Xavier Bonastre (Barcelona, 1961) ha estat una de les cares més reconegudes del departament d’esports de TV3 aquestes darreres dècades. Hi va entrar a treballar el 1984 i, d’aleshores ençà, ha presentat centenars de Telenotícies i milers d’hores de directe al 3/24 –actual 3CatInfo–, a més d’esdevenir la veu del tennis a la cadena. La setmana passada, es va jubilar i va posar punt final a més de quaranta anys de trajectòria a la televisió pública.

Ens rep al centre de Rubí (Vallès Occidental) per parlar de la situació actual de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i comentar algunes de les polèmiques que han marcat el departament d’esports aquestes darreres setmanes.

—Avui fa tot just una setmana que us vau jubilar. Us vau llevar un pes de sobre?
—Ja estava sobre avís que passaria, perquè aquests darrers mesos s’han anat jubilant companys pràcticament de generació i era conscient que em quedava poc temps. Però aquests darrers mesos semblava que no arribaria mai i sí, m’he tret un pes de sobre. En el sentit que ara no depenc d’horaris i això és impagable.

—Comentàveu que aquests darrers mesos s’han jubilat uns quants companys, com ara Imma Pedemonte, Jordi Robirosa i Arcadi Alibés. Com veieu el relleu generacional al departament d’esports de TV3?
—Molt bé. Tota la gent jove amb qui he treballat aquests anys són JESP, com es deia fa uns anys, és a dir, joves encara que sobradament preparats. Estan molt més preparats que no ho estàvem els primers que vam entrar-hi, sense cap mena de dubte. Tenen moltes ganes de fer coses i tirar endavant en la televisió, i això trobo que té molt de mèrit en un moment en què no se sap què passarà amb el format tal com el coneixem ara.

—Després d’un breu pas per Catalunya Ràdio, us vau incorporar a la redacció de TV3 el 1984, només tres mesos després del començament de les emissions regulars. Com és formar part d’aquest moment fundacional de la televisió en català?
—És una cosa que et toca viure en el moment i estàs encantat de la vida. Imagina que, a 22 anys, ets a la facultat, encara no has acabat la carrera i et vénen a buscar per treballar a la televisió! Et quedes molt parat. Tots érem molt joves i no pensàvem si fèiem una cosa històrica, sinó que anàvem fent dia a dia. No érem conscients de la transcendència d’aquell fet, només pensàvem a ser capaços de dedicar-nos a la feina per la qual estudiàvem, i sortosament ho vam aconseguir.

—En l’entrevista que vau concedir a Comunicació 21 comentàveu que fa quaranta anys, quan es va formar la CCMA, una de les condicions per a poder entrar-hi era parlar bé el català. Avui també?
—Es valora igual. És impossible que una persona que no s’expressi correctament en català pugui entrar a treballar a la CCMA.

—En aquesta línia, fa uns quants dies compartíeu a les xarxes el discurs que vau fer als companys de redacció el dia del comiat, en què recordàveu la importància de la llengua. Creieu que la CCMA ha abaixat la guàrdia en aquesta missió de salvaguardar-la?
—Crec que hi ha hagut un cert relaxament, sí. Per això deia el que deia en aquest discurset que esmentes. Però no és una cosa de la CCMA i prou, crec que és una qüestió de la societat catalana, que no acabem de ser conscients de la situació de la llengua i què pot significar no donar un cop sobre la taula. Hem de parlar català sempre i a tot arreu, perquè si no ho fem, la nostra llengua va minvant, i està clarament en desavantatge respecte del castellà i l’anglès, que les tenim al costat i són dues de les llengües més fortes del món. Si ens relaxem en això, ens equivoquem. La societat catalana ens hem de posar les piles si realment estimem la nostra llengua i cultura. I en l’àmbit de la informació esportiva també ens hem de posar les piles i provar de reduir al màxim els anglicismes i castellanismes que fem servir. Per això vaig aprofitar aquell moment en què tenia l’atenció de tothom per recordar-ho.

El discurs pro-català que vaig fer als meus companys de feina el dia del meu comiat per jubilació. @som3cat @mantincelcatala @llenguacat pic.twitter.com/YgqnxXkfZ4

— Xavier Bonastre i Thió (@XaviBonastre) March 9, 2026

—Creieu que als canals de la CCMA s’abusa massa dels anglicismes?
—Molt, moltíssim! Aquests dies, diem “Mobile World Congress”! [Es posa les mans al cap] Però podem dir perfectament “Congrés Mundial dels Mòbils”! Parlem en català o en anglès? Només cal saber quin idioma fem servir. Entenc que els joves, que tots dominen l’anglès perfectament, barregen idiomes amb molta facilitat i fan servir terminologia anglesa, però hem de lluitar contra això si volem que el català perduri. I TV3 encara té molta força entre l’audiència, per tant, si nosaltres ho fem, potser molta gent ens pot seguir. A més, estem obligats a fer-ho, perquè ningú altre no ho farà. Si els catalans no som militants per la llengua, qui ho serà? I encara més en una situació d’emergència lingüística. En aquest sentit, critico la CCMA per algunes actituds absolutament… [Dubta]

—Massa permissives?
—Totalment i, a parer meu, sense cap sentit. No té cap sentit que la CCMA permeti que un programa es digui Epic Nails. Ens hem begut l’enteniment? És intolerable. O un programa que es digui Fanzone. Digues-ne com vulguis, però en català, per favor. I ells diuen: “És que ‘zona d’afeccionats’ no ho diu ningú.” Doncs ho comences dient tu i la gent ja et seguirà. Som TV3, no Ràdio Mollerussa, amb tot el respecte per la gent de Mollerussa. Podrem sonar internacionals quan la nostra llengua sigui potent, però si volem començar la casa per la teulada, ens equivoquem.

—Com a presentador de centenars de seccions d’esport del Telenotícies i milers de rodes del 3/24, creieu que s’hi parla massa de futbol?
—No crec que sigui massa. Són faves comptades. És el que més funciona, sobretot el Barça. Quan gent d’uns altres esports més minoritaris es queixen, jo sempre els pregunto: “Diumenge veuràs el partit del Barça?” I la gran majoria em diuen que sí. A bona part de la gent que juga a tennis taula o petanca li interessa el futbol, però a l’inrevés no passa. Som un mitjà de masses i hem de mirar d’arribar a tanta gent com sigui possible.

—Aquests darrers mesos heu viscut la transformació de la CCMA, TV3 i Catalunya Ràdio en el 3Cat, i la del 3/24 i Catalunya Informació en el 3CatInfo. Com vau viure el canvi de nomenclatura?
—Els treballadors vam fer una assemblea del Comitè d’Empresa i vam votar. Un 90% vam votar que els noms de TV3 i Catalunya Ràdio eren intocables, perquè són dues marques històriques molt consolidades, i llençar-les per la borda era absurd. Crec el mateix amb el 3/24 i Catalunya Informació. Tu ara vés pel carrer i pregunta-li a la gent què és el 3CatInfo. Jo entenc que si es crea una cosa nova com la plataforma digital, li has de posar un nou nom, és lògic. Però voler canviar marques tan potents com TV3, Catalunya Ràdio i Catalunya informació és un error clamorós.

—Sabeu d’on sorgeix aquesta voluntat de canvi?
—La idea inicial era d’unificar redaccions del 3/24 i Catalunya Informació, però nosaltres des del primer moment vam veure que era molt difícil, perquè la ràdio és la ràdio i la televisió és la televisió. Es pretenia que les rodes del 3/24 del vespre, que tenen molt poca audiència, fossin els butlletins radiofònics de la ràdio, és a dir, posar una càmera a l’estudi i fer també algunes imatges. Però això no és tan fàcil, cal coordinar-ho tot molt bé i tècnicament era complicat. Per això ho van deixar córrer. Però si s’hagués tirat endavant, no hauria durat ni cinc minuts, perquè si has treballat en televisió i ràdio, ja ho veus. No pot funcionar mai de la vida! La BBC ho va intentar i ho va deixar estar, perquè el temps de feina, els estris que necessites, l’estil de comunicar, tot és molt diferent. Llavors, aquesta integració no s’ha fet, però sí que han volgut mantenir el nom conjunt. I ara què passa? El dia que vinguin uns altres a governar la CCMA tornaran a canviar totes les marques per marcar terreny? No és seriós. Ara s’escuden en el fet que tenen moltes visites a la plataforma, l’audiència va molt bé i els nous telenotícies van com un tro… Però clar, no hi ha competència.

