Ximo Puig, aquest migdia al Cercle d'Economia de Barcelona (Foto: EFE)

La visita de Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana, avui al Principat de Catalunya ha inclòs una parada al Cercle d’Economia, a la ciutat de Barcelona. El senyor Puig ha desgranat durant mitja hora de discurs llegit la conferència tituladaLa via valenciana per a una Espanya d’Espanyes” davant una seixantena de persones a la sala (la covid hi obliga) i moltes més que l’escoltaven en directe per internet.

La via valenciana de Ximo Puig es podria resumir en tres idees força: ja n’hi ha prou de centralisme espanyol (Puig reclama 1.336 milions de més a l’estat espanyol “per deixar de pagar com a rics i viure com a pobres”). La segona idea és que Puig desitja un enfortiment de les relacions amb Catalunya (“Ja està bé de viure d’esquena, Catalunya és el principal client i el principal proveïdor de la Comunitat Valenciana”) i aquí ha posat èmfasi en la influència valenciana sobre Catalunya (“El gen valencià ha empeltat els catalans dels segles XX i XXI”). I en tercer lloc, el president Puig ha deixat molt clar que no compartia en absolut la via unilateral catalana: “Espanya ha de fer un pas. I gran. Però Catalunya també té una responsabilitat després d’anys de deriva unilateral i de camí a enlloc.”

VilaWeb ofereix una edició resumida i editada del discurs del president Puig. També el podeu escoltar sencer en aquest vídeo:

 

“Si em permeten la metàfora, ara que valencians i catalans parlem tant del corredor mediterrani, els propose que albirem en l’horitzó una estació termini, una destinació final. I hi ha tres vies, tres ramals que ens condueixen a un futur millor per al tema que avui ens ocupa. Dividiré la meua intervenció, per tant, en tres eixos: La via valenciana. La commonwealth mediterrània. I l’Espanya d’Espanyes.

La via valenciana
Els estalvie les dades d’un lustre valencià marcat per una baixada de l’atur del 24%, una pujada de les exportacions del 30% i un augment del turisme del 54%. Abans apareixíem a la secció de Tribunals. Ara apareixem a la secció d’Economia com a seu del pol financer més gran d’Espanya –amb la fusió entre CaixaBank i Bankia–, com a seu també del Banc Sabadell, o per l’interés de multinacionals per a traslladar-se a la Comunitat Valenciana.

Hi havia una qüestió prioritària en la nostra agenda: fer visible ‘el problema valencià’ i convèncer –amb xifres i paraules– que mereixíem un tracte més just. Per exemple, que el corredor mediterrani és un projecte necessari i irrenunciable. Per exemple, que el finançament autonòmic és una anomalia que ens condemna a viure com a pobres i a pagar com a rics. Perquè els valencians ens neguem a ser només un peó en el tauler polític espanyol. Reivindiquem el nostre espai; i ho fem amb una lleialtat no entesa com a submissió. Per tot això, si em pregunten què pot aportar la mirada valenciana en aquests moments tan complexos, els diré que la via valenciana descansa sobre tres pilars: acord, serenor i aliances.

Acord. La societat valenciana ha demostrat en aquesta pandèmia que és l’hora dels ponts, no de les trinxeres. Amb suport de pràcticament tots els actors polítics i socials, hem fet un acord social amb patronal i sindicats. Una aliança institucional amb diputacions i ajuntaments. Un pacte polític secundat pel 90% del parlament autonòmic. Perquè pactar no és trair. I és una cosa que agraïm a l’oposició responsable.

El nostre segon pilar és la serenor. Mentre altres territoris d’Espanya han fet de la confrontació, el caos i la fractura la seua resposta irresponsable enfront del virus, la societat valenciana projecta un clima de serenor raonable en tots els àmbits. Ha imperat el trellat.

En tercer lloc: les aliances. Faig meues les paraules de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen: ‘Ningú de nosaltres estarà segur fins que ho estiguem tots.’ El futur que volem escriure necessita una triple aliança: entre generacions, entre l’estat i els sectors productius, i entre territoris. Ja n’hi ha prou de confrontació. Necessitem diàleg, reconeixement mutu i reformes per a la cohesió territorial.

Commonwealth mediterrània
Valencians i catalans compartim interessos i reptes a Espanya, a l’Europa de les regions i en l’economia global. El 1930, davant la possible arribada d’un tren d’ample internacional a Barcelona (cosa que al final no va succeir), l’Ajuntament de València va reaccionar i envià representants a Barcelona per tal d’aconseguir un acord i que eixe tren arribara també a València. És el primer intent històric de reivindicació ‘conjunta’ del corredor mediterrani. Fa exactament noranta anys!

Els done una dada que no deixa de sorprendre’m: fa un segle, cap al 1930, Catalunya comptava amb 126.000 valencians. En concret, el 9% de la població de Barcelona era valenciana de naixement. No és d’estranyar, per tant, que entre els descendents de valencians despunten cognoms il·lustres com l’ex-president Maragall o l’ex-conseller Mas-Colell, com l’escriptor Quim Monzó o la cantant Montserrat Caballé. El gen valencià ha empeltat els catalans dels segles XX i XXI. Ja està bé de viure d’esquena. Catalunya és el principal client i el principal proveïdor de la Comunitat Valenciana.

No cal descobrir, en el Cercle d’Economia, la rellevància de les relacions comercials entre els nostres dos territoris. Catalunya és el principal client i el principal proveïdor de la Comunitat Valenciana. Només hi ha dos territoris on els valencians comprem més: la Xina i Alemanya. La Comunitat Valenciana és el segon client i el quart proveïdor de Catalunya. El volum dels intercanvis suma 12.500 milions. Les dues comunitats sumen el 28,3% del PIB espanyol. I si hi afegim Múrcia i Andalusia, l’Espanya mediterrània del corredor representa el 45% de PIB. Però açò va molt més enllà del PIB.

El bloqueig català que ha acompanyat el ‘procés’ s’ha traduït en la pràctica desaparició de les relacions institucionals entre les nostres comunitats des del 2017. Des de fa tres anys, els valencians hem perdut un aliat fonamental en la reivindicació d’un nou sistema de finançament. El trellat valencià necessita el seny català.

L’Espanya d’Espanyes
És urgent corregir l’acumulació centralitzadora de poder a Madrid. La deriva centralista s’ha accentuat. Falta més reconeixement emocional de la diversitat i pluralitat d’Espanya. La via valenciana, com també Catalunya, necessita recursos. Els valencians tenim dret a disposar dels mateixos recursos per habitant que la resta d’espanyols per a gestionar les mateixes competències. I això es concreta en disposar de 1.336 milions addicionals a l’any. En honor a la veritat, alguna cosa s’està movent. Espanya ha de recompondre els afectes amb Catalunya en nom de la reconciliació comunitària.

Els senyals estan a la vista de tots: pulsions atàviques d’un nacionalisme espanyol que no és hegemònic; i aspiracions nacionals en la perifèria que tampoc són hegemòniques en els seus territoris. Espanya ha de fer un pas. I gran. Però Catalunya també té una responsabilitat després d’anys de deriva unilateral i de camí a enlloc. Catalunya ha d’eixir del ‘callejón del gato’ de Valle Inclán; Ha de deixar de mirar-se en un espill deformant que reflecteix una imatge que pocs ja reconeixem. Catalunya és la llum i el color de Miró, no les tenebres de Goya i les seues garrotades.

Els maximalismes aboquen a maxifracassos, i aquests generen maxifractures. És elemental: no es pot donar l’esquena a la meitat de la població d’una comunitat, siga com siga aquesta meitat. Nosaltres, mentre arriba una reforma de la constitució, apostem per construir –des de la governança compartida– un federalisme pràctic.”

Al cap d’unes hores, Puig s’ha reunit amb el vice-president català Pere Aragonès. Tots dos han coincidit en la voluntat de seguir cooperant per assolir interessos compartits entre l’administració catalana i la valenciana, com és el cas del corredor mediterrani. Tant fonts del Departament de Vice-presidència com el servei de premsa del president han explicat que en la reunió d’avui han constatat la seva lluita contra el desequilibri fiscal, tant a la Unió Europea com dins de l’estat espanyol, per tal d’impedir la competència deslleial dels territoris que rebaixen la tributació de les grans fortunes per tal de captar-ne.

Aragonès i Puig s’han intercanviat el pla per a la reactivació econòmica i protecció social de la Generalitat de Catalunya i el document de treball de l’estratègia valenciana per la recuperació i han abordat tant la pandèmia de la covid-19 als respectius territoris com la situació política catalana, qüestió sobre la qual han contrastat “opinions clarament diferenciades”. Així mateix, han expressat la voluntat dels dos governs de proposar i gestionar els Fons Europeus de Reconstrucció.

Llegiu ací el discurs complet del president que ha distribuït la seva oficina de premsa:

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.