Així és com la immigració ha esdevingut la clau de les eleccions xilenes

Bloomberg · Matthew Malinowski i Andrew Rosati

La immigració ha esdevingut un dels temes centrals de la campanya de les eleccions presidencials xilenes, la primera volta de les quals es farà demà. Els candidats fan mans i mànigues per convèncer que faran més que ningú per a mantenir a ratlla l’arribada de nouvinguts, amb promeses que inclouen camps d’internament per a refugiats, murs i trinxeres frontereres, campanyes de deportació en massa i, fins i tot, mines terrestres mortals.

Centenars de milers d’estrangers, provinents sobretot de Veneçuela, han arribat a Xile durant aquesta darrera dècada, sovint per les rutes informals que travessen el desert del nord del país. Restringir la immigració ha esdevingut una de les grans prioritats dels votants xilens, tot i la dependència de Xile –un país amb una població com més va més envellida, i on la taxa de fecunditat ha caigut per sota de la de països com ara el Japó– en l’arribada de nouvinguts.

José Antonio Kast –l’ex-congressista d’extrema dreta que, segons els darrers sondatges, té possibilitats d’imposar-se en la segona volta, que probablement es farà al desembre– ha descrit la immigració clandestina com una amenaça per a la seguretat nacional del país. “Xile serà per als xilens i per a tots aquells que compleixin i respectin la llei”, digué en un discurs a començament d’any. Kast ha promès de reforçar el desplegament militar a la frontera i deportar desenes de milers de persones.

L’ex-congressista ha advertit els immigrants indocumentats que marxin del país ara que encara poden. “Veneu allò que tingueu, quedeu-vos-en els diners i toqueu el dos.” En cas contrari, “marxareu del país únicament amb la roba que porteu posada”.

El candidat liberal Johannes Kaiser, que ha anat escalant posicions als sondatges aquests  darrers mesos, proposa de tancar els immigrants indocumentats en campaments, prohibir que els fills vagin a escola i, en última instància, deportar-los en massa. Un altre candidat, Franco Parisi, ha proposat de posar mines a la frontera per a desencoratjar la immigració clandestina.

Les promeses de mà de ferro contra la immigració no són potestat exclusiva de la dreta. L’ex-ministra de Treball del govern del president progressista Gabriel Boric, la comunista Jeannette Jara, ha promès de reforçar la seguretat fronterera i expulsar els estrangers condemnats per tràfic de drogues. La candidata progressista encapçala els sondatges per a la primera volta, i se situa per davant tant de Kast com de Kaiser.

Prop d’un 92% dels xilens dóna suport a endurir la política migratòria, segons un sondatge fet a l’octubre per AtlasIntel, una xifra molt més alta que no pas en altres economies de la regió.

Tomb a la dreta

L’oposició a la immigració ha propiciat un tomb a la dreta a tot el continent americà –del sud al nord, passant pel centre.

Durant dècades, els estrangers representaren una fracció molt reduïda de la població de Xile. Però, aquests darrers anys, l’agitació política i econòmica a països com ara Veneçuela, Haití o Colòmbia ha disparat la immigració cap a Xile, sovint per canals irregulars.

La xifra de residents nascuts a l’estranger augmentà gairebé d’un 50% entre el 2018 i el 2023 a Xile, fins a arribar als 1,9 milions de persones. Això representa, si fa no fa, un 10% de la població total del país.

Ex-funcionaris del govern afirmen que Xile, que durant molt de temps ha estat un far d’estabilitat i prosperitat a Llatinoamèrica, no estava preparat per a l’allau de nouvinguts dels darrers anys.

“Més que la xifra de nouvinguts, el problema ha estat la manca de capacitat institucional per a acollir-los”, explica a Bloomberg Rodrigo Sandoval, que va ser el màxim responsable d’immigració del govern de l’ex-presidenta Michelle Bachelet.

