Celebrem el 8M proposant cinc vins que ens remeten a dones del vi i els reten homenatgen, la major part són de l’àmbit rural, s’han vinculat a la viticultura i són herència, transmissió i fortalesa, alhora que incorporem noms de joves que són baules de futur.

Abrisa’t, del celler Bàrbara Forés

Un nom de dona, Bàrbara Forés, és la marca d’aquest celler de la Terra Alta amb seu a Gandesa. El nom es remunta a sis generacions, perquè Bàrbara Forés és la rebesàvia de Carme Ferrer, que havia nascut a Gandesa el 1828. I, segons que expliquen, “era una persona de gran caràcter i va influir de manera decisiva en el seu fill Rafael. Així, Rafael Ferrer Forés, farmacèutic i viticultor il·lustrat, va fer construir el celler de la casa pairal on, a la darreria del segle XIX, va començar a embotellar vi”, amb el nom de la seva mare. Un segle després, a principi de la dècada del 1990, Carme Ferrer, juntament amb el seu marit, Manuel Sanmartín, van començar a elaborar vins de qualitat, havent estudiat les parcel·les, els sòls i la influència climàtica de cada tros. Carme Ferrer és una enòloga carismàtica, tot i que discreta, que encapçala el projecte. Viticultora històrica de la Terra Alta, ha estat pionera en la recuperació de varietats antigues en perill de desaparició, com ara el morenillo, i també ha estat pionera a l’hora de col·locar els seus vins als tasts de gamma alta, com va dir en una ocasió el sommelier Ferran Centelles.

Hem triat aquest Abrisa’t, perquè sorgeix de la incorporació de Pili Sanmartín, filla de la Carmen i en Manuel, al celler, el 2014. De l’interès pels vins brisats per part de la Pili Sanmartín neix aquest vi, en una col·laboració de mare i filla. La darrera generació de la saga Bàrbara Forés volia recuperar aquesta tradició, perquè, tal com va explicar una vegada: “A casa nostra, durant la generació dels meus avis i besavis, el vi es feia tot brisat, amb garnatxa blanca. Però ho vaig haver de fer sense ells i sense el seu coneixement, perquè s’havia trencat la transmissió. Els avis no s’esperaven que la meva mare continués al celler, fent vins, i no li van traspassar aquest saber. Fer brisats per a mi significa recuperar aquest saber ancestral i poder-lo explicar.” I també li hem sentida dir: “Tota la tradició de la nostra comarca forma part de la nostra història, i conèixer-la ens ensenya el present i ens permet d’avançar cap al futur.” Aquest brisat és elaborat amb garnatxa blanca 100% macerada amb les pells durant nou dies en tines d’acer inoxidable i criada en gerres de ceràmica durant sis mesos.

Catalina, del celler Vall Llach

El celler Vall Llach té en origen la mare del músic Lluís Llach, que era nascuda a Porrera (Priorat). Per això, ell, de petit, hi passava els estius. Quan la mare es va morir li va deixar una casa i unes terres. Aleshores, Llach hi va tornar. El paisatge del Priorat el va atrapar i s’hi va traslladar a viure. Juntament amb el seu amic Enric Costa, va fundar el celler Vall Llach. Arran de la mort d’Enric Costa el 2013, va agafar el relleu el seu fill, Albert Costa, enòleg que ja treballava a Vall Llach. És Albert Costa qui inicia un projecte amb compromís social, El Vi de les Dones, que vol retre homenatge a les àvies del Priorat. Elles foren les qui van cuidar i preservar les vinyes molt abans que es revaloritzessin fa quatre dècades. El celler elabora tres vins d’aquesta gamma: la Catalina, la Matilde i la Joaquina. Us proposem de tastar la Catalina, que és un monovarietal de garnatxa peluda expressiu i gustós, elaborat a parts iguals en dipòsits d’acer inoxidable i en bóta i que fa una criança posterior de tres mesos en gerres de fang de 500 litres. Un vi amb vocació comunitària, atès que dos euros de la venda de cada ampolla van destinats a projectes socials per a la gent gran de Porrera.

