Emili Teixidor, premi Trajectòria

Dins la Setmana del Llibre en Català, s’ha atorgat el Premi Trajectòria a Emili Teixidor, autor de ‘Pa negre’ (Columna). Ha fet la glossa del premiat el també escriptor Jordi Puntí (podeu llegir a la web de la Setmana el text íntegre). Teixidor ha declarat a VilaWeb: ‘Penso que a Frankfurt ja hem fet tard, i temo que els escriptors quedin ofegats per cuiners, pintors, actors…’ L’autor és a punt de treure nova novel·la, ‘Laura Sants’ (Columna).Emili Teixidor (Roda de Ter, 1933) ha dit que se sent aclaparat pel premi, que és a tota una trajectòria, ‘però un ha de portar les flors i les creus’, ha dit fent broma. I ha afegit: ‘No em podia negar a aquest premi que és dels llibreters i dels editors. Potser me l’han donat perquè no els he fet enfadar. Procuro ser un home de consens, si, suposo que per la quantitat de coses que podria dir i callo’.

Preguntat sobre Frankfurt 2007, Teixidor no es manifesta gens optimista: Penso que a Frankfurt ja hem fet tard, perquè allò important és arribar a les universitats i als centres culturals i per ser presents en aquests àmbits se’ls ha de contactar amb dos anys d’antelació. A la fira no s’hi ha d’anar a fer gran cosa, jo hi he anat molts anys i ho sé, és un centre de negocis i no ens faran ni cas als escriptors catalans. Per a mi allò més important són les traduccions que s’aconsegueixin. Les traduccions són fonamentals’. ‘Pa negre’, un dels llibres més celebrats de crítica i de públic dels darrers anys (50.000 exemplars venuts), fins ara només s’ha traduït al castellà i al grec. Els alemanys hi estan interessats, però encara no han signat.

Sobre la nova novel·la de Teixidor, ‘Laura Sants’, que és a punt de sortir, l’autor només ha dit que les seves obres s’assemblen totes i que no hi pensa en com serà rebuda pel públic. L’editorial Columna ha avançat aquest resum de la història: ‘Fins a quin punt el canvi radical de costums i de panorama farien possible avui en dia un rebuig com el que va patir la Laura a la Ciutat dels Sants? Laura, com les grans adúlteres Anna Karenina, Emma Bovary o Ana Ozores, es trobaria avui atrapada entre dos focs, el de la pressió social provinciana i el dels seus impulsos de llibertat i felicitat? Les passions de l’amor i les de la política neixen de la mateixa arrel? En una societat hedonista i consumista com la nostra, la fibra moral de la població és la mateixa que la que va aguantar la misèria i les humiliacions de la postguerra?… Són les preguntes que suscita la lectura d’aquesta novel·la de ritme àgil, ambients diferents, crítica mordaç de l’arribisme i l’amiguisme, reflexió personal sobre la creació i a la vegada elogi apassionat de la necessitat de la ficció… tot servit amb una escriptura diàfana i seductora.. En aquesta novel·la situada en els nostres dies, l’autor torna als paisatges de Pa negre de la mà d’un protagonista amb lligams familiars a la comarca. En la recerca d’una misteriosa Laura, que ha de servir per actualitzar una figura mítica a la ciutat i a la literatura, el narrador es troba embolicat en una trama de lluites polítiques i interessos econòmics que li faran veure que la corrupció del poder i la de l’amor tenen moltes coses en comú.’

Emili Teixidor ha escrit fins ara una trentena de llibres. Ha conreat la literatura infantil i juvenil, la narrativa breu i la novel·la, el guió televisiu, l’article periodístic i radiofònic… Jordi Puntí, a la glossa, ha anat resseguint i recordant aquesta ‘trajectòria amplíssima, variada i compromesa’, i ha apuntat: ‘L’obra d’Emili Teixidor transcendeix fronteres i cal veure-la, ras i curt, com una baula de gruix en la llarga cadena de la tradició literària europea’.

Jordi Puntí, entrant en el camp de la novel·la, ha explicat: ‘…l’autor ha anat bastint un món propi -de ressonàncies mítiques, si voleu- que a mesura que passaven els anys i els llibres s’ha anat fent més complex i més estructurat. La comarca d’Osona durant la guerra i la postguerra, doncs, és el marc en què es desenvolupen la majoria d’històries d’Emili Teixidor. Els personatges entren i surten d’un llibre a l’altre, com un paisatge de fons que permet dibuixar millor, molt sovint, el contrast entre una infantesa feliç, idíl·lica, ingènua, i un present de realitats més que trasbalsadores. (…) Un altre dels aspectes que donen volada a l’obra d’Emili Teixidor és la llengua. Permeteu-me, en aquest punt, que a més a més faci una referència personal i orgullosa: com l’Emili, jo sóc fill de la plana de Vic i la llengua que es trasllueix a les seves novel·les té la rara qualitat de ser culta, vivíssima i alhora perfectament familiar. S’hi escolta el dring d’un català forjat al carrer, a la plaça del Mercat de Vic, entre pagesos, amb tot d’expressions que recuperen una època que, per segons qui, pot semblar llunyana, però que pels osonencs és perfectament actual, com per exemple amb els nens que, en lloc d’anar a l’escola, “van a estudi”. També en la llengua, com en la tria de temes i ambients, Emili Teixidor ha fet bona aquella llei que diu que, sovint, per ser molt universal, cal ser també molt local’.

Enllaços
Emili Teixidor al Qui és qui.