17.11.2025 - 21:40
The Washington Post · Cate Cadell
L’anunci de Trump que els Estats Units reprendran els assaigs nuclears en “igualtat de condicions” amb unes altres nacions –al·ludint a rumors no verificats que Moscou i Pequín han reprès els seus propis assaigs– ha sembrat la confusió entre les potències nuclears mundials, i ha despertat els fantasmes d’una cursa armamentística que semblava haver acabat tan bon punt acabà la Guerra Freda.
Tot i que Moscou ha posat fil a l’agulla al seu programa d’assaigs nuclears, Pequín sembla que es manté al marge d’aquesta escalada incipient. Però al desert remot de l’oest de la Xina, l’Exèrcit d’Alliberament Popular fa temps que es prepara per a un hipotètic conflicte nuclear.
A Xinjiang, a l’extrem oest de la Xina, les imatges de satèl·lit i les anàlisis dels experts revelen l’abast de les obres d’ampliació de l’històric centre de proves nuclears en què Pequín dugué a terme el seu primer assaig nuclear, l’any 1964. L’exèrcit xinès ha excavat discretament nous túnels i cambres explosives, i també ha avançat en la construcció d’instal·lacions de suport que, segons els investigadors, suggereixen que Pequín es prepara per reprendre els assaigs nuclears.
El programa nuclear xinès continua anys per darrere del de Rússia i el dels Estats Units. Però els analistes diuen que aquesta disparitat és precisament la clau que podria explicar l’ampliació de les instal·lacions atòmiques xineses.
“La Xina disposa de molta menys informació sobre assaigs nuclears que no pas unes altres potències, atès que és la que menys n’ha dut a terme […] És possible que la Xina necessiti fer més assaigs, sigui a escala subcrítica o mitjançant proves supercrítiques de rendiment molt baix, per a ampliar el coneixement del seu exèrcit sobre l’armament nuclear”, diu Tong Zhao, investigador principal del Carnegie Endowment for International Peace, un think tank amb seu a Washington.
Els intents d’ampliació de l’arsenal nuclear de la Xina –el tercer més gran del món, ara com ara– s’emmarquen en l’estratègia militar del president Xi Jinping, que vol modernitzar l’exèrcit del país el 2030 i aconseguir un exèrcit de classe mundial a mitjan segle.
“La Xina està molt interessada a reforçar les seves capacitats nuclears […], té un incentiu per a desenvolupar ogives de més baix rendiment, i això podria explicar part del possible interès de Pequín en assaigs nous”, diu Zhao.
En una publicació a les xarxes a final d’octubre, pocs minuts abans de la seva primera reunió presencial amb Xi de la seva segona legislatura, Trump advertí que la Xina atraparia els Estats Units en l’arsenal d’ogives nuclears en un termini de cinc anys. Tanmateix, els experts consideren poc probable la predicció del president nord-americà.
L’arsenal nuclear xinès, que actualment compta amb unes 600 ogives i es preveu que arribi al miler l’any 2030, roman molt per sota de les 3.700 ogives que es calcula que tenen els Estats Units, segons una anàlisi independent de l’Institut Internacional d’Estudis per a la Pau d’Estocolm.
Els assaigs nuclears quedaren prohibits arran del Tractat de Prohibició Completa dels assaigs Nuclears (CTBT) del 1996, que prohibeix les detonacions nuclears. El tractat ha ajudat a crear un ampli consens internacional sobre les virtuts de la no-proliferació nuclear, tot i que ni la Xina ni els Estats Units l’han ratificat mai. Rússia, per la seva banda, el desratificà l’any 2023.
El tractat sí que permet una sèrie d’experiments –incloent-hi simulacions per ordinador i assaigs subcrítics– que empren materials fissionables, com ara el plutoni i l’urani, sense ocasionar una reacció nuclear en cadena explosiva.
El 2020, el Departament d’Estat dels Estats Units expressà preocupació per la possibilitat que la Xina hagués violat el tractat quan dugué a terme “assaigs de baix rendiment”; és a dir, petites detonacions nuclears subterrànies que violen el CTBT però que costen de detectar.
