Bloomberg · Redacció de Bloomberg

L’exèrcit xinès ha passat aquestes darreres setmanes analitzant la guerra de Trump contra l’Iran a la recerca de lliçons i informació que li podrien ser molt útils en guerres futures, incloent-hi un hipotètic conflicte pel control de Taiwan, segons que expliquen a Bloomberg uns quants diplomàtics occidentals.

El president xinès, Xi Jinping, probablement veu amb satisfacció que el conflicte hagi obligat l’exèrcit nord-americà a desviar recursos de l’Indo-Pacífic per desplegar-los al Llevant, segons que expliquen aquests diplomàtics.

La Xina no és l’únic rival geopolític dels Estats Units que veu avantatjosa la guerra de Trump a l’Iran. L’augment del preu del petroli, i la decisió de Trump de relaxar les sancions nord-americanes sobre el cru rus per augmentar-ne l’oferta i contenir l’impacte del conflicte en el mercat de l’energia també ha estat altament beneficiós per a la Rússia de Vladímir Putin.

A diferència de la majoria de la resta de dirigents del Grup dels 20 (G-20), Xi s’ha abstingut de fer declaracions públiques sobre un conflicte que ha afectat de ple un aliat important de la Xina. Tot i haver afirmat en el passat que Taiwan havia de romandre sota el control de Pequín, si calia per la força, la Xina no ha indicat en cap moment que es preparés per a una possible intervenció militar a l’illa en un futur pròxim.

De fet, aquests darrers mesos, Xi ha encapçalat la purga més ambiciosa dels alts estaments de l’exèrcit xinès d’ençà de la fi de l’era Mao Zedong, l’any 1976, cosa que posa en qüestió la idea que l’Exèrcit Popular d’Alliberament de la Xina es prepari per a un conflicte a curt termini o mitjà.

Sigui com sigui, figures mediàtiques xineses com ara Hu Xijin, ex-cap de redacció del tabloide Global Times, no han dubtat a l’hora d’establir paral·lelismes entre el conflicte a l’Iran i la situació de Taiwan. La setmana passada, Hu escrigué a la plataforma xinesa Weibo que el rumb del conflicte a l’Iran evidenciava la reducció del múscul militar dels Estats Units, i més encara si es tenia en compte l’impacte d’anys de sancions occidentals contra l’Iran.

“És francament còmic que algunes elits nord-americanes continuïn parlant amb grandiloqüència sobre la possibilitat d’enfrontar-se a l’exèrcit xinès a l’estret de Taiwan”, escrigué.

Els aliats dels Estats Units a l’Àsia es mantenen en guàrdia mentre el Pentàgon continua redirigint equipament militar de tot el continent cap al Llevant. Washington, per exemple, ha enviat al Llevant 2.400 soldats de la marina estacionats al Japó, juntament amb un portaavions i uns quants helicòpters.

El president sud-coreà, Lee Jae-myung, ha confirmat que els Estats Units podrien reubicar al Llevant alguns actius de defensa antiaèria desplegats a la regió. Aquests darrers dies, Washington ja ha retirat de l’Àsia llançadors d’un sistema avançat de defensa antimíssils.

La Xina, segons que expliquen els diplomàtics consultats per Bloomberg, també rebrà amb satisfacció la reducció de l’estoc de municions nord-americà durant les tres primeres setmanes de conflicte amb l’Iran.

Les forces nord-americanes han gastat gran part dels seus interceptors, cars i difícils de reemplaçar, per protegir-se de l’allau de drons iranians, menys sofisticats i molt més barats de produir.

El Pentàgon no ha facilitat dades sobre el cost total de la campanya militar a l’Iran, i la informació disponible sobre l’estoc de míssils de l’exèrcit nord-americà és molt limitada. Segons The New York Times, el govern nord-americà ha informat el Congrés dels Estats Units que la despesa dels primers sis dies de conflicte ascendí a 11.300 milions de dòlars. Rheinmetall, el gegant armamentístic alemany, ha situat en 4.000 milions de dòlars el valor total de les municions emprades pels Estats Units durant les primeres 72 hores de guerra, incloent-hi uns 400 milions en míssils de creuer i 800 milions en interceptors de defensa aèria.

Per a figures influents del nacionalisme xinès com ara el blocaire Ren Yi, nét de Ren Zhongyi, ex-pes pesant del Partit Comunista xinès, la reassignació cap al Llevant dels actius militars nord-americans evidencia la degradació de les capacitats ofensives dels exèrcits occidentals, i de la capacitat de projectar poder a la zona d’influència immediata de Pequín.

En una llarga publicació a X, Ren descrigué els aliats dels Estats Units com a víctimes de la doctrina “Primer Israel”.

“Això evidencia una jerarquia clara”, escrigué Ren, ex-alumne de Harvard. “Israel seu dalt de tot de la piràmide, fins i tot per sobre dels interessos dels Estats Units”. I afegí: “Uns altres aliats i socis queden a la part inferior, reduïts a lluitar per engrunes.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb