Bloomberg · Godfrey Marawanyika, Ray Ndlovu i Antony Sguazzin

En la carretera principal que travessa l’exclusiu barri de Highlands a Harare, la capital de Zimbàbue, una tanca publicitària mostra una jove família xinesa que somriu davant una obra de construcció nova.

És un senyal més de la dèria dels consumidors xinesos per les propietats de luxe als barris més exclusius de la ciutat, amb preus que oscil·len entre els 500.000 dòlars i els dos milions, segons que expliquen a Bloomberg agents immobiliaris locals. Pel cap baix, dues agències immobiliàries –Pam Golding Properties i Guest and Tanner– han contractat parlants de mandarí per adaptar-se a aquesta afluència de clients xinesos.

Els compradors xinesos solen pagar en efectiu, cosa que, segons Kura Chihota, consultor de l’agència immobiliària eXp Realty d’Harare, “els permet de tancar els tractes amb rapidesa i els confereix un gran avantatge a l’hora de negociar”.

El desembarcament dels clients xinesos a Zimbàbue s’inscriu en una tendència més àmplia que s’observa en gran part del món en desenvolupament, amb una diferència notable: mentre que els xinesos que emigren a uns altres països són treballadors relativament pobres, els qui han arribat a Zimbàbue aquests darrers anys solen tenir un poder adquisitiu alt. La raó –o, si més no, part de la raó– és que Zimbàbue és un país amb un índex d’alfabetització alt, amb indústries consolidades (però en decadència) i una mà d’obra ben formada, cosa que deixa poc marge per als treballadors xinesos menys qualificats.

“Harare és una ciutat preciosa. És el lloc de moda”, afirma Steve Zhao, fundador del Centre d’Intercanvi Xina-Zimbàbue, que al febrer organitzà una festa de l’Any Nou xinès a la ciutat que aplegà uns 30.000 assistents. “Conec persones que van arribar ací com a turistes i que han acabat esdevenint inversors tant en aquesta ciutat com a la resta del país. [Els xinesos] són pràcticament a tot arreu, del comerç detallista al sector de la mineria.”

Les relacions entre la Xina amb Zimbàbue es remunten a dècades enrere. Als anys setanta, Pequín donà suport a l’exèrcit d’alliberament de Robert Mugabe durant l’alçament contra el govern de Rhodèsia, integrat exclusivament per polítics blancs. L’exèrcit xinès, fins i tot, entrenà els dirigents del moviment seguint els principis maoistes; com a president, Mugabe adoptà l’anomenada “política de mirar a l’Est”, que prioritzava les relacions amb la Xina als vincles amb occident.

La riquesa mineral de Zimbàbue continua essent el reclam per a la immigració xinesa, com ja ho fou per als colonitzadors britànics al segle XIX. Aquests darrers anys, les empreses xineses han pres el control de la majoria de l’extracció de liti a Zimbàbue –que en produeix de prop d’un 10% de la demanda mundial– i han invertit grans quantitats de recursos en la producció d’acer i l’extracció de crom al país. Els xinesos també han construït i reparat centrals elèctriques de propietat estatal, han adquirit participacions en bancs locals i han invertit en el sector de l’agricultura. L’ampliació de l’aeroport d’Harare s’ha finançat amb préstecs del govern xinès. Fins i tot, la nova seu del parlament de Zimbàbue ha estat construïda per constructores xineses.

“Un aire asiàtic”

Tot i que Zimbàbue s’independitzà del Regne Unit l’any 1980, el llegat colonial del país és present a Harare, i molts carrers encara tenen noms britànics. El passat imperial de Zimbàbue també es pot veure en el sistema escolar, d’inspiració britànica, o en els innombrables camps de criquet que s’estenen pels barris residencials del nord de la ciutat, densament poblats.

Aquests vestigis del passat conviuen amb la petjada, com més va més evident, de la darrera onada de nouvinguts. N’és un exemple el centre comercial San de Li, que ocupa una antiga mansió senyorial a l’exclusiu barri de Belgravia. Al complex, hi ha uns quants restaurants xinesos i un supermercat que ven cervesa xinesa d’importació, i també paelles de wok i delícies asiàtiques de tota mena, incloent-hi paquets de llengües d’ànec congelades. També té un casino, obert fins a les tres de la matinada cada dia de la setmana, que sol estar ple de gom a gom d’homes xinesos que fumen mentre es distreuen jugant al cinc i al set, jocs d’atzar semblants al pòquer.

Al KungFu Kitchen, un restaurant xinès del centre, la cambrera Valentine Tamupakare dóna un menú a un client al qual s’adreça en mandarí, una llengua que explica que ha après en una feina on tant els clients com els caps solen ser xinesos. “Ara encara és d’hora, però aquest local estarà ple a vessar l’hora de dinar i al vespre”, diu.

Just a la sortida del centre, Rumbidzai Ngwadza exposa una selecció de fruites asiàtiques importades de Moçambic, el país veí. La jaca, que es ven a uns deu dòlars la peça, és molt popular entre els clients asiàtics que en valoren les propietats medicinals, explica Ngwadza. Prop de la paradeta, una agència de viatges anuncia un servei de fotografies de carnet amb un cartell en què apareixen joves africans i xinesos; els rètols d’una zona comercial propera són exclusivament en xinès. “Aquesta zona ha canviat molt. També tenim edificis nous que abans no eren ací”, diu Tamupakare. “Es respira un aire una mica asiàtic.”

Malgrat tots els vestigis de l’encant colonial d’Harare, la infrastructura i els serveis públics de la ciutat s’han anat deteriorant aquestes darreres dècades a causa de la mala gestió de Mugabe, que fou enderrocat el 2017 i morí dos anys després. Hi ha moltes zones de la capital que no tenen aigua corrent, i molts fanals que no funcionen, fins i tot a les artèries clau de la ciutat. Les carreteres dels barris perifèrics es troben en molt mal estat.

Un alt funcionari del Ministeri de Finances zimbabuès, que accedeix a parlar amb Bloomberg amb la condició d’anonimat perquè no està autoritzat a parlar en nom del govern del país, explica que la posició del país és que “la inversió xinesa, a grans trets, ha comportat canvis significatius per al panorama econòmic i social del país”. Les obres finançades per la Xina, explica, “han canviat la cara d’algunes zones de la capital”.

Però l’arribada d’immigrants xinesos no sempre es tradueix en nous ingressos fiscals per al govern de Zimbàbue: cinc agents immobiliaris zimbabuesos expliquen que els clients xinesos solen pagar en efectiu per evitar haver de pagar imposts i esquivar les restriccions en el tipus de canvi. Tot i no ser il·legal, pagar una transacció immobiliària en efectiu és malvist per les autoritats, atès que els pagaments en efectiu són difícils de rastrejar; sigui com sigui, l’alta inflació del país i la volatilitat de la divisa local dificulten demanar una hipoteca. El Ministeri de Finances de Zimbàbue no ha respost a les preguntes de Bloomberg per a aquest article.

Convivència difícil

El govern no té registres dels compradors d’habitatges per nacionalitat, però alguns agents immobiliaris d’Harare expliquen a Bloomberg que l’interès dels clients xinesos per les propietats de la ciutat ha disparat els preus de l’habitatge, que s’han enfilat més d’un 10% aquests darrers anys.

Els gustos dels clients xinesos són semblants als dels clients locals, expliquen. Als barris més rics de la ciutat, els habitatges disposen de cinc dormitoris o més, grans piscines i parcel·les de més d’una hectàrea. Es troben prop dels millors col·legis privats de la ciutat, amb noms com ara St. Johns, St. Georges i Arundel. Els carrers i les infrastructures també s’han anat deteriorant amb el pas del temps, igual com a la resta de la ciutat, però molts edificis tenen subministrament d’energia solar propi i pous d’aigua privats per no haver de dependre de l’estat.

Borrowdale Brooke, el barri més exclusiu d’Harare, té un llac artificial i un camp de golf dissenyat en col·laboració amb l’ex-golfista professional zimbabuès Nick Price. També és on hi ha la darrera residència de Mugabe, coneguda com a Blue Roof (“Teulada Blava”) per les seves distintives teules turqueses importades de la Xina.

Els agents també expliquen que l’arribada de nouvinguts ha generat certa tensió entre els veïns de tota la vida del barri. Alguns veïns nous, per exemple, han optat per ampliar les seves propietats poc després de comprar-les, sovint sense tenir en compte les regulacions de la zona o el caràcter històric d’algunes de les propietats. Chihota, consultor immobiliari, diu que als propietaris de tota la vida els molesta que molts nouvinguts “vagin a la seva, sense tenir en compte qüestions bàsiques de convivència”. Alguns veïns de tota la vida han abandonat la zona aquests darrers anys.

Així i tot, els agents immobiliaris consideren que l’afluència de xinesos és una benedicció per a Zimbàbue, amb més aspectes positius que no pas negatius. “Hi ha hagut un augment constant en la xifra de compradors xinesos”, diu el gerent d’una agència immobiliària d’Harare. I afegeix: “Mentre la resta prova de treure els diners del país, ells continuen invertint-hi.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb