23.10.2011 - 06:00
Els caps d’estat i de govern de la Unió Europea (UE) han buscat a la cimera d’avui a Brussel·les acostar posicions sobre el pla global per a frenar la crisi del deute de l’eurozona, que inclou demanar als bancs que assumeixin pèrdues de gairebé el 50% en el deute grec als seus balanços, recapitalitzar-los amb 100.000 milions d’euros i reforçar el fons de rescat amb l’objectiu de contenir el contagi de la crisi a Espanya i Itàlia.
En canvi d’aquest reforç, els dirigents europeus pressionen el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i sobretot el primer ministre italià, Silvio Berlusconi, perquè adoptin més mesures de reducció del dèficit.
Malgrat que les grans diferències entre França i Alemanya s’han reduït aquestes últimes hores en favor de la posició de Berlín, no s’esperava que el Consell europeu aprovés definitivament el pla avui mateix. El motiu esgrimit en públic és que el parlament alemany hi ha de donar el vist-i-plau. Per això s’ha convocat una segona cimera dimecres vinent.
Els països de l’eurozona ja han arribat a un acord per a demanar a la banca un ‘increment substancial’ de la seva contribució al segon rescat de Grècia, segons que va anunciar ahir el president de l’Eurogrup, Jean-Claude Juncker.
La quitança arribarà probablement al 50%, tot i que el Banc Central Europeu (BCE) manté reticències perquè té por que aquesta maniobra agreugi el contagi a Espanya i Itàlia. I els dirigents europeus necessiten que la banca l’accepti perquè una reestructuració imposada desencadenaria les assegurances d’imagament del deute.
Després de superar les reticències d’Espanya, Itàlia, Portugal i el BCE, també s’ha arribat a un consens sobre el pla per a recapitalitzar la banca europea amb 100.000 milions d’euros, amb la intenció que pugui resistir la quitança grega i la crisi del deute.
L’import de capital addicional que la UE ve necesario para sus entidades es sustancialmente inferior a los 200.000 millones de euros que calcula el Fondo Monetario Internacional (FMI). Los ministros de Economía han acordado exigir temporalmente a los grandes bancos de la UE un ratio de capital de calidad del 9%, frente al 5% de las pruebas de estrés realizadas en julio, tras aplicar descuentos en la deuda pública de los países periféricos que tienen en cartera.
Als bancs que no arribin al llindar de capital requerit, se’ls demanarà que presentin un pla de recapitalització i que el posin en marxa. El termini podria ser d’entre tres mesos i sis, segons fonts comunitàries. El president de la Comissió europea, José Manuel Durao Barroso, ha proposat que fins que no tinguin els fons exigits es prohibeixi a les entitats pagar bons o dividends.
Els bancs hauran de recórrer d’entrada a fonts de capital privades. Si cal, els governs els podran proporcionar assistència en segona instància. I com a últim recurs els bancs podran recórrer a un préstec del fons d’estabilitat financera europeu.
La peça final de l’acord sobre la qual encara hi ha diferències és el reforç del fons de rescat. França ha renunciat que es recorri al BCE per a multiplicar la potència d’aquest mecanisme, una alternativa que rebutjaven tant Alemanya com el president sortint del BCE, Jean-Claude Trichet.
