07.03.2026 - 21:40
Avui, Dia Internacional de les Dones, és una bona avinentesa per a recordar amb dades que encara no hi ha igualtat efectiva entre homes i dones. Ho corroborem amb vuit indicadors que palesen que cal continuar reivindicant-la.
1. Tasques de la llar i cura d’infants
Malgrat els canvis socials d’aquestes darreres dècades, la desigualtat de gènere encara es fa evident en la distribució de les tasques domèstiques i de cura a les llars. Ras i curt: les dones assumeixen encara ara la major part de la responsabilitat en l’organització quotidiana de la casa. Així, un 60% de les dones asseguren que són elles les qui principalment s’encarreguen de preparar els àpats diaris o de netejar a fons la casa, mentre que en els homes el percentatge és molt inferior, de vora el 20%.
Aquesta desigualtat encara és més marcada en la cura dels infants. Les dones continuen assumint la majoria de qüestions quotidianes, com ara la preparació de la roba i el seguiment de la salut dels fills. Un 52% de les dones s’encarrega principalment del seguiment mèdic dels infants, respecte d’un 10% dels homes. Igualment, un 48% de les dones assumeix les comunicacions amb l’escola, mentre que solament un 11% dels homes diu que se’n fan càrrec principalment.
Les dades mostren que aquestes diferències no són aïllades ni limitades a determinats perfils socials, sinó que es mantenen durant la vida i apareixen independentment del nivell educatiu. Tanmateix, la desigualtat és encara més visible en dos col·lectius: els més joves, sobretot els menors de vint-i-cinc anys, i les persones amb nivells educatius més baixos.
2. Violència de gènere
La violència masclista continua essent un dels indicadors més clars de la desigualtat entre homes i dones. En un any, entre el quart trimestre del 2024 i el tercer del 2025, 58.832 dones han presentat denúncies per violència de gènere als Països Catalans.
La dada més reveladora és que no hi ha una tendència a la baixa. En els indicadors recollits amb motiu del 8 de març del 2019 es registraven prop de 50.000 denúncies i, després de la pandèmia, les xifres s’han mantingut sistemàticament per damunt d’aquest nivell.
Per territoris, el País Valencià encapçala el nombre de denúncies, malgrat tenir menys població que Catalunya. També és el territori amb més ordres de protecció dictades, que inclouen mesures com ara ordres d’allunyament, prohibició de comunicar-se amb la víctima i suspensió de la tinença d’armes. En el cas d’Andorra, el 2025 es va detectar un augment dels delictes de maltractament i violència masclista i es tornen a situar en nivells del 2021 i 2023.
3. L’esport
L’esport i l’exercici físic s’han considerat tradicionalment un àmbit masculí i molts dels prejudicis i estereotips associats a aquesta idea encara perduren. Malgrat que la participació femenina ha crescut aquests darrers anys, el creixement sembla haver-se estancat i les dones representen solament una quarta part dels membres federats.
Aquesta desigualtat s’estén a tots els nivells de l’esport federat. Per exemple, a Andorra –una dada que es pot extrapolar a gran part del país– solament un 22% de les llicències d’entrenador corresponen a dones. Igualment, les dones representen solament un 25% dels àrbitres federats i un 24% dels càrrecs en juntes directives. La situació és semblant al Principat, on les dones continuen tenint una presència molt minoritària en els càrrecs de responsabilitat dins les estructures esportives: representen el 27% dels membres de les juntes directives de les federacions catalanes, l’11% de les presidències de federacions i el 29% dels membres de les juntes directives dels consells esportius. Aquestes dades mostren que, tot i l’augment progressiu de la participació femenina en la pràctica esportiva, els espais de decisió i lideratge dins l’esport continuen fortament masculinitzats.
Un fet destacable en aquest àmbit és el motiu pel qual es deixa de fer esport. Si els homes ho deixen principalment per manca de temps, problemes de salut o perquè comencen a treballar, segons l’enquesta d’hàbits esportius de Barcelona, el segon motiu entre les dones, després de la manca de temps, és el fet d’haver tingut un fill. Aquest motiu és al·legat per un 18% de les dones i, en canvi, menys de la meitat dels homes l’esmenten (8%).
