29.08.2025 - 21:40
|
Actualització: 29.08.2025 - 21:47
Un any més, Perpinyà es reivindica com el centre neuràlgic del fotoperiodisme al país amb el Visa Pour l’Image 2025, el festival de fotoreportatges que la capital del Rosselló organitza cada setembre d’ençà de fa trenta-set anys. El certamen comença avui i durarà fins al 14 de setembre, i es podrà visitar cada dia de 10.00 a 20.00. Del 15 al 19 de setembre i del 22 al 26, les exposicions restaran obertes tan sols per a les visites escolars.
Per a enguany, el festival manté el compromís de presentar alguns dels principals problemes actuals de tot el món. Així, es mostraran imatges del nou mandat de Donald Trump, de la guerra d’Ucraïna, de la mort del Papa, la guerra de Gaza, les noves presons d’El Salvador, la caiguda de Baixar al-Assad a Síria i els vuitanta anys de l’alliberament del camp de concentració d’Auschwitz, entre més temes. En total, hi ha vint-i-cinc exposicions en uns quants espais emblemàtics de Perpinyà, com ara la Universitat Antiga, la Casa de la Catalanitat, la Capella del Tercer Ordre, el Convent dels Mínims, el Palau de Congressos, l’església Dominicana, l’Hotel Pams i les Casernes Gallieni.
Paral·lelament al festival, l’organització ha programat un seguit d’activitats del 1r al 6 de setembre, com ara conferències i debats sobre conflictes armats, crisis humanitàries, migracions i emergència climàtica, i també sobre històries de resistència i esperança. A més, es faran sis projeccions nocturnes –del 1r al 6 de setembre a la Capella de la Funerària a partir de les 21.30–, debats i trobades amb professionals.
Podeu consultar tota la programació al web del festival, però de moment us en fem una pinzellada amb la selecció de cinc exposicions que val la pena no passar per alt.
“Sense sortida – franja de Gaza, 7 d’octubre de 2023 – 18 de maig de 2025”
Fotògraf: Saher Alghorra
Guanyador del Visa d’Or Humanitària del Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) 2025
El fotògraf palestí Saher Alghorra és el guanyador del quinzè premi Visa d’Or pel seu reportatge de la franja de Gaza. Amb un seguit d’imatges commovedores, el seu treball documenta la guerra entre Gaza i Israel. Amb el títol “Sense sortida – franja de Gaza, 7 d’octubre de 2023 – 18 de maig de 2025”, Alghorra capta la realitat quotidiana de la vida dels palestins atrapats a la franja d’ençà de l’octubre del 2023. Durant més de disset mesos, el fotògraf ha documentat escenes de supervivència, pèrdua i resiliència de civils palestins que han estat desplaçats sota bombardaments, atacs aeris i operacions terrestres, mentre alhora havien de lluitar contra la fam, malalties i la pèrdua d’éssers estimats. Les seves cases i ciutats han estat arrasades fins als fonaments, i no tenen on anar.
“El captagon i la crisi de les drogues sintètiques a l’Irac”
Fotògraf: Alfredo Bosco
Guanyador del Visa d’Or de la Ciutat de Perpinyà Rémi Ochlik 2025
L’Irac s’enfronta a un augment significatiu del tràfic de drogues. Les vendes i la distribució augmenten a les zones urbanes més pobres i als territoris del sud. Per a frenar-ho, les autoritats iraquianes han aplicat mesures estrictes per a combatre’n el consum. Les dues principals drogues implicades són el captagon (fenetil·lina) i la metamfetamina. La primera es produeix a Síria i, segons les autoritats iraquianes, la metamfetamina es produeix en laboratoris a l’Iran.
La guerra civil que va esclatar el 2011 va devastar Síria i va sumir-ne la població en la pobresa. El país es va transformar ràpidament en un narcoestat, en què la producció i el tràfic de captagon han generat milers de milions de dòlars. D’una altra banda, el govern iraquià ha reconegut que el país havia de combatre l’addicció a la metamfetamina. El 2024, 14.000 persones van ser arrestades al país per delictes relacionats amb les drogues. Les confiscacions de metamfetamina es van multiplicar per 6 entre el 2019 i el 2023. A la primera Conferència Internacional de Bagdad sobre el Control de Drogues, el maig del 2023, el primer ministre iraquià, Muhàmmadd Shia al-Soudani, es va comprometre a lliurar una “guerra contra les drogues” amb la mateixa determinació que en la lluita contra el terrorisme.
