La violència contra l’1-O a Girona en el rostre de Felipe VI

Girona ha trobat la manera de complir la sentència judicial que obliga l’ajuntament a exhibir un retrat de Felipe VI al saló de plens i, alhora, convertir-ho en un record permanent de l’intent més gran de separar-se’n. Aquest cap de setmana VilaWeb publicava una entrevista a Amadeu Abril, impulsor del domini .cat, que explicava que l’audàcia havia permès d’esquivar el mur que impedia que Catalunya tingués presència formal a internet. Abril es planyia que, tot sovint, els catalans pequen de persistir en fórmules fracassades. Que, malgrat que hi tinguem dret, a vegades de fora estant no ho veuen igual i no ens fan cas. I que val més ser pragmàtics i, en compte de xocar amb el mur, mirar la manera d’esquivar-lo.

Ara fa vint anys la solució va ser inventar-se un domini a internet lingüístic (el .cat) i no territorial (que hauria estat el .ct). I aquesta vegada el batlle de Girona, Lluc Salellas, va dir que no valia la pena d’intentar de recórrer contra la sentència que l’obliga a penjar una foto del monarca espanyol “en un lloc preferent” al saló de plens, perquè veia clar que, fet i fet, tot menaria al mateix lloc. A tot estirar, ho allargaria i, potser, deixaria a un altre govern la decisió de complir la sentència. En compte d’això, el govern ha penjat un retrat de Felipe VI, sí, però és un mosaic amb tot d’imatges del Primer d’Octubre a Girona, on la policia va atacar col·legis electorals. També inclou fotografies de la joia de l’arribada de les urnes i de poder votar, finalment, malgrat els intents espanyols d’evitar-ho.

Salellas ha presentat la fotografia quan es complia el termini marcat per la justícia, i el mateix dia que ha rebatejat la sala prèvia al saló de plens amb el nom de “sala de les Regidores Republicanes”, on hi ha penjades fotografies de les regidores de l’Ajuntament de Girona l’any 1936 i que, segons que ha dit el batlle, guien l’acció de govern. Ha dit que era una sala lliure, en què el govern municipal podia decidir què hi posava, i ho ha contraposat amb el saló de plens, subjecte a la llei espanyola. En aquest darrer cas, la norma prové de l’estatut municipal aprovat el 1924 pel dictador Primo de Rivera, com recorda el cartell que acompanya el mosaic amb el retrat de Felipe VI i que indica que es penja per imperatiu legal.

Feia més de deu anys que no hi havia cap rei al saló de plens de Girona. Quan el rei espanyol anterior, Juan Carlos I, va abdicar, el batlle de llavors, Carles Puigdemont, no va penjar el retrat del seu fill. I així han transcorregut els anys, fins que al començament d’aquest mandat l’únic regidor de Vox, Francisco Javier Domínguez, va demanar que hi fossin presents tant Felipe VI com la bandera espanyola. Com que el govern no li va fer cabal, ho va dur a la justícia, que li ha donat la raó. “Arribats al punt que la justícia espanyola fa costat a la monarquia, i mai al poble català, la millor solució era prendre la iniciativa”, ha dit Salellas. D’ara endavant, a l’Ajuntament de Girona la imatge de Felipe VI anirà lligada al Primer d’Octubre i, consegüentment, al discurs hostil que va fer dos dies més tard i que va donar via lliure a la repressió judicial. “Tard o d’hora, esperem que el poble guanyi la monarquia”, ha afegit.

La sentència judicial no tan sols ordenava de col·locar el retrat de Felipe VI al saló de plens, sinó també que hi hagués la presència de la bandera espanyola, que ja és als pals de la façana. En aquest cas, en canvi, no deia que hagués de ser al saló de plens, però sí que fos en un lloc “noble”. Salellas ha dit que aquest requeriment també s’havia complert, però a diferència de l’efígie del rei no ha ensenyat ni on s’ha col·locat ni com. “És en un espai noble que no és de visualització popular”, ha dit, sense donar-ne més detalls, més enllà que no és en cap sala d’accés al públic.

A la plaça del Vi, on hi ha la casa consistorial, un retrat gegant de Felipe VI penja de cap per avall d’un balcó, acompanyat de dues estelades. Sota aquesta imatge, al vespre s’hi ha fet una concentració independentista i republicana per a denunciar la imposició legal de posar una fotografia del rei d’Espanya en contra de la voluntat popular.

L’ajuntament reitera el caràcter republicà

El 24 d’octubre de 2017, tres setmanes després del discurs de Felipe VI, el ple de Girona va aprovar una moció que el declarava persona non grata a la ciutat. Al ple d’avui, el primer sota la mirada del Felipe VI primerdoctubrificat, n’ha aprovat una altra, que insisteix en la defensa dels valors republicans i el rebuig a la sentència. “Aquesta acció, més enllà del seu fonament jurídic, representa un intent d’imposició d’un símbol que representa una institució anacrònica i caduca, i que es troba en clara contradicció amb els valors republicans que aquest consistori ha promogut”, diu el document.

La moció també diu que la defensa de la democràcia i la llibertat d’expressió han de prevaler sobre les imposicions legals del sistema espanyol, que no reconeix el dret de decidir de Catalunya. Per això, el ple ha acordat de denunciar el fet d’haver de col·locar el retrat del Borbó i ha reafirmat “el caràcter republicà de la ciutat de Girona i la defensa de la llibertat, justícia, igualtat i solidaritat com a valors fonamentals” del municipi. Així mateix, ha reiterat el compromís de l’ajuntament amb el dret de decidir com a manera de resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya.

La iniciativa s’ha aprovat amb disset vots a favor –Guanyem, Junts, ERC–, set abstencions –PSC– i dos vots en contra –PP i Vox. El ple ha estat marcat per moments d’abrandament per part del públic. Uns quants integrants de col·lectius antimonàrquics han estripat fotografies del rei espanyol i les han deixades davant el portaveu de Vox, Francisco Javier Domínguez García. Un altre assistent l’ha escridassat mentre llegia els arguments contraris a la moció i un altre ha cridat “Visca la terra!” en el moment que s’ha aprovat. En tots tres casos, els veïns han estat expulsats de la sala.

Abans d’aprovar la moció, Salellas ha dit que, tot i haver hagut de penjar l’efígie del Borbó, “Girona no ha dit l’última paraula perquè ens queda per davant el combat democràtic per exercir l’autodeterminació”. A més, ha lamentat que el monarca espanyol és el símbol de la repressió espanyola que han hagut de suportar els polítics i activistes independentistes.