23.10.2011 - 06:00
El país on va començar l’hivern passat l’anomenada primavera àrab, Tunísia, passa per les urnes per primera vegada després de la fugida del president ‘perpetu’ Zine al-Abidine Ben Alí. Més de set milions de persones han pogut votar avui els dos-cents disset membres que formaran l’assemblea constituent, encarregats de redactar la nova constitució, elegir el nou govern interí i convocar eleccions presidencials i legislatives. La participació ha estat del 70%, molt més alta que no s’esperava.
A les primeres eleccions lliures a una assemblea constituent des de la independència el 1956, s’hi han presentat 11.600 candidats en 1.517 llistes electorals, de les quals 655 són independents, 828 són de partits i 34, de coalicions. Es destaquen el partit islamista moderat Ennahda, el centrista Partit Democràtic Progressista (PDP), el socialista Fòrum Democràtic per les Llibertats i la Feina, la coalició del Pol Democràtic Modernista (PDM) i el Congrés per la República (CPR).
Les eleccions s’havien programat inicialment pel 24 de juliol, però es van decidir posposar fins avui per raons logístiques i amb l’acord de la majoria de formacions tunisenques. En la majoria d’enquestes fetes des del març fins el setembre, la formació més ben situada per a encapçalar l’assemblea constituent és la islamista Ennahda de Rachid Ghannouchi, seguida una mica lluny pel PDP. En la campanya electoral, amb regles molt rígides, un dels temes centrals ha estat la por de la baixa participació. Amb tot, la junta electoral ha confirmat al final de la jornada que l’afluència de votants havia superat totes les expectatives i s’havia situat en el 70%.
Són les primeres eleccions que tenen lloc després de la caiguda del règim de Ben Alí, que continua exiliat a l’Aràbia Saudita amb la seva família i malgrat que ja han començat judicis a Tunísia en contra seu.
Primavera àrab
La immolació amb foc del jove venedor ambulant Mohammed Bouazizi, el 17 de desembre a Tunísia, va encendre el sollevament en aquest país nord-africà. L’anomenada revolució de gessamí va aconseguir expulsar del poder, el 14 de gener, el president Zine al-Abidine Ben Alí i va esperonar revoltes populars en uns quants països àrabs més. A Egipte, per exemple, el president Hosni Mubàrak, que governava amb mà de ferro des de feia tres dècades, va cedir el poder després de dues setmanes de protestes al Caire, i a Líbia, fronterera amb Tunísia, les forces rebels van posar fi dijous passat a la vida del dirigent Muammar al-Gadaffi. També hi ha hagut protestes, inspirades en les tunisenques, a Algèria i el Marroc, Bahrain, el Iemen i Síria.
Enllaços
Array
Array
Array
Array
