Compromís pregunta al PP qui va ordenar la retirada dels cartells col·locats ahir al Cementiri General pel Fòrum per la Memòria

VilaWeb
Redacció
02.11.2011 - 14:35

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El grup municipal de Compromís ha demanat a l’equip de govern de l’ajuntament de València qui va donar l’ordre de retirar els cartells col·locats ahir, dia de Tots Sants, al Cementiri General pel Fòrum per la Memòria del País Valencià. Els cartells es limitaven a indicar els punts en què hi ha centenars de persones enterrades, en fosses, represaliades pel franquisme. Aquests cartells van ser retirats, segons que ha explicat la regidora de Compromís, Maria Pilar Soriano, pocs minuts després d’haver estat col·locats.

‘Vam poder veure com aluns dels operaris que van retirar els cartells, parlaven per telèfon just abans de fer-ho; i pensem que segurament parlaven amb els seus superiors per a rebre i indicacions sobre si deixar els cartells o no’, ha dit Soriano, que ha presentat una bateria de preguntes a la regidora delegada de cementiris, Lourdes Bernal.

Per Soriano, ‘aquest ajuntament demostra que té molt poc humanitat quan ni tan sols permet que els familiars dels represaliats tinguin una jornada de pau per a recordar aquells que van morir defensant la legalitat i la democràcia. Com sempre, aquest ajuntament passa per sobre de la memòria de les víctimes’.

‘Volem saber’

En declaracions a VilaWeb, la presidenta del Fòrum per la Memòria, Empar Salvador, recordava ahir que, segons el jurista i ex-president italià Francesco Cossiga, les fosses comunes del cementeri de València són ‘les més grans de la història europea del segle XX’. I encara no se sap per què. ‘Hi va haver un pacte de silenci i encara ara molts callen. Perquè quaranta anys de dictadura feixista donen lloc a moltes complicitats. Els herois d’aleshores són ací. Van ser els feixistes els qui feren la transició i la llei de l’amnistia, que, com l’actual llei de la memòria, ha portat l’oblit de les víctimes, el silenci dels crims i la impunitat dels responsables.’

Salvador recorda que ‘a València, la repressió va ser exercida contra tota la població civil’ i que ‘d’això, se’n diu genocidi’. Però això l’entitat té intenció d’arribar fins al final, i ara prepara el recurs contra l’arxivament del procés perquè s’investiguessin els delictes de detenció il·legal i desaparicions forçades durant el franquisme, tipificats com a crims contra la humanitat.

Camí d’Estrasburg

La sala Penal de l’Audiència espanyola va anul·lar l’ordre d’exhumació de tres fosses del cementeri de València decretada pel jutge Santiago Pedraz. El Fòrum va recórrer al·legant indefensió jurídica, però el Tribunal Constitucional va resoldre que els drets dels denunciants no s’havien vulnerat pas. L’única via que queda ara és la d’Estrasburg, i el Fòrum té previst de presentar aviat un recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans.

Paral·lelament, el Fòrum manté viva la memòria amb actes, llibres i conferències. Tal com explica Empar Salvador, ‘en cap altre lloc un acte d’estes característiques mobilitza tanta gent’, en referència a la mobilització ciutadana que va clamar contra la construcció de nínxols en la fossa de la secció 7a dreta del cementeri valencià. Amb tot, l’ajuntament hi va acabar construint un monòlit en record dels feixistes, que ara el Fòrum malda perquè tirin a terra.

‘Ací guanyaren els franquistes i el règim es va encarregar de desmembrar la població civil que havia perdut la guerra. Amb assassinats o deixant-los morir de fam… Els van tirar al fossar i no els van inscriure al registre. Deixaren d’existir.’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any