També trobem diferències importants segons els esports. Els homes es destaquen en els més populars i mediàtics, com ara futbol (96%), basquetbol (64%), handbol (62%) i tennis (70%). Les dones tan solament són majoria en ball esportiu (82%), gimnàstica (93%), hípica (75%), patinatge (62%) i voleibol (70%).
4. Les excedències laborals
Així com les dones encara tenen adjudicades socialment una colla de tasques, com ara les de casa i la cura dels infants, independentment de la relació laboral, també són les dones les qui deixen la feina quan cal fer-se càrrec d’un familiar.
Les darreres dades demostren que tres quartes parts de les excedències per a tenir cura de familiars les demanen les dones: 2.216 dones i 738 homes. Això va estretament relacionat amb la precarietat laboral, atès que sense una dedicació completa és difícil d’ascendir laboralment. Una dada que cal remarcar és que, malgrat el pas del temps i la consciència teòricament més gran de la població, les dades no han canviat gaire. Fa vint anys, el 2005, a Catalunya un 83% de les excedències laborals per a tenir cura de familiars les demanaven dones, al País Valencià un 87% i a les Illes un 76%. És a dir, que el canvi ha estat mínim.
La diferència encara és més gran si ens fixem en les excedències a l’hora de tenir cura dels fills. Gairebé nou permisos de cada deu per aquest motiu els demanen dones, 10.535; els homes, 1.490.
5. Percepció de seguretat i assetjament
La desigualtat de gènere també es manifesta en la manera com les noies viuen l’espai públic i la seguretat quotidiana. Una enquesta recent de l’organització Girlguiding, del Regne Unit, mostra fins a quin punt el sexisme i l’assetjament condicionen la vida de moltes joves i adolescents. Un 68% de les noies d’entre 11 anys i 21 ha canviat algun comportament del dia a dia per por de l’assetjament sexual. En decisions concretes: un 32% diu que ha canviat la manera de vestir, un 28% evita alguns indrets que abans freqüentava i un 12% ha modificat el lloc on fa exercici o esport.
La percepció d’inseguretat és especialment evident quan es tracta de moure’s soles. Solament un 34% de les noies d’entre 11 anys i 21 diu que se sent segura sola al carrer, i la gran majoria (86%) assegura que evita de sortir-hi quan és fosc. De fet, gairebé la meitat (48%) afirma que mai no surt sola de nit.
El transport públic tampoc no és percebut com un espai segur. Més de la meitat de les joves (56%) diu que no se senten segures anant-hi soles, una proporció que ha augmentat significativament aquests darrers anys, i un 31% alguna vegada ha evitat directament d’agafar algun transport sense companyia.
Això arriba també a l’escola. Una noia de cada deu d’entre 11 anys i 16 diu que no se sent segura al centre educatiu. L’assetjament verbal i els comentaris sexistes apareixen ja en edats molt primerenques: una noia de cada tres d’entre set 7 anys i 10 diu haver rebut comentaris de nois que l’han feta sentir incòmoda. Tot plegat evidencia que el sexisme i la misogínia continuen condicionant el dia a dia de moltes noies, fins al punt de limitar-los els espais on poden anar, les activitats que fan o la manera com participen en l’escola i en la vida pública.
En aquesta línia, una enquesta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona revelava que les dones tenen més sensació d’inseguretat quan són al carrer, sobretot quan hi ha poca il·luminació o l’espai és poc transitat o és degradat.
En totes les franges d’edat, la meitat o més de les dones diuen tenir molta por de ser víctimes d’un robatori, una agressió o una agressió sexual, i set dones de cada deu de menys de vint-i-cinc anys tenen por d’una agressió sexual. En canvi, solament un 12% dels homes té por d’una agressió sexual; la principal preocupació dels homes és la del robatori (30%). Tanmateix, és un percentatge bastant més baix que el de les dones. Un 62% dels homes camina pel carrer de nit sense gens de por de sofrir cap agressió sexual, cosa que solament afirmen el 9% de les dones.
6. Delictes contra la llibertat sexual
Els delictes contra la llibertat sexual constitueixen un altre indicador clar de la desigualtat de gènere. Les víctimes d’assetjament sexual, agressions sexuals, exhibicionisme, prostitució o explotació sexual de menors són molt majoritàriament dones. Això es reflecteix en les dades de denúncies: prop del 85% de les víctimes de delictes contra la llibertat sexual són dones, una proporció que encara és més elevada en el cas concret de les agressions sexuals.
En canvi, els detinguts o investigats per aquests delictes són majoritàriament homes. A Catalunya representen aproximadament el 80%, mentre que al País Valencià i a les Illes arriben al 98%. En xifres absolutes, l’any 2024 van ser detingudes o investigades 628 dones i 4.543 homes per delictes contra la llibertat sexual. Aquestes dades mostren un patró clar: mentre que les dones concentren la gran majoria de víctimes, els homes constitueixen gairebé la totalitat dels agressors investigats o detinguts.
7. La desigualtat salarial
Una de les desigualtats més persistents entre homes i dones és la diferència de sou. Als Països Catalans, els homes cobren cada any entre 3.000 i 6.350 euros més que no pas les dones, una escletxa que es manté malgrat els progressos en uns altres àmbits. Aquesta diferència es detecta en totes les franges d’edat, malgrat que tendeix a augmentar a mesura que s’avança en la trajectòria professional. Fins i tot quan es tenen en compte factors com ara el nivell educatiu i el tipus de feina, la desigualtat continua: en termes generals, les dones continuen cobrant menys.
Això contrasta amb els indicadors educatius. Les dones tenen, de mitjana, un nivell formatiu més alt: representen el 58,3% de les titulacions universitàries i registren menys fracàs escolar. Tanmateix, la segregació per àmbits d’estudi continua essent notable. Les dones són majoritàries en àrees com ara la salut i les humanitats, mentre que els homes representen el 71,6% de les titulacions en enginyeria i arquitectura.
En l’àmbit laboral també hi ha diferències en la distribució dels llocs de treball. El 2025, les dones ocupaven el 42,8% dels llocs de direcció i gerència, una proporció que mostra una millora progressiva en l’accés a càrrecs de responsabilitat. Tanmateix, continuen essent sobrerepresentades en les feines elementals, on representen el 53,3% dels llocs de treball més precaris.
8. Oposició creixent contra el feminisme
La darrera enquesta de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) mostra una disminució en el suport al feminisme, entès com el moviment que defensa la igualtat entre homes i dones i que pretén de posar fi a les desigualtats que mostren molts dels indicadors socials. Si l’any 2023 un 67% de la població catalana es declarava d’acord amb el feminisme, actualment la xifra ha baixat fins al 59%.
El retrocés s’observa tant entre els homes com entre les dones, però és especialment visible entre els homes més joves, on la tendència ja s’havia detectat en enquestes anteriors. Segons aquestes darreres dades, solament la meitat dels homes d’entre 18 i 24 anys es mostren d’acord amb el feminisme, mentre que el 2023 n’eren el 57,7%.
Les dades posen de manifest una escletxa clara entre homes i dones en la percepció de la desigualtat de gènere. Menys de la meitat dels homes de menys de trenta-cinc anys consideren que les dones estan més discriminades que els homes, mentre que aquesta percepció supera el 75% entre les dones de la mateixa franja d’edat. De fet, és entre els homes més joves que es registra el percentatge més alt de persones que consideren que els homes estan més discriminats que no pas les dones, una opinió que comparteix un 17,9%.
Les dones, sobretot les més joves, són el grup que mostra un suport més elevat al feminisme. En canvi, entre els homes es dóna un fenomen paradoxal: els homes de més edat –tradicionalment considerats més conservadors– es mostren més favorables al feminisme que no pas els nois joves.
Tot plegat evidencia una diferència ideològica cada vegada més marcada per sexe. Si aquesta tendència es manté en el futur, el debat ja no se centrarà solament en els avenços cap a la igualtat, sinó que també hi pot haver l’amenaça d’una reculada, amb el possible qüestionament de drets i consensos que fins ara semblaven consolidats.
