Vint-i-cinc mil persones reclamen a Dublín més protecció per a la llengua irlandesa

Milers de manifestants han desfilat avui pel centre de Dublín per exigir una intervenció política urgent que protegeixi la llengua irlandesa, el gaèlic, i les zones gaeltacht (de parla gaèlica), on és la primera llengua. Els organitzadors han xifrat en 25.000 persones la mobilització, considerada històrica car feia deu anys que no hi havia una protesta popular d’aquestes dimensions en favor del gaèlic.

La protesta, impulsada per una coalició d’entitats comunitàries i grups en defensa dels drets lingüístics, ha posat de manifest els problemes sistèmics que pateixen els parlants de gaèlic i que posen en perill la viabilitat de les regions considerades gaeltacht. Les reivindicacions inclouen accions urgents en matèria d’habitatge, educació i finançament.

En el discurs central, Ciarán Mac Giolla Bhéin, president de Conradh na Gaeilge i portaveu del col·lectiu An Dream Dearg, ha qualificat la mobilització d’històrica: “Fa segles que lluitem per obtenir reconeixement, dignitat i respecte per la nostra llengua al nostre país.”

Mac Giolla Bhéin ha tirat en cara al govern irlandès que no segueixi l’exemple de Gal·les, on s’han fixat l’objectiu d’arribar al milió de parlants de gal·lès el 2050: “Per què el nostre govern a Dublín no pot fer la mateixa? Com és que, en un moment que l’estat diu que té més recursos que mai, la llengua irlandesa continua essent menystinguda?”, ha preguntat, en gaèlic, com han fet tots els oradors.

Els manifestants han denunciat les retallades del suport financer a la llengua, bo i recordant que el pressupost destinat al gaèlic mitjançant Foras na Gaeilge (el cos institucional del gaèlic) ha caigut d’un 45% d’ençà del 2004. “És una vergonya que l’estat al sud hi destini només un 0,1% i al nord un 0,02% del pressupost”, han dit.

Mac Giolla Bhéin també ha criticat aquells que proclamen el seu grá (amor) pel gaèlic, però “sempre deixen escapar qualsevol oportunitat d’avalar-lo amb accions i recursos”. I ha advertit que el pressupost vinent serà una “prova de foc” sobre la sinceritat del govern envers la llengua: “Després de retallades consecutives i serveis desmantellats, el que cal és inversió, no paraules.”

La protesta ha expressat també missatges de suport a Palestina. Mac Giolla Bhéin ha condemnat “el genocidi a Gaza, una taca per a la humanitat” i ha remarcat la solidaritat del moviment lingüístic amb les lluites internacionals: “La nostra militància no està arrelada en la intolerància ni en l’odi, sinó en la solidaritat i l’internacionalisme.”

Molts participants duien pancartes i banderes palestines i han corejat consignes contra l’extrema dreta. El dirigent ha remarcat: “El futur que imaginem per a la llengua és inclusiu, de benvinguda als nous veïns: Céad míle fáilte romhaibh go léir.” (“Cent mil benvingudes a tots vosaltres”).

També hi ha parlat el gal·lès Heulyn Rees, de l’entitat Menter Caerdydd, que ha posat en relleu l’avenç del gal·lès a Caerdydd: “Els anys vuitanta només hi havia una escola primària en gal·lès i cap institut. Avui n’hi ha més de vint i la demanda creix.” Rees va animar els irlandesos a reclamar els mateixos drets: “El gaèlic no és una relíquia de museu, és l’ànima viva del poble. No el xiuxiuegeu: crideu-lo, ensenyeu-lo, reclameu-lo.”