11.08.2025 - 21:40
Canviaríeu la comoditat d’un hotel cinc estrelles per les parets fredes d’una presó abandonada o la suau brisa d’una platja paradisíaca pel silenci esfereïdor d’un antic camp de concentració?
I si les vostres vacances incloguessin el recorregut per escenaris de matances i batalles o escoltar relats de mort narrats per antics sicaris?
Encara que pugui semblar una elecció impossible, hi ha persones que opten per destinacions associades a les tragèdies. Aquesta pràctica té nom, fins i tot uns quants. Se’n diu turisme fosc, turisme mòrbid, turisme del dolor, turisme de nostàlgia, turisme de tristesa o tanatoturisme.
La mida del fenomen
El febrer del 2025, el mercat mundial del turisme fosc pujava a 3,7 mil milions de dòlars, amb projeccions que indiquen que arribarà als 40,2 mil milions el 2033, a un ritme de creixement anual del 3%.
Tot i que l’Organització Mundial del Turisme no ofereix estatístiques específiques per a aquesta mena de turisme, permet d’inferir-ne l’auge l’augment del nombre de visitants a:
- Monuments commemoratius, com els memorials de l’11-S, a Nova York, i el de l’Holocaust, a Berlín.
- Zones de desastre com Wuhan, a la Xina, la zona zero de la pandèmia de la covid; Txornòbil, a Ucraïna, on el 1987 hi va haver el pitjor accident nuclear en territori europeu; o Kobe, al Japó, on s’han mantingut intactes algunes de les zones devastades pel gran terratrèmol del gener del 1995.
- Llocs relacionats amb la mort i la violència: els camps de concentració i d’extermini nazis (Auschwitz, a Polònia; Buchenwald, a Alemanya; Mauthausen-Gusen, a Àustria, entre més llocs), els camps de la mort cambotjans o els memorials del genocidi ruandès.
Alguns països publiquen xifres precises: el memorial de l’11-S a Nova York ha rebut més de 20 milions de visitants d’ençà que va obrir. El camp de concentració d’Auschwitz, a Polònia, continua essent un dels llocs més visitats d’Europa amb prop de dos milions de turistes l’any. Fins al començament de la guerra, el 2022, Txornòbil havia registrat més de 100.000 turistes per any.
Què motiva el turista fosc?
Alguna gent vol entendre més bé el passat, una altra, rendir homenatge a les víctimes o viure experiències emocionals profundes. Més enllà de ser escabrós, hi pot haver una recerca de vivències que connectin amb el dolor i amb la història.
Aquesta mena de turistes no solen ser els viatgers tradicionals, que volen platges o descans. Més aviat barregen el perfil del turista cultural amb l’aventurer. Rebutgen el turisme de masses i prefereixen el que és d’experiències, introspectiu i commovedor.
El perfil més comú del turista fosc és el d’adults amb un poder adquisitiu alt que trien, per exemple, de recórrer ciutats marcades per un conflicte armat o visitar monuments commemoratius que recorden herois o víctimes de conflictes.
De la guerra al turisme: territoris ressignificats
Les guerres han deixat un llegat que molts països han transformat en memòria i turisme. Hiroshima i Nagasaki, que l’agost del 1945 van ser arrasades per les bombes nuclears nord-americanes, són avui “ciutats de pau”, integrades en una associació per a contribuir a la consecució d’una pau mundial duradora que promouen museus i parcs commemoratius i reben entre sis i vuit milions de visitants anuals.
Alemanya, França i Bèlgica han convertit trinxeres, búnquers i cementiris de guerra en atractius turístics, sempre sota un enfocament educatiu i de record.
Txornòbil, per la seva banda, s’ha convertit en un símbol del turisme de catàstrofes. Tot i el perill causat per les radiacions, milers de persones paguen per caminar entre les ruïnes, impulsades fins i tot per l’èxit de sèries televisives i pel·lícules.
Passa igual amb més destinacions danyades per desastres naturals, com ara Nova Orleans (l’huracà Katrina, l’any 2005) o el Japó (terratrèmol i posterior tsunami, l’any 2011), que han desenvolupat rutes d’interpretació del risc.
Turisme i crim: una línia delicada
Un altre component del turisme fosc és el turisme relacionat amb el crim i la violència. A Itàlia, Mèxic i Colòmbia, per exemple, hi ha recorreguts per rutes relacionades amb la vida d’ex-capos del narcotràfic, barris on operaven càrtels o visites teatralitzades a campaments guerrillers simulats.
El turisme fosc també inclou llocs on van morir violentament famosos. Hi ha el portal de l’edifici Dakota, a Nova York, on va ser assassinat John Lennon el 1980. A Dallas (Texas) és visita gairebé obligada la zona de la plaça Dealey per on passava la comitiva presidencial quan, el novembre del 1963, un franctirador va ferir mortalment el president Kennedy.
A París, a l’entrada al túnel sota el pont d’Ànima, hi ha la plaça Diana, en memòria de Diana Spencer, Lady Di, que va morir quan el cotxe en què fugia dels paparazzis va xocar contra un dels pilars del túnel.
Més llocs clàssics del turisme fosc són la presó d’Alcatraz (que ara Trump s’ha proposat de recuperar per al seu ús original), les catacumbes de París o les ruïnes de Pompeia. Tots aquests llocs, a més del seu valor històric, desperten un interès especial per haver estat llocs de mort, tancament o destrucció.
Dolor que genera consciència i creixement
El turisme fosc no és pas una moda passatgera. És una expressió complexa del desig humà per a connectar amb els esdeveniments més dolorosos de la història.
Tampoc no és qüestió de mercantilitzar el dolor ni de banalitzar el patiment, sinó de promoure una mena de turisme que si és ètic, respectuós i responsable, pot complir una doble funció: oferir una experiència significativa al visitant i generar ingressos per a comunitats que van ser víctimes de conflictes, catàstrofes o de la violència estructural.
A més de generar ocupació local i impulsar el desenvolupament econòmic de la zona, el turisme ombrívol pot ser una oportunitat per al rescabalament (encara que sigui simbòlic) de les víctimes, i per a educar i intentar de prevenir futures tragèdies.
Visitar aquests llocs implica una crida a la consciència: abans de fer-se una fotografia o cercar la millor imatge per a publicar a xarxes socials, recordeu que trepitgeu escenaris marcats pel patiment humà. L’empatia ha de guiar cada pas del recorregut.
Mirar aquest turisme amb serietat, evitar conductes inadequades i assegurar-ne la gestió ètica és el primer pas per a transformar la tristesa en consciència i el passat en possibilitat d’un present i futur més just.
James Manuel Pérez-Morón és professor de l’Escola Internacional de Ciències Econòmiques i Administratives de la Universitat de la Sabana.
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.