—Comentem una altra de les polèmiques d’aquests darrers mesos a la televisió pública. La direcció va fer una inversió en el programa Fanzone, fet per una productora externa i presentat per Gerard Romero, en detriment d’Onze, un espai propi i elaborat pel departament d’esports. Com vau encaixar aquesta notícia?
—D’entrada es va rebre bé, el que no va ser ben rebut és que, quan resulta que el programa que ha triat la direcció és superat en audiència per Onze, la direcció assumeix que li feia la competència a Fanzone i el canvia d’hora. Des de llavors, Fanzone va passar a emetre’s simultàniament per TV3 i Esport3, i Onze va passar a fer-se a les dotze de la nit. Això sí que va fer mal, perquè no s’hi veia la lògica empresarial per enlloc! Si tens dos programes i un té més audiència que l’altre… Si dónes suport al programa que en té menys, empresarialment estàs equivocat. Dit això, la redacció d’Esports de TV3 no té cap problema amb Gerard Romero. La prova és que una de les finestres que ha tingut és el programa Gol a Gol, i és una persona que té una manera de fer que està molt bé i que agrada. Ara, potser l’error era pensar que com Jijantes és un canal que funciona molt bé a les xarxes i a Twitch, també funcionaria a la televisió i serviria per a atraure públic jove. Potser aquest és l’error, però no ho tinc clar.

—Anem a la segona part del cas. Què us va semblar que la direcció obrís un expedient al presentador d’Onze, Xavi Valls, per haver lamentat públicament el canvi d’horari del programa?
—Molt malament, no ens va agradar gens. Al Xavi, quan una cosa li sembla malament, ho diu i, si cal, ho fa a les xarxes. A banda, no tenia massa sentit que canviessin un programa que es diu Onze a les dotze de la nit i el primer dia no en digui res. Alguna cosa n’ha de dir, ni que sigui per respecte a l’audiència. A més, ho va fer amb el seu estil, posant-se la gorra per imitar el Romero i fent una mena de gag. Posteriorment, crec que es va reunir amb la direcció i van quedar com amics, per tant, aquest expedient quedarà en res. No em va semblar una cosa desmesurada, ni en contra del Gerard, ni de bon tros.

—Més que una polèmica entre el departament d’esports i Gerard Romero, és entre el departament i algunes decisions de la direcció de la CCMA.
—Exacte, ell ha quedat enmig de dos focs, per entendre’ns. En relació amb això, una cosa que no va caure gens bé al departament d’esports és que la direcció tingués la intenció de fer un programa amb Gerard Romero sobre l’univers Barça i no parlés amb el departament. Ni per consultar com ho veien. Va anar com si fos un programa cultural, o de qualsevol altra temàtica… Com a mínim consulta, pregunta… Que no et trobis un bolet que surt per TV3 un dijous i que et fa la competència. A sobre, els surt el tret per la culata i un altre programa, amb molts menys recursos, el supera.

—Des de fora, fa la sensació que la direcció va per una banda i els treballadors per una altra.
—Bé, una mica… És el que pot semblar. L’ideal és anar tots a una, però no és fàcil. El que demana sempre el departament d’esports és que la direcció sigui una mica més comunicativa i que faci partícips, o com a mínim consulti, els que suposa que són els teus especialistes a l’hora de prendre decisions relacionades amb els continguts esportius.