04.01.2026 - 21:40
|
Actualització: 04.01.2026 - 21:51
The Washington Post · Bloomberg
La captura de Nicolás Maduro pels Estats Units ha aixecat molta polseguera a les xarxes socials xineses, on molts usuaris han dit que l’operació és un exemple a seguir per a Pequín a Taiwan.
Abans-d’ahir a la nit, l’operació fou tendència a la xarxa social xinesa Weibo –l’equivalent xinès de X–, amb 440 milions de visites. Molts usuaris compararen el destí de Veneçuela amb el futur de Taiwan, que Pequín reclama com a pròpia.
“Suggereixo d’emprar el mateix mètode per a recuperar Taiwan en el futur”, digué un usuari en resposta a una publicació amb més de 700 “m’agrada”. “Si els Estats Units no es prenen de debò el dret internacional, per què ens n’hem de preocupar nosaltres?”, escrigué un altre usuari.
“La incursió llampec dels imperialistes nord-americans a Veneçuela per a capturar Maduro i la seva dona és un model a seguir per a quan el nostre exèrcit llanci un atac sorpresa contra l’Illa de la Granota i capturi Lai Ching-te”, escrigué un altre usuari, emprant un terme despectiu xinès per a referir-se a Taiwan. Lai és el president de l’illa.
El Ministeri d’Afers Estrangers de la Xina ha instat els Estats Units a alliberar Maduro i la seva dona i a garantir-ne la seguretat i el benestar. La incursió a Veneçuela, segons que digué Pequín en un comunicat, viola el dret internacional i les normes bàsiques que regeixen les relacions internacionals, com també els principis de la Carta de les Nacions Unides.
En declaracions anteriors, el govern xinès s’havia declarat “profundament commocionat” per “l’ús flagrant de la força contra un estat sobirà”.
Taiwan, segons que va dir el Ministeri d’Afers Estrangers de l’illa en un comunicat, “segueix de prop” la situació de Veneçuela. El text també reiterava la disposició de Taipei a col·laborar amb Washington i els socis diplomàtics dels Estats Units “per a garantir conjuntament la seguretat, l’estabilitat i la prosperitat regionals i mundials”.
Aquests darrers mesos, el president Xi Jinping ha apujat la pressió militar sobre Taiwan. L’exèrcit xinès ha fet maniobres amb foc real al voltant de l’illa, uns exercicis als quals Trump ha llevat importància. Fins ara, tanmateix, Pequín s’ha abstingut de recórrer a la violència directa contra Taiwan, tot i que ha provat d’aïllar-la internacionalment amb una campanya de pressió diplomàtica que va començar ja fa decennis.
No és clar fins a quin punt Xi podria estar disposat a canviar l’estratègia que Pequín ha seguit tradicionalment envers Taiwan. De fet, el destí d’aquest país ha esdevingut una de les grans fonts de conflicte entre les dues economies més poderoses del planeta. Tanmateix, la captura de Maduro esperoni Pequín a intensificar l’activitat militar a la seva àrea d’influència immediata.
“No preveig que els esdeveniments d’avui a Veneçuela canviïn dràsticament l’estratègia de Pequín envers Taiwan”, escrigué l’ex-diplomàtic nord-americà Ryan Hass a X.
“De portes endins, preveig que Pequín deixarà clar a Washington que espera que hom li concedeixi el mateix marge de maniobra en l’aplicació del dret internacional que els Estats Units es coincideix a si mateix”, escrigué Hass en al·lusió a les maniobres de Pequín a la mar de la Xina Meridional, on Pequín manté disputes territorials amb aliats dels Estats Units i més veïns regionals.
Les accions de Trump també donen a Xi una excusa perfecta per a reivindicar la Xina com a garant de l’ordre liberal internacional que els Estats Units ajudà a crear, però del qual sembla voler-se distanciar com més va més.
La captura de Maduro ha fet tornar el món “a l’era colonial dels saqueigs bàrbars”, escrigué ahir Xinhua, l’agència oficial de notícies xinesa. “Les declaracions del president dels Estats Units han fet caure la careta de la suposada ‘lluita contra el narcotràfic’ i han deixat al descobert la veritable cara de l’imperialisme energètic.”
Ja fa mesos que l’exèrcit nord-americà perpetra atacs a la mar del Carib contra embarcacions que Washington ha acusat de transportar drogues.
Hores abans de la captura del president veneçolà, una delegació diplomàtica xinesa d’alt nivell s’havia reunit a Caracas amb Maduro, que publicà imatges de la reunió al seu perfil d’Instagram. No és clar si cap d’aquests diplomàtics xinesos –incloent-hi el representant especial del govern xinès per a Afers Llatinoamericans, Qiu Xiaoqi–, continuaven a Veneçuela en el moment de l’atac.
Margaret Myers –assessora en cap del programa de l’Àsia i l’Amèrica Llatina a l’Inter-American Dialogue, un laboratori d’idees dels Estats Units– explica que la Xina es troba en una posició d’avantatge a l’hora de bastir ponts amb allò que queda del govern veneçolà.
“Pequín ha cercat constantment la col·laboració amb tots els actors polítics viables del país, defensin la ideologia que defensin; a llarg termini, sembla probable que la Xina mantingui tanta presència com pugui mantenir a Veneçuela, atesa la importància estratègica del país i la magnitud de les inversions que hi té”, afegeix Myers.
Aquests darrers anys, la Xina ha estret substancialment els vincles amb Veneçuela. L’acostament ha garantit a Caracas el suport continuat d’un aliat diplomàtic molt poderós; per a Pequín, les relacions amb Veneçuela li han ofert accés privilegiat a les exportacions de petroli del país. Veneçuela és el país amb més reserves provades de petroli del món, tot i que fa anys que les exportacions de petroli veneçolanes resten subjectes a sancions internacionals. La Xina és el principal mercat per al petroli del país, que genera 95% dels ingressos totals de Veneçuela.
Aquestes darreres setmanes, Trump ha intensificat la campanya de pressió contra el comerç de petroli veneçolà. Washington ha imposat sancions a empreses d’Hong Kong i la Xina, que acusa d’eludir les sancions; també ha interceptat uns quants petroliers que carregaven petroli veneçolà.
Lyle Morris –investigador en cap de l’Asia Society Policy Institute, un grup nord-americà– explica que és possible que Xi vegi la captura de Maduro com un reflex de la necessitat que les grans potències intervinguin en el seu entorn per defensar els seus interessos. Així, afegeix Lyle, és precisament com s’interpretà a Pequín la invasió russa d’Ucraïna, l’any 2022. “Una hipotètica invasió xinesa de Taiwan podria entrar en aquesta mateixa categoria”, diu.
“No em sembla forassenyat d’especular que això obre la porta a una acció militar xinesa contra Taiwan, especialment si la reacció global a l’operació és relativament moderada”, explica Morris.
Alguns analistes, tanmateix, expressen més escepticisme sobre si Pequín té prou experiència i coneixements per a dur a terme una operació d’aquest nivell de complexitat.
Segons que explicà abans-d’ahir Dan Caine, cap de l’estat major de l’exèrcit nord-americà, l’operació a Veneçuela –en què han participat més de 150 avions i desenes d’helicòpters militars– ha estat la culminació de mesos de feina i planificació.
Drew Thompson –investigador en cap de l’Escola d’Estudis Internacionals S. Rajaratnam de Singapur– explica que els soldats involucrats en l’operació probablement tenien molta experiència en operacions en entorns hostils.
“No crec que l’Exèrcit Popular d’Alliberament de la Xina tingui prou experiència en aquesta mena d’operacions –explica Thompson–. Però Pequín disposa de més opcions si vol neutralitzar el president de Taiwan.” I afegeix que un intent d’assassinat tindria més possibilitats de reeixir.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
