13.02.2026 - 19:50
La setmana passada vam saber que el 2025 havien vingut a Catalunya 20,1 milions de turistes estrangers. La xifra representa un nou rècord històric, la qual cosa fa uns anys hauria estat una gran notícia; ara, senzillament, no ho és tant. Tampoc fa saltar d’alegria que la despesa també hagi assolit un màxim històric de gairebé 25.000 milions, amb un creixement del 4,5%, sobretot, si en restem l’augment dels preus durant l’any. Són xifres que avui no fan ni fred ni calor, ves per on. Potser perquè ens adonem que hem tocat sostre i, si ens comparem amb tot l’estat espanyol, malgrat continuar essent la primera destinació turística i la comunitat que ingressa més pel turisme (18% del total), hem crescut menys en volum (0,6% i 3,2%, respectivament) i en despesa (4,5% i 6,8%).
Per això, el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, que havia avançat la notícia uns dies abans, es va limitar a comentar: “Catalunya ha demostrat que és possible créixer en valor sense créixer necessàriament en volum. El 2025 ha estat l’any en què hem confirmat l’estratègia ‘Catalunya, millor turisme’, que aposta per aquest objectiu.” Cal dir que aquesta és la nova estratègia de l’Agència Catalana que marcarà el full de ruta del màrqueting turístic amb l’horitzó del 2028. Una valoració de perfil molt baix, veient el to emprat pel conseller en uns altres àmbits de la seva incumbència. Ah! I va afegir: “Els resultats d’aquest balanç del 2025 van pel bon camí, el de tenir una activitat que genera prosperitat social, econòmica i ambiental.”
Doncs resulta que, amb aquesta darrera frase, la que enalteix la prosperitat generalitzada, no tothom hi està d’acord. Hi ha preguntes que els ciutadans es fan de fa molt de temps, perquè la massificació a què s’ha arribat fa nosa en la vida quotidiana de molts catalans que no hi tenen cap benefici. I això s’ha manifestat de manera ben palesa mantes vegades. Qui hi guanya realment amb el turisme? A qui interessen uns salaris tan baixos com els que paga el sector? En termes de productivitat, és suficient?
I vet aquí que, aquesta setmana, dues institucions barcelonines han provat de donar algunes respostes a aquestes preguntes. La Cambra de Comerç i el Cercle d’Economia hi han dit la seva, però amb unes conclusions molt diferents.
La Cambra de Comerç de Barcelona va presentar l’Observatori d’Economia Urbana, sobre les dinàmiques del desenvolupament urbà, amb una primera anàlisi sobre el pes del turisme a la ciutat (el podeu trobar a la web de la Cambra). Aquest estudi sobre l’aportació del turisme en el PIB de la ciutat, fet per l’Institut Metròpoli amb una nova metodologia, situa el PIB del turisme en un 12,8% del total i confirma que el seu pes en l’economia de la ciutat es redueix en el període 2019-2023. Per una altra banda, destaca que el turisme va estretament vinculat amb molts més sectors. Concretament, esmenta que, de tots els sectors que hi ha a la ciutat, n’hi ha quatre que concentren gairebé el 80% del valor afegit (VAB) turístic: allotjament, menjar i begudes, immobiliàries i comerç al detall. Els dos primers sectors per treballadors ocupats són els de begudes i menjar (restauració) i el comerç al detall, mentre que els dos primers en termes de VAB són immobiliàries i allotjament.
Fa èmfasi que, en el VAB, l’allotjament només representa un 21,2% del total, de manera que uns altres subsectors vinculats al turisme també se’n beneficien de manera significativa, “en contra de la idea estesa que el turisme només beneficia el sector de l’allotjament”. I, parlant de percepcions, apunta un aspecte important, segons els càlculs fets. Diu que la percepció que el turisme genera una productivitat inferior a la resta de sectors d’activitat no és pas certa, atès que la productivitat del turisme és força similar a la general de la ciutat, amb valors de 74.700 euros per ocupat en el turisme i 74.400 per ocupat, en general, l’any 2023. El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, va valorar les dades que mostrava l’informe i va dir que trencaven “el mite que el turisme és un sector de baix valor”, a més de destacar “l’efecte multiplicador del turisme per a altres sectors de l’economia”.
El mateix dia, la Iniciativa per la Productivitat i la Innovació (IPI), el think tank impulsat pel Cercle d’Economia, va presentar un informe que reclama una revisió del model turístic català per a garantir-ne la competitivitat futura. El document, titulat “Debat sobre el model turístic i la seva incidència en la productivitat de l’economia catalana“, alerta de senyals d’esgotament en l’esquema actual de creixement extensiu i proposa d’obrir un debat estructurat per a adaptar-lo als nous desafiaments econòmics, socials i ambientals.
El punt en què discrepa amb l’informe anterior és el de la productivitat. En aquest sentit, el document reconeix el paper estratègic del turisme com un dels principals motors d’activitat, ocupació i projecció internacional de Catalunya. Però, tot i això, adverteix que “el lideratge quantitatiu del sector conviu amb debilitats estructurals, com una productivitat inferior a la mitjana i uns salaris per sota del conjunt de l’economia”.
Segons l’informe, Catalunya disposa avui de noves eines analítiques que permeten d’avaluar el turisme d’una perspectiva sistèmica, tot incorporant les externalitats positives i negatives que genera. Entre les externalitats positives, assenyala la contribució a la connectivitat aèria de Barcelona, i entre les negatives, la congestió i la transformació del comerç que produeix el turisme en massa en determinats barris. Aquest enfocament, diu l’informe, “ha de facilitar decisions més informades orientades a incrementar el valor afegit, la innovació i la productivitat”.
Entre les aportacions del debat, se subratlla, per exemple, la importància estratègica de la connectivitat aèria de Barcelona, que considera un actiu irrenunciable. “Bona part dels vols directes utilitzats per investigadors, executius i emprenedors es mantenen gràcies a la massa crítica que aporta el turisme. Renunciar a aquest volum, adverteix, seria un error estratègic que reduiria la presència de Barcelona en el mapa global.”
Finalment, el document proposa una revisió estratègica del model turístic que permeti de reforçar la qualitat de l’oferta, diversificar activitats, millorar la formació del talent i promoure una gestió més eficient dels recursos. És a dir, l’objectiu és que el turisme contribueixi a un model de creixement equilibrat i que faci augmentar la renda per capita dels ciutadans.
En definitiva, és molt interessant que les institucions privades catalanes analitzin un aspecte tan important per a l’economia catalana com és el turisme. En aquest cas, totes dues exposen objectius molt semblants per a millorar el seu futur, però amb punts de partida diferents, sobretot el que es refereix a la productivitat actual del sector. Per pensar-hi una mica…