El Ministeri d’Afers Exteriors de la Xina ha negat les acusacions d’haver fet assaigs que ultrapassessin els límits CTBT. La portaveu del ministeri, Mao Ning, reiterà fa poc que la Xina s’adheria “a la moratòria de proves nuclears” i seguia “una política de no ser el primer a utilitzar armes nuclears”.
El programa nuclear de la Xina està envoltat de secretisme, i la informació sobre el seu grau desenvolupament de l’arsenal nuclear xinès és escassa, i tan sols un grapat d’experts occidentals ha pogut visitar les remotes instal·lacions. Però a Lop Nur, l’enorme base militar de Xinjiang on la Xina dugué a terme el seu primer assaig nuclear, els analistes que segueixen de prop el programa nuclear xinès afirmen que s’hi produeixen grans canvis que suggereixen que l’exèrcit xinès pretén de fer proves nuclears més ambicioses, o més freqüents.
Les obres a Lup Nor s’han multiplicat d’ençà del 2020, incloent-hi l’excavació de dos nous pous de gran diàmetre que, segons els analistes, podrien emprar-se per a detonacions nuclears d’alta potència. Ambdós pous es troben relativament a prop d’un tercer pou on la Xina va fer assaigs nuclears abans de l’entrada en vigor del CTBT.
Pequín també ha començat a construir una sèrie de túnels horitzontals a l’extrem nord de Lop Nur que podrien servir per a assaigs nuclears de menys potència.
“Històricament, els túnels horitzontals s’han utilitzat per a assaigs de menys potència […] i els pous verticals, generalment, s’han emprat per a assaigs amb armes més potents”, explica Renny Babiarz, vice-president de l’agència d’anàlisi geospacial AllSource Analysis.
Però Babiarz i més analistes matisen que les obres l’ampliació de Lop Nur no volen dir necessàriament que la predisposició de Pequín a recórrer a un atac nuclear hagi augmentat.
“A escala operativa, sempre hi ha el dubte de si l’augment de l’arsenal [nuclear] també farà créixer l’interès de Pequín a recórrer a les armes nuclears en conflictes futurs. Crec que la resposta a aquesta pregunta no és necessàriament afirmativa”, diu Zhao. I afegeix que la millora de les capacitats militars convencionals de la Xina, especialment a la zona del Pacífic occidental, podrien reduir la dependència de Pequín de la dissuasió nuclear.
El govern xinès s’ha mostrat repetidament a favor de la prohibició total i la “destrucció completa” de les armes nuclears, i ha reiterat el compromís a no fer-les servir primer en cas de conflicte. El 2019, per exemple, el govern xinès afirmà al seu llibre blanc de defensa que Pequín no participava “en cap cursa armamentística nuclear amb cap altre país”, i mantenia “les seves capacitats nuclears al nivell mínim que cal per a garantir la seguretat nacional”.
Tot i el seu compromís retòric amb la desnuclearització, Pequín ha rebutjat moltes vegades les invitacions de Washington a participar en converses amb diplomàtics nord-americans sobre la proliferació nuclear.
El juliol de l’any passat, Pequín es retirà unilateralment de les converses amb els Estats Units sobre no-proliferació a causa de les exportacions d’armament nord-americà a Taiwan. Aquest setembre, Pequín rebutjà d’afegir-se a les converses sobre desnuclearització entre Washington i Moscou, i el Ministeri d’Afers Exteriors xinès declarà que la participació de la Xina en les converses no era “raonable ni realista”.
“De portes enfora, la posició de la Xina és: ‘El nostre arsenal encara és petit, i els Estats Units i Rússia són en una categoria diferent.’ Si es rebaixen al nostre nivell, aleshores podem començar a negociar”, explica Pranay Vaddi, investigador sènior en estratègia nuclear del Centre de Política de Seguretat Nuclear del MIT i ex-director en cap de desarmament i no-proliferació del Consell de Seguretat Nacional dels Estats Units durant el govern Biden.
“Crec que també fan servir l’opacitat entorn el seu programa nuclear com una mena d’element dissuasiu. Veuen que el secretisme sobre el seu programa nuclear suscita preocupació –o dubtes, si més no– entre els nord-americans, i pensen que això ja els va bé”, afirma.
Gràfics d’Adrián Ramos.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