La Simó, de la cooperativa vinícola del Priorat

El nom d’aquest vi és una referència directa, i un homenatge, a Carme Simó, pagesa i dona compromesa amb la realitat social i política de la comarca. La poetessa Sara Bailac, dins el projecte Priorat en Persona, va escriure sobre Carme Simó: “La Carme és mestressa d’un tros de ceps antics (però lletjos, com diu ella) que va plantar el seu pare. […] La Carme també és mestressa de l’experiència de ser alcaldessa quan no hi havia alcaldesses, de presidir la cooperativa [la vinícola del Priorat a Gratallops, que aplega també les cooperatives del Lloar, la Vilella Alta i la Vilella Baixa] en un temps en què no hi havia dones a les cooperatives. La Carme és una dona de les que treballen pel poble, per a la gent del poble, de les que treballen la terra i per a la terra, de les pioneres que fan solcs i –segurament, sense adonar-se’n– ens aplanen el terreny a les que venim darrere.” La Simó és un vi de garnatxa negra 100%, nascut en part de la seva vinya vella i d’unes altres, elaborat en tines d’acer inoxidable. És l’expressió de la garnatxa negra.

Paquita Mut, del celler les Freses

Un vi de vinya vella de moscatell antic 100%, que l’enòloga i copropietària del celler les Freses, Mara Baño, dedica a la seva àvia, Paquita Mut. “Perquè les vinyes velles són les que ens expliquen més coses, ens donen profunditat, igual que les persones majors. I si pensava en alguna persona vella i bonica, la inspiració m’arribava fàcilment: la meva iaia. Ella és la que surt a l’etiqueta i és una foto que li van fer el dia que es van casar mon pare i ma mare, que pobreta tot el que tenia ho portava damunt.” Continua Mara Baños: “Quan vam comprar la finca, era una vinya abandonada de feia trenta anys, la vam salvar fent un treball de podes els primers cinc anys per portar-la al lloc on nosaltres volíem i també per entendre un poc com l’havien podada abans i no perdre els rius de sàvia que ja hi fluïen. I crec que ha estat una de les millors decisions que hem pres a les Freses, conservar aquesta vinya. La varietat de moscatell d’aquesta vinya vella és una varietat que anomenem moscatell antic i hi ha gent que en diu moscatell de Torís, que és un poble de la Ribera Alta.”

Mirgin Reserva, del celler Art Laietà

Mirgin és un acrònim que neix de dos noms, Mireia i Georgina, que són les filles de Josep Maria Pujol-Busquets i de Cristina Guillén, propietaris i fundadors del celler Alta Alella i del Celler de les Aus, projecte que ha pres el nom d’Art Laietà. Els Mirgin són la gamma de caves del celler. L’acrònim en aquest cas remet a dues joves que marcaran el futur de l’empresa. Actualment, Mireia Pujol-Busquets ja fa el traspàs tranquil en la direcció d’Art Laietà. El nom de Mirgin va sorgir quan el celler va vendre la marca Privat al Grup Peralada. A més, tot coincidint amb el canvi de nom, també va començar el camí del cava d’alta gamma en totes les seves referències. Cap dels caves Mirgin té menys de tres anys de criança. I des del 2022 també ha incorporat el segell de qualitat Elaborador Integral de la DO Cava, que reconeix els productors que elaboren els vins al 100% a la seva propietat –premsat i vinificació–, tot garantint així la traçabilitat del producte. El Mirgin Reserva 2022 s’ha elaborat amb les varietats clàssiques de pansa blanca (nom que adquireix el xarel·lo a la zona vitivinícola d’Alella), macabeu i parellada. Cada varietat fermenta per separat. Se segueix de manera rigorosa el mètode tradicional d’elaboració i fa una criança sobre les mares de trenta-un mesos com a mínim. Surt a la venda sense licor d’expedició (Brut Nature), amb la data de degollat i els mesos de criança exactes de cada ampolla a l’etiqueta.