Bloomberg · Márton Kasnyik

Izsófalva, una vila petita del nord-est d’Hongria, és en una les zones més desfavorides del país, que no s’ha acabat de recuperar mai del tancament de les mines de carbó que sustentaren l’economia de l’Hongria rural durant dècades.

Ara, tanmateix, aquests pobles són al punt de mira de la campanya de les eleccions generals hongareses, en què el primer ministre, Viktor Orbán, provarà de desafiar els pronòstics i aferrar-se al poder després de setze anys de mandat.

Els votants de les grans ciutats, d’ingressos i nivell educatiu més alt, fa temps que s’han girat d’esquena contra el partit d’Orbán, Fidesz, molt castigat pels successius escàndols de corrupció del govern, la degradació dels serveis públics i l’estancament de l’economia.

Però l’oposició, encapçalada per Péter Magyar, continua tenint dificultats per a destronar-lo a les àrees rurals del país, segons que revela un sondatge de la sociòloga Andrea Szabó i el seu equip de la Universitat ELTE de Budapest.

Les eleccions de diumenge es preveuen com la prova de vida o mort per a la gran força hegemònica de la política hongaresa d’aquest segle, que també és l’aliat de més pes a la UE del president rus, Vladímir Putin, i del president dels Estats Units, Donald Trump. La caiguda del Fidesz a la segona posició dels sondatges ha esperonat Orbán a provar de consolidar el suport entre els votants empobrits de les províncies interiors d’Hongria, un dels grans feus històrics del partit.

Mátyás Bódi, analista polític de la Universitat ELTE i autor d’un bloc sobre política hongaresa, explica que les possibilitats del primer ministre de ser reelegit depenen, en gran part, de la capacitat del Fidesz de convèncer els 400.000 electors de nivell socioeconòmic baix –majoritàriament concentrats a les zones rurals–, precisament els que més depenen d’un sector públic controlat amb mà de ferro pel partit d’Orbán.

Aquesta bossa de vots, explica, equival a un 5% de l’electorat hongarès, el marge que podria acabar havent de menester el Fidesz per a obtenir una altra majoria parlamentària o, si més no, impedir que Tisza aconsegueixi la majoria de dos terços per a desfer les reformes polítiques amb què Orbán ha anat consolidant el poder aquests darrers anys.

Un d’aquests votants és Beata Horváth, una veïna d’Izsófalva que es guanya la vida gràcies a un programa d’obres públiques del govern que li garanteix uns ingressos entre 250 i 400 euros el mes.

“M’estimo més menjar pa i llard durant la resta de la meva vida que no pas veure caure bombes al meu voltant”, diu, fent-se ressò de l’acusació –repetida sovint per la campanya d’Orbán– que l’oposició podria arrossegar Hongria a la guerra d’Ucraïna si guanya les eleccions.

Les paraules d’Horváth evidencien que l’argumentari del govern continua essent omnipresent a les zones rurals del país. En pobles com Izsófalva, segons que explica Szabó, els batlles del Fidesz han esdevingut figures clau en la vida quotidiana, atès que controlen l’accés a l’ocupació i als ajuts del govern. Szabó afegeix que els votants rurals continuen atribuint al Fidesz la millora econòmica d’abans del 2020, encara que el panorama hagi empitjorat d’aleshores ençà.

Fa temps que l’oposició acusa el govern de provar d’assegurar-se el suport dels votants més empobrits, i sovint més despolititzats, a còpia de subornar-los amb ajuts públics. László Balogh –un ex-treballador social que ara fa feina esporàdicament com a peó d’obra– explica: “Si els fas costat [al Fidesz], tindràs feina i diners; si no, et trobaràs amb les mans buides.” En aquesta campanya, Balogh ha fet de voluntari per a Tisza.

Aquest tracte sovint és més que implícit: cadascuna de les darreres eleccions al país, per exemple, ha anat acompanyada d’acusacions de compra de vots. Aquestes denúncies solen ser difícils de verificar de manera independent, atès que són actes que rarament es cometen als col·legis electorals.

La qüestió de la pobresa rural ha tornat al centre de la campanya amb l’estrena del documentari El preu del vot, que revela l’abast de la compra de vots a les zones rurals, sovint mitjançant petits pagaments, ajuts alimentaris o pressions vinculades a l’ocupació o l’accés als serveis públics.

Magyar, que ha passat aquestes darreres setmanes fent ronda per les zones rurals de l’interior d’Hongria, ha posat sovint el film com a exemple de la instrumentalització dels col·lectius més vulnerables per part del govern. El portaveu del govern hongarès, Zoltán Kovács, criticà durament el documentari en una publicació a X. El titllà de sensacionalista i n’acusà els directors de voler perjudicar el govern.

A començament d’any, tant Tisza com el Fidesz repartiren llenya de franc a les llars dels districtes més pobres del país. Però Renata Rusznyak, que es traslladà fa poc a Izsófalva, acusa l’oposició de no haver fet prou per a seduir els votants del poble.

“Els seus voluntaris van aparèixer poques setmanes abans de les eleccions amb una mica d’estofat de col”, diu. “Amb això no n’hi haurà prou.”

Sigui com sigui, molts veïns les zones empobrides del nord-est d’Hongria reiteren que els agradaria veure un canvi. No hi han ajudat gaire les declaracions d’un ministre del govern sobre els gitanos sense feina: els instà a “agafar una escombreta de vàter” i posar-se a treballar. Els gitanos, la minoria ètnica més important del país, són molt nombrosos a les zones rurals d’Hongria.

Als afores del poble de Putnok, més enllà de les vies que separen el centre de l’antic districte miner, Robert Seres lamenta que aquests darrers anys hagin millorat tan poques coses.

“El pa costa ara tres voltes més que no fa uns quants anys, i els salaris no han pujat gens ni mica”, explica aquest soldador de trenta-tres anys. I afegeix que la majoria dels seus veïns tenen la intenció de votar el Fidesz.

Seres, tanmateix, es decantarà per una altra opció: per primera volta a la seva vida, diu, votarà per l’oposició.

András Gergely ha contribuït en aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb