22.07.2011 - 06:00
Els caps d’estat i de govern dels estats de la zona euro van tancar ahir un acord (pdf) sobre el segon rescat de Grècia a la cimera d’emergència a Brussel·les. El nou rescat es farà amb préstecs de la UE i el Fons Monetari Internacional (FMI) i una contribució de la banca privada, a qui es demanarà que accepti l’ajornament del pagament dels bons grecs. La cancellera alemanya, Angela Merkel, va explicar que l’ajuda del rescat serà de 109 mil milions d’euros. La banca privada participarà en el rescat amb 37 mil milions d’euros, segons el comunicat de l’Eurogrup.
La participació privada s’estima en 37.000 milions com a contribució neta en finançament entre aquest any i el 2014, i un programa de recompra de deute per valor de 12.600 milions que situarà el total del rol privat fins a 50.000 milions en tres anys. A més, l’Eurogrup preveu que la contribució neta del sector privat pugui arribar als 106.000 milions entre el 2011 i el 2019.
El pla acordat preveu flexibilitzar el fons de rescat de 750 mil milions d’euros perquè pugui donar crèdits preventius i recapitalitzi els bancs de països amb problemes, encara que no hagin estat rescatats, segons va explicar el president francès Nicolas Sarkozy en acabar la cimera.
També van acordar allargar els terminis i rebaixar els tipus d’interès dels préstecs concedits per la UE a Grècia per fer més sostenible el deute, segons figura en el projecte de conclusions. Els tipus passaran del 4,2% a una forquilla d’entre 3,5% i 4%, i els terminis passaran dels set anys previstos a quinze, com a mínim.
Sarkozy va explicar que, si les agències de ‘rating’ qualifiquen el pla d’impagament, els països de la zona euro garantiran temporalment els bons grecs perquè el Banc Central Europeu (BCE) segueixi injectant liquiditat al sistema financer de Grècia.
‘El que farem per Grècia, no ho farem per cap altre país de la zona euro’, va dir Sarkozy, per deixar clar que la reestructuració del deute no s’estendrà a Portugal o Irlanda. ‘Per aquests dos països excloem totalment la participació del sector privat.’
Tanmateix, Lisboa i Dublín es beneficiaran de la reducció del tipus d’interès i de l’ampliació dels terminis de retorn dels préstecs de la UE.
