23.03.2026 - 16:10
|
Actualització: 23.03.2026 - 17:05
L’Associació de Víctimes de la DANA 29 d’Octubre de 2024, representada per la lletrada Míriam Salmerón i presidida per Mariló Gradolí, ha presentat un recurs de súplica al Tribunal Superior de Justícia valencià contra la interlocutòria que atribueix la seua competència per a investigar Carlos Mazón per la condició d’aforat.
En un comunicat, expliquen que el recurs no qüestiona que, amb caràcter general, el TSJ siga l’òrgan competent per a investigar diputats autonòmics. “Allò que s’impugna és l’aplicació automàtica de l’aforament en aquest cas concret, sense una anàlisi rigorosa de la seua finalitat ni de les circumstàncies en què es van produir els fets”, diuen.
L’associació sosté que l’aforament és una excepció al principi del jutge predeterminat per la llei i que, com a tal, s’ha d’interpretar de manera restrictiva: “Aquesta prerrogativa només té sentit quan protegeix la funció parlamentària, no quan es converteix en un mecanisme de protecció personal.”
En aquest cas, recorda que els fets investigats estan directament relacionats amb la gestió de l’emergència del 29 d’octubre de 2024, quan Mazón exercia de president de la Generalitat, i no amb la seua condició actual de diputat. Per això, el recurs considera que no hi ha justificació jurídica per a aplicar-li l’aforament.
A més, l’escrit de l’associació posa el focus en l’existència d’indicis d’un ús instrumental de la condició de diputat per a mantindre aquesta prerrogativa. En aquest sentit, es detalla l’absència d’activitat parlamentària efectiva de Mazón d’ençà de la dimissió, la falta d’assistència real als plens i la inactivitat en les votacions, cosa que, consideren, evidencia que la seua permanència a l’escó respon únicament a la voluntat d’eludir la investigació al jutjat ordinari.
El recurs adverteix que acceptar aquesta aplicació automàtica de l’aforament implicaria convertir una garantia processal en un privilegi, cosa que vulneraria el dret fonamental de les víctimes de la tutela judicial efectiva i del jutge predeterminat per la llei.
Així mateix, s’assenyala que l’escrit del TSJ entra a valorar aspectes propis del fons de la qüestió, cosa que excedeix el moment processal actual, “que s’ha de centrar exclusivament a determinar-ne la competència”. Del punt de vista jurídic, el recurs es basa en doctrina constitucional i en resolucions recents que insisteixen que l’aforament no es pot aplicar de manera extensiva ni s’ha d’utilitzar com una opció a conveniència de l’investigat.
Finalment, l’Associació de Víctimes de la DANA 29 d’Octubre de 2024 sol·licita al tribunal que faça una ponderació dels drets en joc: d’una banda, la prerrogativa de l’aforament, i, d’una altra, el dret de les víctimes que els fets siguen investigats pel jutjat ordinari que ja instrueix la causa, el jutjat d’instrucció número 3 de Catarroja.
“L’objectiu és que la investigació continue al jutjat predeterminat per la llei i que es garantisca que totes les persones, també aquelles que han tingut les màximes responsabilitats públiques, responguen en igualtat de condicions a la justícia”, conclou el comunicat.

