Vox torna a excloure el català dels Concerts de Vivers i contracten el sacerdot DJ Padre Guilherme

  • La programació prioritza artistes internacionals i espanyols mentre desapareixen els grups en català del cartell

VilaWeb
06.02.2026 - 21:33

Els Concerts de Vivers de València tornaran a prescindir de la música en català. Per tercer any consecutiu, la programació d’estiu impulsada per la regidoria de Festes i Tradicions —en mans de Vox dins el govern municipal amb el PP— deixa fora els artistes que canten en la llengua pròpia i redueix al mínim la presència de creadors valencians. El cartell del 2026 inclou noms internacionals i espanyols com Deep Purple, UB40, Ana Torroja, Juan Magán o Valeria Castro, i també el sacerdot DJ Padre Guilherme, conegut per sessions multitudinàries que combinen música electrònica i referències religioses. En canvi, no hi ha cap presència rellevant de grups en català, fet que consolida un canvi de model cultural iniciat aquests darrers anys.

Compromís ha denunciat que aquesta exclusió respon a una “estratègia deliberada per arraconar la llengua, la cultura valenciana i la creació pròpia del territori”. El regidor Pere Fuset acusa el govern municipal d’utilitzar diners públics amb finalitats ideològiques i de practicar una “censura intolerable” que expulsa els artistes valencians d’un espai que històricament havia estat plural.

Segons la coalició valencianista, la deriva del festival ja té conseqüències visibles. Asseguren que el cicle ha perdut prop d’un terç del públic i que travessa una crisi “tant de model com de credibilitat”, marcada per la desaparició de grups locals i per la politització d’un esdeveniment que hauria de ser culturalment obert.

La regidoria defensa, en canvi, que la programació vol combinar grans noms internacionals amb talent emergent i reforçar el teixit empresarial cultural local mitjançant la participació de promotores valencianes. Tanmateix, l’absència sostinguda del català en l’oferta musical municipal torna a situar el debat sobre la responsabilitat de les institucions públiques en la promoció de la llengua.

Per a les entitats i sectors crítics, la qüestió va més enllà d’un cartell concret. Consideren que la invisibilització del català en espais culturals finançats amb recursos públics forma part d’una dinàmica de substitució simbòlica que debilita l’ecosistema creatiu valencià i dificulta la normalització de la llengua en l’àmbit musical.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor