bretanya i Hongria han rebutjat l’acord i Suècia i la República Txeca volen consultar abans els seus parlaments i les respectives coalicions de govern. Per tant, de moment seran vint-i-tres els estats que participaran en aquest nou tractat intergovernamental que hauria d’estar acabat al març del 2012. ‘Preferíem un acord a 27, però no ha estat possible per culpa dels nostres amics anglesos, que han fet peticions inacceptables’, ha lamentat el president francès en la compareixença feta a la matinada, després de deu hores de negociació.
‘Jo ja havia avisat abans de venir a Brussel·les que si no em donaven prou garanties no acceptaria un nou Tractat, i el que m’han ofert no interessa als britànics i per això no ho he acceptat’, ha assegurat el primer ministre britànic, David Cameron. El govern britànic no ha fet ni un pas enrere en la defensa dels interessos de la City (que representa el 10% del PIB britànic) i a canvi d’acceptar la reforma franco-alemanya exigia poder tenir dret de veto sobre la regulació financera i del mercat interior.
‘Els que no han volgut l’euro no estan precisament en la millor posició per dir-nos com hem de fer un salt endavant els que sí en som membres, ho dic amb gran amistat cap a la Gran Bretanya i amb la voluntat que es quedi a Europa, però cadascú tria el seu camí i amb Merkel en traiem les conclusions’, ha advertit Sarkozy.
Els punts de l’acord
La ‘regla d’or’ de l’estabilitat pressupostària, que és la base de la reforma, s’inclourà en totes les constitucions (com ja ha fet l’estat espanyol), i la Comissió Europea controlarà amb rigor els pressupostos estatals i sancionarà els estats incomplidors i que tinguin un dèficit excessiu. L’acord també fixa que no es tornarà a fer pagar els inversors privats part dels rescats ni s’obligarà la banca a assumir reestructuracions del deute públic (el cas de Grècia haurà estat, doncs, una excepció).
I estableix que els caps d’estat i de govern de la zona euro celebraran una cimera mensual en cas de crisi i no prendran les decisions per unanimitat sinó per una majoria del 80%, que impedeix als països petits vetar acords però permet a Alemanya i França poder-los blocar. L’acord a 23 també preveu aportar 200.000 milions d’euros al Fons Monetari Internacional (FMI) perquè pugui rescatar els països europeus que necessitin ajuda.
Alemanya i Holanda no volen ni sentir parlar d’eurobons
Alemanya i Holanda no han volgut ni sentir a parlar dels eurobons, però els presidents de la Comissió Europea, del Consell i de l’Eurogrup, José Manuel Durao Barroso, Herman Van Rompuy i Jean-Claude Trichet, continuaran treballant-hi i presentaran una nova proposta al juny per mirar de convèncer la cancellera alemanya i el seu homòleg holandès, Mark Rutte. ‘Esperem que llavors que el clima sigui més tranquil’, ha confiat Van Rompuy. Per a seguir l’actualitat de la cimera, podeu fer servir l’etiqueta #euco.
