04.11.2025 - 19:48
|
Actualització: 04.11.2025 - 22:46
L’ex-comissari espanyol José Manuel Villarejo ha declarat avui a la Seu de la Justícia d’Andorra en la causa que investiga la ingerència de l’estat espanyol en el sistema financer andorrà durant l’anomenada operació Catalunya.
Abans d’entrar a l’edifici, Villarejo ha indicat que no esperava que l’Audiència espanyola li concedís permís per a viatjar a Andorra, perquè té el passaport retirat i es troba en llibertat provisional d’ençà del 2021. Davant els periodistes, ha afirmat que havia rebut “pressions i amenaces” per evitar que fes aquesta compareixença: “M’han advertit que si venia tindria problemes, i això m’ha arribat de qui pren decisions a Espanya: el servei secret.”
Durant la seva declaració, Villarejo ha ratificat tot allò que consta al sumari del cas: que és una operació d’estat orquestrada per l’estat espanyol. Entre els documents que ha ratificat i comentat ha esmentat els correus filtrats el mes d’abril que revelen que el CNI va preparar i executar l’operació, incloent-hi detalls sobre com intoxicaven els Estats Units per forçar la intervenció del FinCEN, l’agència del Departament del Tresor nord-americà, per justificar la intervenció de la Banca Privada d’Andorra (BPA).
L’ex-comissari ha explicat davant la jutgessa que els noms en clau emprats en l’operació eren, per exemple, N1 per a referir-se al monarca espanyol Joan Carles de Borbó i R1 per a Félix Sanz Roldán, director del CNI. Ha afegit que ell, personalment, no estava d’acord amb la maniobra, perquè considerava que els diners es trobaven a Andbank i no a la BPA, per la qual cosa havia d’actuar sobre aquest altre banc. No obstant això, ha afirmat que “des de dalt” li van comunicar que això no era possible perquè el monarca espanyol tenia un compte allà anomenat “Soleado” i hauria pogut ser esquitxat mediàticament. Villarejo ha reconegut també que aquest acte va significar un atac a la independència d’un altre estat, Andorra.
Quant a les autoritats andorranes, ha destacat que algunes, del govern o l’ex-cap Toni Martí, van col·laborar plenament amb l’operació, i que es van mantenir al cas de tot allò que passava. Segons els advocats presents, la declaració de Villarejo és fonamental per a la causa i pot tenir greus conseqüències legals. El testimoni dóna força a la querella, perquè aporta detalls i ratifica informació sobre aquesta trama orquestrada a la Moncloa.
L’ex-comissari ha afegit que el viatge de Mariano Rajoy i Cristóbal Montoro a Andorra era una acció exclusivament vinculada a l’operació. Villarejo ha declarat durant tres hores, abans d’anar-se’n per agafar un tren d’alta velocitat. Quan ha sortit, ha afirmat que una operació d’aquesta magnitud “no la fa un comissari, un coronel del CNI, un guàrdia civil, un capità o un comandant. És una operació d’alt nivell, on intervenen la presidència del govern d’un país i d’un altre”. I ha afegit que creia que el fet d’haver-se desplaçat fins a Andorra per declarar li podia fer rebre represàlies, que, en bona part, podien venir de la corona espanyola.
Un testimoni que reforça la causa judicial
La compareixença ha estat una de les més esperades en la investigació judicial sobre la branca andorrana de l’operació Catalunya, oberta arran d’una querella presentada per l’Institut de Drets Humans d’Andorra i el col·lectiu de juristes Drets. Aquesta causa, que la Batllia va obrir el 2017, investiga les pressions i amenaces exercides per alts càrrecs del govern espanyol per obtenir informació bancària de dirigents catalans, com ara Jordi Pujol i la seva família, o els màxims dirigents en aquell moment, com ara Artur Mas o Oriol Junqueras, tot i no trobar-hi res.
Entre els investigats hi ha l’ex-president espanyol Mariano Rajoy i els ex-ministres Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro. La denúncia assenyala que el govern espanyol va ordenar una operació per a fer caure la BPA i accedir a informació protegida per la sobirania andorrana. La justícia andorrana encara espera la resposta de l’Audiència espanyola sobre la citació de Rajoy, figura clau en el cas. La jutgessa, ara, després d’aquestes declaracions de l’ex-comissari, podria fins i tot decidir processar els polítics espanyols implicats, en lloc de limitar-se a querellar-s’hi.
Aquest matí també han declarat a la Batllia els ex-ministres andorrans Jordi Cinca i Gilbert Saboya, però, en aquest cas, han negat qualsevol ingerència espanyola en la intervenció de la BPA. Tots dos han afirmat que en cap de les reunions que van tenir amb representants del govern espanyol –inclosa la del gener del 2015 a Soldeu amb Rajoy– no es va parlar mai de la BPA, sinó solament de qüestions fiscals com el conveni de no doble imposició. Arran de les preguntes de l’advocat Alfons Clavera, han insistit que la intervenció del banc va ser conseqüència directa de la nota emesa pel FinCEN i no pas de cap maniobra de la policia “patriòtica” espanyola.
