La Xina comença la construcció de la presa més gran del món

Feia anys que se’n parlava. El 2020 va ser anunciada per primer cop i el desembre passat el govern xinès n’aprovà la construcció. Finalment, fa pocs dies, el passat 19 juliol, va començar oficialment la construcció de la planta hidroelèctrica de Medog, al Tibet. És un dels projectes faraònics més grans de la història i molts analistes havien posat en dubte que es pogués dur a terme. La nova central tindrà una capacitat d’uns 70 GW, una potència de generació elèctrica superior a la de països sencers, com ara Polònia, i que triplica la de l’actual central hidroelèctrica més gran del món, la de les Tres Gorges, també a la Xina. Es preveu que tindrà un cost de més de 150.000 milions d’euros. Amb aquesta construcció, el país vol continuar avançant en la independència energètica, disminuir l’ús de combustibles fòssils i assolir l’objectiu climàtic de zero emissions el 2060. Tanmateix, el nou projecte ha estat font de polèmica i s’encara amb grans desafiaments. Tot seguit analitzem la situació d’un projecte de construcció i energètic del qual sentirem parlar d’ara al 2033, any en què entrarà en servei.

Un projecte sense gaires detalls tècnics

La planta hidroelèctrica de Medog se situa sobre un riu completament desconegut a bona part del món, el Yarlung Tsangpo. El riu discorre per la part nord de la serralada de l’Himàlaia i durant més de 1.000 quilòmetres travessa l’altiplà del Tibet d’oest a est fins que fa un tomb de gairebé 360 graus (conegut com “el Gran Revolt”) i entra a l’Índia, on el riu rep el nom de Brahmaputra. Després entra a Bangladeix, on s’anomena Jamuna, i desemboca al delta del Ganges, riu amb el qual s’uneix per acabar a l’oceà Índic, després d’haver recorregut uns 3.000 quilòmetres. És el novè riu del món en volum d’aigua i el quinzè en llargària. Però allò que el fa més interessant d’un punt de vista hidroelèctric és que l’erosió del riu ha desenvolupat el canyó més profund del planeta, amb una llargada d’uns cinc-cents quilòmetres, superior a la del Gran Canyó dels EUA. Més important encara, a la zona on gira per travessar l’Himàlaia i anar a cercar la plana índia, en un tram de solament cinquanta quilòmetres, el riu descendeix una altura de 2.000 metres, cosa que li atorga un potencial de generació elèctrica inaudit.

Justament en aquesta zona del Gran Revolt, a la comarca de Medog, dins la prefectura de Nyingchi, és on s’ha començat oficialment la construcció de la nova planta hidroelèctrica. Anunciat en persona per Li Qiang, el primer ministre xinès, que s’hi va desplaçar, no s’han donat gaires detalls tècnics del projecte. Segons algunes informacions, serà format per cinc embassaments en cascada, l’un darrere l’altre. La clau del projecte seran 4 túnels de 20 quilòmetres de llargada cadascun que desviaran les aigües del riu per moure turbines subterrànies a la muntanya de Namcha Barwa, aprofitant el desnivell extraordinari de 2.000 metres. És, per tant, un projecte hidroelèctric tècnicament anomenat “de passada”, on els embassaments no tenen l’objectiu d’acumular grans quantitats d’aigua, sinó de desviar un cabal constant a grans canonades que duen l’aigua a les turbines on es generarà electricitat.

La construcció és tot un desafiament. La zona, a l’altiplà tibetà i molt remota, és a una altitud de 3.000 metres a la plana fluvial. La primera carretera d’aquesta regió es construí el 2013 i avui dia no hi arriba ni el tren ni cap autopista. Els analistes estimen que el transport de la maquinària requerirà obres prèvies i és possible que fins i tot s’hagi de traslladar desmuntada amb vehicles aeris, com ara helicòpters. És a dir, que no és solament una presa que triplica la potència de la de les Tres Gorges (22,5 GW) –el projecte faraònic que la Xina començà a final del 1994 i acabà el 2003, un envit majúscul en aquell moment–, sinó que la presa del Medog es fa a l’altiplà més alt del planeta, amb unes condicions climàtiques molt dures i, a més, en una zona remota on és molt difícil d’arribar, i més encara de transportar-hi maquinària pesant. Sens dubte, és una de les obres d’enginyeria més agosarades que s’hagin fet mai.

Si no sorgeix cap entrebanc especial, les autoritats xineses calculen que s’acabarà de construir l’any 2033, quan la presa (o el conjunt de 5 embassaments) començarà a produir 300 TWh anuals, una xifra que multiplica per 7 el consum d’electricitat de Catalunya. Els analistes consideren que aquest projecte forma part de la lluita de la Xina en favor de les energies renovables, per abaixar el consum de carbó, disminuir la dependència energètica amb l’exterior i arribar a les zero emissions l’any 2060, com determinen els objectius governamentals. També té el propòsit d’incentivar l’economia, especialment el sector de la construcció.

La polèmica entorn del projecte: geologia, geopolítica, biodiversitat i qüestions nacionals

El projecte de la presa de Medog ha anat acompanyat de polèmica des que es va anunciar, l’any 2020. Un dels principals problemes és que és en una zona de gran sismicitat. Els geòlegs han advertit que això pot causar esllavissades i, al seu torn, una onada dins l’embassament (com un tsunami) que pot destruir la presa i originar una gran riuada catastròfica aigües avall. El risc d’esllavissades en els vessants d’un embassament és un dels riscs geològics clàssics, però en una zona d’alta muntanya i alta sismicitat esdevé màxim. L’altra ombra que acompanya al projecte és la del terratrèmol de Sichuan del 2008, que deixà 90.000 morts. Tot i que no hi ha consens científic, alguns geòlegs consideren que fou un terratrèmol desencadenat per la presa de Zipingpu, aleshores força nova. Feia poc que l’embassament s’havia emplenat fins dalt, i el pes d’aquesta aigua, juntament amb la pressió hidrostàtica exercida sobre les falles pel gran volum d’aigua, potser va desencadenar el terratrèmol, en una zona que acumulava energia tectònica.

És possible que per aquests motius la Xina hagi optat per un embassament de tipus “de passada”, amb quatre grans túnels de vint quilòmetres i, doncs, hagi evitat embassaments amb grans volums d’aigua que, pel pes, poguessin desencadenar terratrèmols o desequilibrar els vessants i acabar originant grans esllavissades. El govern xinès afirma haver tingut en compte tot això en el disseny de la presa, i nega que impliqui cap problema. Tanmateix, això no ha tranquil·litzat els dos països que se situen aigües avall de la nova presa, l’Índia i Bangladeix. Una riuada catastròfica a causa de l’esfondrament de la nova presa afectaria centenars de milions de persones en aquests països. És per això que l’Índia ha accelerat els plans per construir un embassament aigües avall de la presa de Medog. Per una banda, per seguretat en cas d’una riuada, però per una altra per la tensió geopolítica que també ha originat el projecte des de bon començament. La Xina passa a controlar el flux d’aigua del riu, un recurs natural de primer ordre. Novament, el gegant asiàtic ho nega, i addueix que el 65%-70% de l’aigua del riu es genera dins l’Índia gràcies a les pluges del monsó i als afluents. Només el 25% del cabal prové de la neu i les glaceres del Tibet. De fet, el president de la regió índia que hi ha aigües avall de la presa ha dit que fins i tot si la Xina disminuís el cabal del riu, això podria ajudar a mitigar les inundacions periòdiques amb què es troben.

Un altre dels impactes negatius que s’han denunciat és el que fa referència a la biodiversitat. Tractant-se d’una zona d’alta muntanya remota, els ecosistemes hi són molt fràgils, i la presa pot tenir-hi un impacte molt negatiu. Especialment en l’àrea on es construeix, una de les zones amb més biodiversitat del Tibet. Els embassaments alteraran profundament el règim hídric del riu i n’afectaran l’ecosistema. I finalment, se n’han ressaltat els impactes culturals. El Yarlung Tsangpo / Brahmaputra /Jamuna és un riu sagrat al Tibet, l’Índia i Bangladeix, amb molts temples de gran importància cultural. La Xina diu que pensa traslladar els edificis afectats i que no emprarà el projecte per accentuar la repressió al Tibet, un país que es va annexionar per força el 1951. Tanmateix, la Xina ha utilitzat els grans projectes d’obres públiques per traslladar al Tibet (i també regions com Xinjiang), població d’ètnia Han, la pròpia de la Xina. Els Han representen ja el 12% de la població de la regió autònoma del Tibet, provinents de moviments migratoris recents. En relació amb el desplaçament de població, no se n’ha donat cap xifra, però com que és una zona remota, els analistes consideren que la població afectada serà molt menor que el de la construcció de la presa de les Tres Gorges, que comportà al desplaçament d’1,4 milions de persones.

Un projecte que fa tard?

Alguns analistes han apuntat que fer els 70 GW de potència de generació hidroelèctrica per un cost de 150.000 milions d’euros és molt més car que no pas obtenir-los amb energia solar i eòlica, que podria sortir per uns 50.000 milions d’euros. Hi ha qui diu que l’objectiu de la central hidroelèctrica de Medog no és fer competència a la solar i eòlica, sinó complementar-la. Fins ara, la Xina ha acomplert molts projectes renovables amb centrals de carbó incloses, que actuen com una reserva d’emergència en cas de necessitat. És a dir, que bona part del temps les centrals de carbó no funcionen, només quan falta sol o vent. L’any 2020, quan es va presentar el projecte, tenia trellat parlar d’una gran central hidroelèctrica que pogués compensar la variabilitat de l’eòlica i la solar, a més de proporcionar electricitat durant la nit, l’única manera de prescindir de més centrals de carbó en aquell moment. Tanmateix, avui dia, amb l’extraordinari abaratiment de les bateries, ja surt econòmicament a compte aquesta opció i no haver de construir més centrals de carbó ni embassaments nous.

Tot amb tot, la inèrcia del projecte i la burocràcia haurien fet impossible d’aturar-lo ara, malgrat que hi hagi tecnologies alternatives més econòmiques. A més, la Xina, en termes energètics, no tanca la porta a res, a cap tecnologia, encara que després, si cal, no farà servir les noves centrals o les tancarà, arribats al cas. En relació amb això, la megapresa de Medog, tot i ser més cara, pot continuar essent un recurs energètic de primer ordre per a complementar l’energia solar, l’eòlica i les bateries, tenint en compte que no emet gasos d’efecte hivernacle i té una durada operativa molt superior a la de les plaques solars, les turbines eòliques i les bateries. A més, la construcció de la presa més gran del món, una de les fites d’enginyeria més destacades de la història de la humanitat serà, sens dubte, un motiu d’orgull nacional i una demostració de la capacitat tecnològica, econòmica i d’enginyeria de la Xina, que reclama el paper de primera potència mundial tecnològica contra els EUA.