16.12.2010 - 20:00
El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona és al passeig de la Bonanova, 47. Dimecres, a tres quarts de nou del vespre, el cantant Albert Pla va traspassar la porta de vidre d’aquest edifici acompanyat de la seva guitarra. Tenia una cita important, a la quarta planta. Al cap, repassava les dues cançons que havia pensat de cantar aquell vespre: ‘Marcelino Arroyo del Charco‘, que explica la història d’una dona que va anar al lavabo i ‘va cagar’ un fill, i ‘El caganer‘, la cançó del Nadal passat de TV3. Un repertori breu i contundentment escatològic per a un públic format per una seixantena d’auditors, advocats i juristes, pintors, artesans i firaires, mestres, químics, enginyers i dissenyadors gràfics. Tots eren membres de l’associació Amics del Caganer, que des de fa vint anys promou i difon la figura ja més representativa del pessebre català i que lliura, cada desembre, el premi Caganer de l’any a la persona que més ha fet per l’home arrupit. Albert Pla, amb la nadala televisiva de l’any passat, és el darrer homenatjat.
Fins ara, han precedit Albert Pla en la llista de premiats el poeta Joan Brossa (1991), l’escriptor Josep Ballarín (1992), el periodista Josep Pernau (1993), el cineasta Ignasi P. Farré (1994), els artistes Francesc Torres (1995) i Antoni Miralda (1996), el crític Josep Vallès (1997), el metge Antoni Caralbs (1998), l’actor Enric Pous (1999), el dibuixant Fer (2000), l’escriptor Lluís Anton Baulenas (2001), el guionista i dibuixant d’acudits Ventura & Coromina (2002), el presentador televisiu Andreu Buenafuente (2003), el pallasso Jaume Mateu ‘Tortell Poltrona’ (2004), el cantant Jaume Sisa (2005), l’artista Narcís Comadira (2006), el periodista Albert Om (2007), el compositor Marc Parrot (2008) i el pastisser Frederic Faure (2009). Com va xiuxiuejar Quimi Portet, present al sopar, a Albert Pla, i que aquest va amplificar a tothom, és tot un honor formar part d’aquesta selecta llista de guardonats, ‘molt millor que no la de Creus de Sant Jordi’.
Joan Lliteras és el president d’Amics del Caganer des de 1998: ‘Hi ha dos tipus de persones dins l’associació. D’una banda hi ha el grup de fundadors, que ja tenien la passió pel caganer des de molt antic, amb col·leccions de fa molts anys i fins i tot heretades de pares i avis. I, d’una altra banda, hi ha els qui ens hi hem sumat després, perquè ens ha fet gràcia sempre la figura del caganer, hem descobert l’associació i n’hem començat a col·leccionar’.
Per què cal reivindicar el caganer? Ho té ben clar: ‘És la figura més peculiar i emblemàtica del pessebre català. En cap altra cultura no hi apareix. Sí que hi ha països amb tradició de caganer (com Portugal, França fins a mitjan segle XX, Itàlia, alguns països sud-americans…), però mai com a peça lligada al pessebre. És la peculiaritat de Catalunya’.
Per això considera que cal estendre i expandir aquesta figura per mitjà d’una associació com la que presideix, que promogui que el caganer sigui més reconegut i tingui més prestigi, a casa nostra i internacionalment. ‘A fora, el caganer es percep com un element bastant sorprenent, genera curiositat i interès. Un dia d’aquests la BBC n’emetrà un reportatge que hem gravat aquesta setmana, i fa un temps una jove arqueòloga alemanya d’Erasmus a Barcelona va tenir coneixement del caganer i va decidir dedicar-li una part molt important de la seva tesina sobre el pessebre català’. Aquesta tesi, molt ben documentada i amb una important bibliografia, ja s’ha traduït al català i Amics del Caganer avalua ara de quina manera es pot editar. Paral·lelament, la Generalitat de Catalunya és a punt de publicar el ‘Catàleg d’icones turístiques‘, per mostrar cent setze reclams del Principat a l’estranger: ‘El caganer hi ocupa un lloc molt destacat, amb quatre pàgines’.
L’associació organitza exposicions per tot el país amb col·leccions dels seus membres (com les que es poden veure aquests dies al Centre d’Artesania de Barcelona i a la Mediateca Ludovic Massé de Ceret), publica el butlletí El caganòfil i intenta impulsar, sense gaire bona acollida fins ara, la instal·lació de monuments al caganer als municipis, com el que hi va haver fa alguns anys a Alella (Maresme). ‘Si hi ha algun municipi interessat, el caganer de sis metres que s’ha aixecat enguany al Maremàgnum de Barcelona busca algú que l’adopti passades les festes de Nadal’, va comentar Joan Lliteras als socis durant el sopar de Nadal.
Enllaços
Array
