01.12.2010 - 06:00
Després d’unes quantes hores de parèntesi, els mals resultats del PSC i Esquerra van desencadenar ahir tot de reaccions en aquests partits que indiquen una crisi profunda, una crisi que pot arribar a portar a la restructuració de l’esquerra catalana. Josep Lluís Carod-Rovira i Antoni Castells són els dos noms que algunes fonts consultades per VilaWeb consideren decisius per a afavorir l’acostament d’alguns sectors d’Esquerra i de l’ala més catalanista del PSC. Un acostament amb vista a un projecte que, d’entrada, es diu que ‘no és necessàriament polític’. Els contactes vénen de lluny, però prenen una nova significació després dels resultats de les eleccions de diumenge.
Carod ha callat durant tota la campanya i Castells no va anar, el vespre electoral, a la seu del PSC ni va participar en l’executiva de l’endemà. Però això únicament sembla la punta d’un iceberg que es mou ja fa mesos. Carod ha estat apartat de la campanya i fa molt que no se sent part de la direcció del seu partit, i Antoni Castells ha multiplicat els gestos d’oposició a la direcció socialista. Per exemple, va reclamar amb contundència un grup parlamentari propi a Madrid, després de la sentència del constitucional, i va decidir tot sol que no participaria en les eleccions catalanes. Sectors acostats a tots dos repeteixen que, després de les eleccions, hi ha un ‘espai orfe’ a l’esquerra, de signe socialdemòcrata i catalanista.
Alhora, qui també s’ha distingit aquests darrers mesos per les seves posicions públiques en aquesta línia, Ferran Mascarell, va veure ahir que el PSC tancava la porta al seu projecte de participar en les eleccions locals de Barcelona. Els socialistes van confirmar Hereu com a candidat, malgrat els mals resultats de diumenge. Això impedeix que l’ex-regidor i ex-conseller de cultura pugui participar en unes primàries socialistes. I encara dins les files socialistes, Joaquim Nadal va oficialitzar ahir el paper de cap de l’oposició, ni que sigui provisional, entrevistant-se amb el futur president Artur Mas.
El nomenament de Nadal va sorprendre especialment Montserrat Tura, que havia posat tot el seu carisma personal en campanya al servei del PSC, com a número dos per Barcelona. Quan Montilla va anunciar que no ocuparia el seu escó, semblava que Tura seria la responsable del grup parlamentari. Però el president en funcions la va desnonar amb una sola frase, al final de la reunió de l’executiva, dient que seria Nadal. I ve’t aquí un altre front de discrepància.
Amb els ulls posats en les municipals de Barcelona
La crisi del PSC té, per tant, aspectes diversos i noms que poden acabar confluint. Hom dóna per fet que Montilla continuarà dirigint el partit des de l’ombra i que no hi haurà renovació, i això preocupa els dirigents més crítics, que creuen que cal fer un pas endavant decidit per frenar la pèrdua de vots. Especialment pensant en les eleccions de Barcelona, la confirmació de la candidatura d’Hereu deixa sense possibilitats Ferran Mascarell, que haurà de valorar ara si pot encapçalar un projecte propi.
En aquest cas, Jordi Hereu, l’actual alcalde, ha maniobrat molt ràpidament per impedir un debat sobre el candidat a l’alcaldia, recolzant-se en la federació de Barcelona, en què Carles Martí ha organitzat allò que els crítics anomenen un ‘un búnquer’. Martí s’ha encarregat de frenar tota opció alternativa, dins el partit o vinculada al nou espai, molt especialment si ve d’Antoni Castells o de Ferran Mascarell. Per això Montilla va provar de desactivar els moviments de Castells i de Mascarell esmentant-los tots dos, i a ells a dos i prou, com a membres d’un futur govern socialista, si guanyava les eleccions. Ho va dir al míting del Sant Jordi, sense que ells ho sabessin, i malgrat que unes poques setmanes abans havia especulat amb el nom dels pròxims consellers d’economia.
Tarda convulsa a Esquerra
Mentrestant, a Esquerra les tensions que el vespre electoral no van sortir dels despatxos van esclatar ahir a la tarda en públic. El president del parlament i número dos per Barcelona, Ernest Benach, va anunciar al seu bloc de VilaWeb que no ocuparia el seu escó, bo i remarcant que era un gest motivat pel mal resultat de les eleccions i reclamant un recanvi dins el partit en favor de la generació més jove.
Joan Puigcercós es va avançar a l’allau de reaccions que aquesta decisió podia desencadenar anunciant, poques hores abans, també al seu bloc, que posava el càrrec a disposició del Consell Nacional del 18 de desembre. Ningú no creu que aquest consell nacional designi una direcció alternativa a l’actual, però alguns dirigents van ser molt crítics ahir sobre el paper del partit en les eleccions, en especial sobre la direcció. Entre aquests, Oriol Junqueras i Carles Bonet, que va arribar a demanar la dimissió de Puigcercós. Bonet és un home acostat a Carod i a Castells
A la seu republicana, un darrer factor de tensió, l’hi va afegir Jordi Portabella dient que calia cercar una fórmula de col·laboració entre els independentistes per a les pròximes eleccions municipals. Portabella es tornava a desmarcar, doncs, de la línia oficial, aprofitant l’anunci, fet ahir mateix, que Solidaritat s’hi presentarà. Aquestes declaracions van caure malament a la seu d’Esquerra, on no volen ni sentir parlar de la coalició de Laporta, i on hi ha dubtes sobre qui ha de ser el candidat republicà a l’ajuntament, si Portabella o Oriol Amorós, ja contrapuntats en el passat.
En aquesta situació, les candidatures municipals de Barcelona potser servirien per aclarir i accelerar els projectes nacionals que comencen a insinuar-se i que poden alterar l’espai actual d’Esquerra i del PSC.
