20.04.2017 - 16:00
Assegura que “la França actual és totalment indefinible” i creu que la meitat no són extremistes
BARCELONA, 20 (EUROPA PRESS)
L’escriptora parisenca Yasmina Reza aprofundeix en les “reflexions profundes” des de detalls quotidians en la seva novel·la ‘Babilònia’ (Anagrama), en català i castellà, segons ha explicat en roda de premsa aquest dijous.
En la novel·la, Elisabet ha entrat en la seixentena, està trista per la mort de la seva mare, malenconiosa pel record d’un amor de joventut i una mica més sola des que el seu fill s’ha independitzat; per alegrar l’ànim, decideix organitzar una festa de primavera a la qual convida diversos amics i veïns.
“Em podria definir com una veritable observadora de petites coses domèstiques. Crec que és en el quotidià, el trivial i el simple, on tothom comparteix que podem anar a les reflexions més profundes”, ha explicat Reza, que ha defensat que actes com rentar-se les dents davant un mirall poden conduir a una reflexió metafísica.
Arran de la festa de la seva protagonista, escriu sobre les convencions socials, de forma destacada amb frases buides de contingut, i ha defensat que la moral s’atura on comencen els nervis: “Ens hem creat un camí moral i una ètica de vida, però els nervis són més forts”, i aquests assalten els seus personatges, ha relatat.
En la història també pesa la importància del “pas del temps com a sorpresa” quan un s’adona de l’edat que té a causa d’una gran fixació en la societat per determinar els anys de les persones -fins i tot per comprar un assecador de cabell per Internet, ha apuntat–, davant el qual Reza advoca per deixar de contar a partir dels 20.
LA PARELLA, “EMPRESA ARTIFICIAL”
Un altre ingredient de la seva història és la mirada a la parella, una petita empresa artificial per a la qual no neixen les persones: “La parella és la mare de totes les bogeries, i el que passa en elles és una matèria molt interessant per observar perquè pot arribar a ser violenta”, ha dit.
No obstant això, l’humor en la novel·la és marca de la casa perquè és la seva visió de la vida, tragicòmica, donada la seva ascendència jueva: “A casa rèiem de tot, sobretot de nosaltres mateixos”, ha explicat l’autora.
Ha afegit que li agrada de tant en tant assistir a judicis i que, si estan ben defensats, a l’espectador li sembla que ningú és culpable, una base que li ha servit per escriure aquesta novel·la fonamentada en l’empatia amb el protagonista.
HOMENATGE A LA FOTOGRAFIA
La novel·la és també un homenatge a la mirada dels fotògrafs de carrer dels anys 50, com el retrat dels Estats Units realitzat per Robert Frank i la imatge de la França aportada per Henri Cartier-Bresson.
Al seu judici, aquest món retratat pels fotògrafs és Babilònia, símbol de l’exili jueu, d’un món al qual no es pertany, i en el qual les persones corrents neixen i moren sense que ningú s’adoni de la seva existència i sense conquistar grans èxits: “Creuem les existències sense soroll, sense haver estat feliços”.
Davant aquest anonimat i abandonament, els fotògrafs dels anys 50 “són testimonis d’un món desaparegut”, que representa el quotidià, ha aplaudit Reza.
Preguntada sobre les eleccions presidencials franceses d’aquest diumenge, l’autora ha considerat que “la França actual és totalment indefinible”.
“Vull defensar el meu país i no és cert que el 50% dels francesos siguin extremistes”, ha dit l’autora, que considera que molts dels que votaran per Marine Le Pen o Jean-Luc Mélenchon, no són d’extrema dreta, sinó que són gent que se sent abandonada per la política actual.
No obstant això, l’escriptora -que donarà la tarda d’aquest dijous el Pregó de Sant Jordi a l’Ajuntament de Barcelona–, ha assegurat que els escriptors de ficció no han de ser considerats intel·lectuals ni posicionar-se per això: “No som grans savis i no se’ns ha de considerar com a tals”.