“Migració des de la capital d’Indonèsia”
Fotògraf: Cynthia Boll
Guanyadora de la beca Canon per a dones fotoperiodistes 2024
La fotògrafa holandesa Cynthia Boll ha capturat d’ençà del 2014 el projecte per a construir un dic gegant a la badia de Jakarta, la capital d’Indonèsia. D’aleshores ençà, va començar un projecte fotogràfic que va culminar amb “Ciutats enfonsades”, un treball a llarg termini que explora una de les amenaces per la vida urbana més menystingudes: l’enfonsament del terreny, una realitat que fa temps que viu aquesta ciutat indonèsia, que va desapareixent lentament a causa de l’augment del nivell de la mar i l’extracció excessiva d’aigües subterrànies. Tot plegat ha fet que el terreny s’enfonsés a un ritme alarmant: entre vuit centímetres i vint l’any. En algunes zones, la terra és quatre metres sota el nivell de la mar. Les conseqüències esdevenen impossibles de passar per alt: empitjorament de les inundacions, infrastructures danyades i rius que ja no flueixen lliurement cap a la mar.
Davant la perspectiva que Jakarta continuï enfonsant-se, el govern ha triat un camí radical: construir una nova capital de bell nou, Ibu Kota Nusantara (IKN), una visió audaç de 32.000 milions de dòlars per a una ciutat intel·ligent i sostenible als boscs de Kalimantan Oriental, a l’illa de Borneo. És previst que faci servir energia 100% renovable i aconsegueixi la neutralitat de carboni el 2045. Dissenyada per a allotjar dos milions de persones, s’espera que redueixi la pressió sobre Jakarta i redibuixi simbòlicament la relació del país amb el seu entorn.
“Afganistan: a l’ombra de les banderes blanques”
Fotògraf: Sandra Galligaro
Guanyadora del premi Françoise Demulder del 2024
El 15 d’agost de 2021, gràcies a la retirada americana, els talibans van recuperar el poder a l’Afganistan, vint anys després de ser-ne expulsats. Quan van tornar, un bastó de plom va caure sobre el país. Els mitjans de comunicació van ser emmordassats, les noies van ser excloses de l’educació secundària i la música va ser prohibida. Es va tornar a obligar les dones que es cobrissin de cap a peus. Excloses de la majoria dels llocs de feina i de socialització, van ser esborrades de l’esfera pública mentre romanien tancades a casa.
Malgrat les restriccions, les dones troben la manera de continuar vivint. Tot i que la seva presència en espais públics és limitada, encara els permeten de treballar en alguns sectors com ara la salut, l’art i l’artesania. Clandestinament, es preparen en salons de bellesa que operen darrere cortines i aprenen en classes instal·lades en sales d’estar i soterranis.
Davant l’establiment gradual de la teocràcia, Sandra Galligaro va provar de documentar la vida quotidiana de les dones: el seu confinament, però també la seva resiliència.
“Alimentar el planeta”
Fotògraf: George Steinmetz
Hem convertit el 40% de la superfície de la Terra en terres de conreu. Del 1950 ençà, més del 90% de les grans poblacions de peixos dels oceans ha desaparegut a causa de la sobrepesca. I, a més, la producció alimentària és responsable del 30% de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle. Satisfer les necessitats alimentàries és un dels grans desafiaments de la població, en un món on es calcula que s’arribarà a 9.700 milions de persones el 2050. Això implicaria que la producció mundial d’aliments es dupliqués aquests trenta anys vinents. Com podem aconseguir-ho sense eliminar les poques regions i criatures salvatges que resten?
George Steinmetz ha fotografiat durant una dècada pescadors, pagesos, ramaders, agricultors, grangers i pastors de més de quaranta països diferents.
