CONTINGUT PATROCINAT
L’AMB promou la cohesió social a través de l’habitatge públic i la rehabilitació energètica
L’organisme metropolità redissenya el model d’habitatge públic, que incorpora criteris d’innovació, inclusió i sostenibilitat
La política d’habitatge de l’AMB també passa per rehabilitar edificis amb deficiències en la conservació i un mal comportament energètic
Són temps difícils per a aquells joves que volen independitzar-se i llogar el seu propi pis, per a aquelles famílies que creixen i necessiten més espai i, en definitiva, per a qualsevol persona que vulgui o necessiti canviar de domicili. D’una banda, el mercat de l’habitatge experimenta, des de fa anys i a nivell global, una tendència a l’alça i, de l’altra, avui dia només l’1,8% dels habitatges de la metròpolis Barcelona són de lloguer social, una xifra que queda molt lluny del 15% que recomana la llei del dret a l’habitatge. En aquest sentit i segons Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ‘la política d’habitatge és necessària, sobretot, per garantir el trajecte vital de les persones i nosaltres el que hem de fer és compassar el nostre ritme amb el que hauria de tenir el mercat’.
Davant d’aquest escenari, l’AMB treballa fermament en l’ampliació de l’oferta d’habitatge públic i aposta per la construcció de més de 6.300 habitatges mitjançant dos instruments: l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL) i Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB). Tanmateix, per a l’AMB el repte va més enllà: l’habitatge, a més de digne i assequible, ha de ser de qualitat. ‘Tradicionalment la gent associa els edificis amb protecció oficial amb habitatges de baixa qualitat’, afirma Josep Maria Borrell, coordinador tècnic de l’IMPSOL. Els qui comparteixin aquesta visió poden anar a fer un volt per algun dels edificis socials ja habitats que l’organisme ha construït en territori metropolità. Una bona opció és l’edifici PISA de Cornellà de Llobregat, reconegut amb diversos guardons i recentment triat com un dels cinc finalistes en categoria general del Premi d’Arquitectura Contemporània de la Unió Europea – Premi Mies van der Rohe 2022.
Però la qualitat no només fa referència a la vàlua arquitectònica, sinó també a la incorporació de valors com ara el respecte pel medi ambient, la inclusió o la flexibilitat, concebuts a partir d’una vocació innovadora, aplicada des dels ciments, tant pel que fa als materials i als sistemes de construcció com a la distribució i l’ús dels espais. Aquests edificis, situats en diferents municipis de la metròpolis de Barcelona, són fruit d’un nou model d’habitatge públic, que contribueix a millorar la cohesió social, l’equitat territorial i la qualitat de vida dels residents a l’àrea. I a l’aposta per l’augment de l’oferta a partir d’aquest nou model, s’hi suma la voluntat de l’AMB de recuperar aquells edificis ja existents amb deficiències en el seu estat de conservació i aïllament. Per assolir aquest repte, l’organisme subvenciona fins al 80% de la rehabilitació d’aquestes finques amb criteris d’eficiència energètica, a través del Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH).
Promocions sostenibles, innovadores i inclusives
L’edifici PISA de Cornellà de Llobregat és un dels 1.801 habitatges que l’IMPSOL, l’Institut Metropolità de Promoció del Sòl i Gestió Patrimonial, ha promogut en els darrers 4 anys. Aquests habitatges, la majoria dels quals són de lloguer, es concentren en diferents promocions situades en municipis de la metròpolis de Barcelona, tant del Baix Llobregat com del Barcelonès i el Maresme. Algunes d’elles ja s’han adjudicat, altres es troben en construcció o en fase d’execució, i també n’hi ha que són a punt d’iniciar el concurs per cercar l’estudi d’arquitectura que executarà el projecte. ‘A les bases del concurs és on hi incorporem els criteris que volem que els arquitectes tinguin en compte per als nostres habitatges”, explica Amadeu Iglesias, director gerent de l’IMPSOL, ‘i aquests criteris són bàsicament la sostenibilitat, la innovació i la inclusió’.
D’acord amb aquests requeriments, els habitatges de l’IMPSOL són espais flexibles per adaptar-se a les noves maneres de viure que estan sorgint, però de cara també al futur, tal com explica Borrell: ‘Fins ara els edificis que es construïen es pensaven d’acord amb la nostra manera d’entendre la vida, però com que aquestes construccions perduraran més enllà i d’aquí a cent anys no sabem qui ni com els habitarà, l’únic que podem fer és demanar flexibilitat’. Així, aquest nou model d’habitatge ja no incorpora espais sense utilitat propis de la llar tradicional, com ara el rebedor o el passadís, fet que permet la construcció d’estances més grans que, a més, són de dimensions similars per flexibilitzar-ne els usos. Aquesta distribució permet, alhora, desjerarquitzar els habitatges i integrar-hi la perspectiva de gènere, en el sentit que els espais destinats a les tasques domèstiques tenen la mateixa qualitat que la resta i són suficientment amplis com perquè puguin ser-hi dues persones alhora. ‘No podem canviar la societat, però sí que podem posar mitjans per fer-ho possible’, destaca Borrell.
Una altra característica que defineix les promocions de l’IMPSOL és l’aposta pels espais intermedis, que són els que hi ha entre l’espai públic (el carrer) i l’espai privat (l’habitatge). Aquests espais poden esdevenir zones comunes on desenvolupar-hi activitats, com ara una bugaderia o una sala lúdica, i contribuir així a enfortir la comunitat, i funcionar també com a zones amb capacitat per afavorir l’eficiència energètica i l’autoconsum. ‘En un edifici de Montgat, per exemple, hi tenim unes dobles façanes de vidre amb tamissos vegetals que els dies de sol funcionen com un acumulador energètic, de manera que els seus habitants no hauran de fer ús de la calefacció’, apunta Iglesias. En aquest sentit, els edificis són propers al consum gairebé nul, de manera que no només comporten beneficis per al medi ambient, sinó també per a les persones que hi viuran: un estalvi econòmic i una dependència mínima en la gestió energètica.
Habitatges assequibles amb nous instruments
‘És evident que la política de lloguer necessita també de fabricació i producció, però també és evident que la musculatura local no és suficient per fer front a aquest finançament’, subratlla Balmón, i afegeix que per això des de l’AMB s’han buscat ‘nous instruments, com ara la constitució d’una societat mixta’. Aquesta societat mixta, pionera a Espanya, és Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB), que preveu construir 4.500 habitatges en un termini d’entre 6 i 8 anys, la meitat als municipis de la metròpolis de Barcelona i l’altra meitat a la capital catalana. En prop d’un any i mig, des de la seva posada en marxa el novembre de 2021, HMB ha fet molta feina: ‘A data d’avui tenim 5 promocions que sumen més de 350 habitatges, distribuïts bàsicament a Sant Boi de Llobregat, Montgat i Sant Adrià de Besòs’, afirmen des de l’Oficina Tècnica de Gerència de l’AMB.
HMB és una fórmula de col·laboració amb paritat publicoprivada, participada en un 50% pel sector públic (25% l’AMB i 25% l’Ajuntament de Barcelona) i en un 50% pel sector privat (NIC RESIDENCIAL, SL, societat formada per Neinor Homes i Cevasa). Els rols estan molt ben definits: els socis públics posen a disposició d’aquest operador els sòls, ja sigui amb ampliació de capital, per constitució de drets de superfície o qualsevol altra forma jurídica de llarga durada que els permeti garantir que aquests habitatges siguin de titularitat pública. El soci privat, per la seva banda, fa les aportacions dineràries i actua com a promotor i gestor del parc.
Tal com indiquen des de l’Oficina Tècnica de Gerència de l’AMB, ‘totes les promocions han de tenir qualitat arquitectònica i fomentar tant l’accessibilitat universal com la flexibilitat quant al disseny dels habitatges, i també han de complir criteris de qualitat ambiental, sostenibilitat, eficiència energètica i estalvi energètic’. Per accedir a aquests habitatges públics i als que promou l’IMPSOL, cal inscriure’s prèviament en el Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de Catalunya. A grans trets, els requisits per fer-ho són: ser major d’edat o estar emancipat, no tenir un habitatge de propietat, estar empadronat en un municipi de Catalunya i complir el límit d’ingressos que estableix la normativa.
Rehabilitar edificis, millorar vides
La majoria dels més de 600.000 habitatges que es concentren a la corona metropolitana són antics, presenten problemes d’estructura, filtracions o accessibilitat, i tenen un mal comportament energètic. Aquestes condicions generen inseguretat i manca de confort entre les persones que hi resideixen, a banda que contribueixen a les desigualtats socials dels barris més vulnerables i comporten conseqüències negatives per al medi ambient. Amb la voluntat de recuperar aquests edificis i millorar, així, la qualitat de vida dels seus habitants, el Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH) concedeix ajuts per a la rehabilitació, amb una dotació econòmica de 102 milions d’euros entre 2022 i 2026, provinent dels fons europeus Next Generation. El requisit bàsic és que el projecte de rehabilitació suposi un estalvi energètic d’un 30%, com a mínim, i la quantia de les subvencions augmenta progressivament en funció d’aquest percentatge fins arribar a cobrir el 80% de l’import total de l’obra, amb un màxim de 21.400 euros per habitatge.
Les comunitats de propietaris poden consultar, mitjançant el simulador de rehabilitació accessible des del web del CMH, dades d’interès en relació amb el seu edifici, com ara una estimació del cost de rehabilitació, tant la quantia total com la que hauria d’abonar cada habitatge, o les subvencions que podrien obtenir. L’eina ofereix, a més, una estimació de la quota mensual que correspondria pagar a la comunitat de veïns en cas d’obtenir un crèdit. Alhora, el portal del Consorci també posa a disposició dels usuaris el Visor de rehabilitació, un recurs que permet visualitzar cartogràficament bona part de les dades contingudes al simulador de rehabilitació però amb un valor afegit: l’opció de filtrar per diversos conceptes i fer cerques orientades, com ara creuar pressupostos d’obra amb quotes per habitatge. La tramitació d’aquests ajuts és telemàtica i l’ha de gestionar el tècnic contractat per la comunitat de propietaris que hi estigui interessada.
Les actuacions de rehabilitació se sumen, per tant, a la construcció d’habitatges de lloguer i de venda per configurar el conjunt de polítiques d’habitatge impulsades des de l’administració metropolitana, amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats actuals i construir, alhora, un model de funcionament que ha de perdurar, com a mínim, la propera dècada. En definitiva, el conjunt d’accions que l’AMB desenvolupa en aquest àmbit ajuda ‘a regular el preu del mercat, a millorar l’accessibilitat de les persones i les famílies, i a obrir una nova perspectiva del que han de ser les polítiques d’habitatge de cara al futur’, conclou Balmón.
