31.01.2026 - 14:11
Avui fa vint anys del primer lliurament dels anomenats papers de Salamanca, que van ser espoliats, a l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). El 31 de gener de 2006 van arribar-hi els primers documents de la Generalitat republicana, confiscats per la Delegació del Govern espanyol per a la Recuperació de Documents (DERD) durant la guerra de 1936-1939.
El trasllat es va fer complint la llei de restitució aprovada el novembre anterior al congrés espanyol. Aquell dia arribaren unes 500 capses procedents de l’aleshores Arxiu General de la Guerra Civil –ara anomenat Centre Documental de la Memòria Històrica–.
Els documents havien sortit de Salamanca el 19 de gener de 2006, de matinada, cap a Madrid, on restaren custodiats en una cambra cuirassada del Ministeri espanyol de Cultura. L’endemà, però, l’Audiència espanyola va paralitzar el trasllat arran d’un recurs de l’Ajuntament de Salamanca. Finalment, el 26 de gener, després de dies de deliberacions i d’escoltar les parts, els magistrats de l’Audiència espanyola autoritzaren per unanimitat el trasllat dels documents cap a Catalunya.
34.000 documents encara pendents
La directora de l’ANC, Pilar Cuerva, ha recordat l’esforç tècnic començat als anys vuitanta per a identificar, inventariar i tractar l’arxiu confiscat i traslladat a Salamanca el 1939. Ha subratllat que encara queda fora prop d’un 5% del total per completar el retorn.
Concretament, s’estima que resten uns 34.000 documents relacionats amb ordre públic generats per la Generalitat a partir del maig de 1937, lògies maçòniques, documentació municipal i papers de la Causa General.
“La quantitat, per més petita que sembli, és significativa i rellevant per poder tancar un dels processos més importants de reparació i restitució de documents als titulars i hereus de famílies, institucions i entitats represaliades pel règim franquista”, ha dit.
Des d’aquell primer trasllat, se n’han fet d’altres amb documentació de la Generalitat, entitats i particulars el 2008, 2010, 2011, 2014, i el darrer, el 2021, segons que ha explicat Josep Cruanyes, portaveu de la Comissió de la Dignitat.
Fins ara, s’han traslladat a Catalunya 1.703 capses, 1.083 llibres, 15 cartells, 10 mapes i plànols, 258 fotografies, 10 segells postals i 10 banderes. Cruanyes ha subratllat que el procés “no està acabat, falten serrells”.
Cruanyes estima que resta pendent de restituir un 5% de la documentació i ha expressat la seva incomprensió pel fet que, amb la llei del 2005 i la de memòria democràtica del 2022 que reconeix governs i corporacions com a víctimes de la repressió franquista, el procés no hagi finalitzat: “Vint anys són massa”, ha dit.
Ha demanat que es torni a reunir la comissió mixta, que no es reuneix d’ençà del 2021, i ha reclamat al ministeri espanyol de Cultura que mostri sensibilitat amb la memòria històrica.
Cruanyes, tanmateix, ha valorat positivament “l’immens treball” de l’ANC en la digitalització del fons documental i en facilitar-ne l’accés en línia, així com la possibilitat que els hereus poguessin recuperar documentació de particulars.
La Comissió per la Dignitat fa anys que en reclama el retorn i diuen que aquesta recuperació ha estat un triomf col·lectiu. Exigeixen la restitució com a acte de reconeixement de la sobirania de les institucions de govern que van ser víctimes del franquisme.