El govern xilè ha endurit les condicions d’entrada per als ciutadans de determinats països, com ara Veneçuela, però els immigrants continuen arribant-hi. La xifra d’estrangers residents de manera irregular a Xile s’enfilà fins als 337.000 l’any 2023; tan sols cinc anys abans, el 2018, era de 10.000.

Els dirigents empresarials s’obren als immigrants

Però, per a un país amb una població tan envellida com la de Xile, restringir en excés la immigració pot ser arriscat.

Entre el 2020 i el 2060, es calcula que la proporció de persones de més de 65 anys per cada cent persones en edat activa es triplicarà, segons estimacions de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE).

La taxa de fecunditat total –el nombre mitjà de fills que una dona té en edat fèrtil– va caure fins a 1,03 l’any passat, la meitat de la xifra registrada l’any 1999. És una taxa més baixa i tot que la del Japó, que l’any 2024 registrà una fecunditat total d’1,15 fills per dona.

Preocupats per l’escassetat de mà d’obra i l’augment de la pressió demogràfica sobre el sistema sanitari les pensions, els dirigents empresarials han fet mans i mànigues per provar de rebaixar les tensions polítiques entorn de la immigració.

“Ens cal que arribin persones per la via legal que vulguin treballar i que trobin oportunitats a Xile en indústries clau com ara l’agricultura, i que tot això es gestioni de manera àgil i ordenada”, explicà Susana Jiménez, presidenta d’una de les principals associacions empresarials del país, en una entrevista en una ràdio xilena fa poc.

Antonio Walker, president de la principal associació de productors agrícoles de Xile, ha demanat la legalització “limitada” dels immigrants irregulars que treballen al país, una mesura a què candidats com ara Kast s’han oposat amb duresa.

Atiar la por

Per a la classe política xilena, associar els immigrants que arriben al país amb la delinqüència sovint resulta més fàcil que no pas distingir entre immigració formal i informal.

Dia rere dia, els canals xilens emeten notícies sobre casos de robatoris a mà armada, segrests o assassinats que impliquen sospitosos estrangers, i s’hi destaca sovint la nacionalitat dels atacants.

Els assassinats d’alt perfil relacionats amb la banda veneçolana Tren de Aragua han atiat la por dels xilens als refugiats. Les diferències culturals i les condicions, excepcionalment laxes, que Xile exigeix als estrangers per a obtenir el dret de vot també han ajudat a augmentar les tensions.

Al juny, la immigrant veneçolana Yaidy Garnica, de 43 anys, va ser assassinada després d’una discussió amb els seus veïns pel volum de la música que sonava a casa seva. Amnistia Internacional descrigué l’incident com un delicte d’odi contra els immigrants.

El cas commocionà la comunitat d’immigrants del país, que aquests darrers anys ha sofert en carn pròpia l’augment de la xenofòbia. La campanya electoral, en què la immigració ha estat una qüestió cabdal, no ha fet sinó agreujar aquestes pors.

“Francament, tinc por”, diu Carla Silva, una metgessa veneçolana de 31 anys que arribà a Xile com a immigrant indocumentada l’any 2022. “Tots els immigrants que conec també estan altament alarmats”, afegeix.

Silva, que se n’anà del seu país d’origen després de la pandèmia, explica que el seu activisme polític li impedí de trobar feina als hospitals públics de Veneçuela, per la qual cosa es posà en contacte amb un amic a Santiago i travessà el continent amb autobús i motocicleta per poder-hi arribar.

Silva confia a regularitzar el seu estatus migratori quan hagi validat el seu títol de medicina. No obstant això, diu que l’augment de la xenofòbia l’ha fet considerar la possibilitat d’anar-se’n del país.

“Sóc metgessa, i crec que podria ser d’utilitat al país”, diu. “Però com puc ser-los útil si ningú no m’hi vol, ací?”, es demana.

Meg Lopes ha col·laborat en aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb