29.11.2025 - 22:12
|
Actualització: 30.11.2025 - 22:33
Ni el fred, ni el cap de setmana de compres frenètiques, ni les traves de l’Ajuntament de València al recorregut, res no ha aturat les víctimes de la gota freda, que avui han tornat a eixir als carrers a exigir veritat, justícia i reparació. Ha estat la primera manifestació amb Carlos Mazón com a ex-president de la Generalitat, però la dimissió no és prou, volen que assumisca responsabilitats penals i que acabe en la presó.
Avui la marxa ha començat puntual, amb els tabals i les dolçaines de la colla Estrela Roja encapçalant-la, al so de la “Processó de la memòria”. Sota les llums de Nadal que il·luminaven els carrers del centre, milers de persones cridaven “Mazón, a presó. Consell, dimissió”, “No són morts, són assassinats”, “Ni oblit ni perdó”, “L’ex-president, a Picassent” i “Ací està el poble valencià”, entre més consignes que no s’han cansat de repetir aquests darrers tretze mesos.
En una imatge ja habitual, la gent aplaudia de les vores estant, llançava petons als familiars de les víctimes i s’afegia a la manifestació, tot fent-la més i més gran. Es veien abraçades i gests de complicitat, i també hi havia algun curiós que es preguntava què demanaven ara, si Mazón ja ha dimitit. Però la resposta és clara.
Rosa M. Álvarez, la presidenta de l’associació Víctimes Mortals DANA 29-O, ha estat molt crítica amb el nou president investit, Juanfran Pérez Llorca, que ha acatat les consignes de Vox per a mantenir el PP en el govern, i ha recordat que Mazón no va dimitir, sinó que l’han dimitit gràcies a aquestes mobilitzacions. “Cal continuar fins a aconseguir tot el que volem, que és la dimissió del consell al complet i que ell deixe l’acta de diputat. Mai no s’ha de perdre la confiança”, diu, i ha agraït a la gent que continue al seu costat.
“Mazón ha dimitit, però continua aforat amb l’acta de diputat, i el consell és còmplice i culpable perquè alguns tenen responsabilitats jurídiques directes, i uns altres en tenen de polítiques perquè l’han encobert i li han fet copets. Exigim que tot el consell dimitisca i que Mazón entregue l’acta de diputat. S’ha de fer justícia i ha d’anar a la presó”, afegeix Carmina Gil, la vice-presidenta de l’associació.
Toñi García, que s’abraça cada dia 29 de cada mes a eixa pancarta que reclama justícia per al marit i la filla, també exigeix la presó per a Mazón i la dimissió de tot el govern valencià. “Tenim tot el suport de la societat, continuarem lluitant. Hi serem cada final de mes fins que no aconseguim el nostre objectiu, que no és un altre que saber la veritat, que l’anem descobrint amb comptagotes. Continuen mentint, ho veiem cada dia, volem la veritat, justícia, reparació, i memòria i dignitat per a tots els nostres morts”, diu.
Com sempre, també hi havia Dolores Ruiz, amb el seu coratge inesgotable. “Se n’ha anat, però encara està aforat, encara té el seu sou, i el que hi ha ara és el mateix que Mazón. Els mateixos gossos, amb diferent collar. Tots dos, els maneja Vox. Mentre que no se’n vagen tots els que no han fet bé la faena, no pararem. Si aquests polítics creuen que ens quedarem a casa, estan equivocats”, diu.
S’uneix la tercera associació majoritària
Avui, una de les novetats ha estat que, per primera vegada, ha participat en la manifestació l’associació Damnificats DANA Horta Sud, la tercera majoritària. Fins ara, donaven llibertat als associats perquè anaren a títol personal, però ara han participat de manera formal com a associació. “Som ací per a acompanyar tots els familiars dels morts i els desapareguts i estar al costat dels supervivents, abrigallant-los en aquesta càrrega tan dura. Exigim justícia, veritat i reconstrucció, però per a tots. No pararem fins que no aconseguim saber la veritat del que va succeir, fins que Mazón no acabe en la presó i fins que tot el consell no dimitisca”, ha dit la portaveu, Noèlia Pascual.
Ha denunciat, a més, que un any després, les poblacions afectades continuen igual que al principi. “Tot el que es ven a la premsa no és així, políticament tot és fum. No s’ha fet pràcticament res, estem abandonats”, ha denunciat.
“Mazón, a presó! Canviem les polítiques, salvem la vida”
La manifestació ha acabat a la porta de la Mar, on els convocants han recordat les traves que l’ajuntament els ha posat amb dos canvies del recorregut. “Ens han demanat que no passàrem per on hi havia instal·lacions de Nadal, com si els familiars de les víctimes mortals tingueren algun Nadal normal. Ens demanen respecte per l’arbre de Nadal, i no per eixes cadires buides en les seues cases”, ha denunciat Beatriu Cardona, coportaveu de la plataforma. També els van demanar que no passaren pel carrer de Colom –el més comercial de València–, per la gran afluència de gent que s’esperava avui de compres, i ha reivindicat que “les persones han d’anar per davant de l’economia”. A més a més, ha lamentat que avui s’ha mort un treballador més de Tragsa mentre feia tasques de reconstrucció a Llíria (Camp de Túria).
En la lectura del manifest, les víctimes han recordat que Mazón continua mentint i fent un discurs victimista allà on va, i han denunciat que el canvi polític amb Pérez Llorca només cerca la continuïtat de les polítiques que neguen el canvi climàtic. “Posen els seus interessos personals i econòmics per damunt de la vida”, han dit. Han reivindicat, a més, la tasca del poble organitzat, que no ha desistit en el seu propòsit. “Volien que callàrem, volien un poble obedient i submís i s’han trobat un poble digne i valent”, han clamat.
Han denunciat la manca de transparència en les institucions de govern, que la reconstrucció es fa sense comptar amb els habitants dels pobles afectats, que molts alumnes continuen en aules prefabricades, i que s’ha intentat de despullar les víctimes de la seua dignitat. “Per totes nosaltres, canviem les polítiques, salvem la vida”, han cridat. Els Comitès Locals d’Emergència i Reconstrucció també han llegit un manifest i han dit a les víctimes que no les deixaran mai soles. Finalment, la manifestació s’ha acabat amb el so de “La Muixeranga” amb tabals i dolçaines, i l’aplaudiment de tota la gent que, un any i un mes després de la catàstrofe, no defalleix.
