01.11.2011 - 06:00
En ocasió de la Diada de Tots Sants, el Fòrum per la Memòria del País Valencià ha convocat un acte ‘pacífic i respectuós’ al cementiri general de València per a senyalitzar-hi les fosses comunes amb cartells i flors. ‘Informem de la gent que hi ha a les fosses perquè tothom que vaja avui al cementeri ho sàpiga’, explica a VilaWeb la presidenta del Fòrum, Empar Salvador.
‘Deixarem constància de la realitat que tant s’hi nega, censurant, tergiversant i manipulant tota la realitat que allí s’amaga: els seus 41.020 m2 dividits en sis immenses fosses comunes a les quals foren tirades 23.661 persones durant el període més terrorífic del franquisme. Totes elles documentades amb les dades que els propis feixistes van escriure, víctimes de la repressió del genocidi franquista contra la població que havia perdut la guerra’, diu en un comunicat el Fòrum.
Amb aquest gest, l’entitat també insisteix en la crítica per la ‘censura de l’existència de les fosses comunes’ i reclama l’aterrament del monòlit dedicat als feixistes, erigit sobre la fossa comuna de la secció 7a dreta, l’única damunt de la qual no s’hi han construït nínxols.
‘Volem saber’
Empar Salvador recorda que, segons el jurista i ex-president italià Francesco Cossiga, les fosses comunes del cementeri de València són ‘les més grans de la història europea del segle XX’. Encara no se sap per què. Diu Salvador: ‘Hi va haver un pacte de silenci i encara ara molts callen. Perquè quaranta anys de dictadura feixista donen lloc a moltes complicitats. Els herois d’aleshores són ací. Van ser els feixistes els qui feren la transició i la llei de l’amnistia, que, com l’actual llei de la memòria, ha portat l’oblit de les víctimes, el silenci dels crims i la impunitat dels responsables.’
La presidenta del Fòrum per la Memòria insisteix: ‘Volem saber’. Recorda que ‘a València, la repressió va ser exercida contra tota la població civil’ i que ‘d’això, se’n diu genocidi’. Però això l’entitat té intenció d’arribar fins al final, i ara prepara el recurs contra l’arxivament del procés perquè s’investiguessin els delictes de detenció il·legal i desaparicions forçades durant el franquisme, tipificats com a crims contra la humanitat.
Camí d’Estrasburg
La sala Penal de l’Audiència espanyola va anul·lar l’ordre d’exhumació de tres fosses del cementeri de València decretada pel jutge Santiago Pedraz. El Fòrum va recórrer al·legant indefensió jurídica, però el Tribunal Constitucional va resoldre que els drets dels denunciants no s’havien vulnerat pas. L’única via que queda ara és la d’Estrasburg, i el Fòrum té previst de presentar aviat un recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans.
Paral·lelament, el Fòrum manté viva la memòria amb actes, llibres i conferències. Tal com explica Empar Salvador, ‘en cap altre lloc un acte d’estes característiques mobilitza tanta gent’, en referència a la mobilització ciutadana que va clamar contra la construcció de nínxols en la fossa de la secció 7a dreta del cementeri valencià. Amb tot, l’ajuntament hi va acabar construint un monòlit en record dels feixistes, que ara el Fòrum malda perquè tirin a terra.
‘Ací guanyaren els franquistes i el règim es va encarregar de desmembrar la població civil que havia perdut la guerra. Amb assassinats o deixant-los morir de fam… Els van tirar al fossar i no els van inscriure al registre. Deixaren d’existir.’
