13.04.2026 - 10:34
|
Actualització: 13.04.2026 - 11:10
Els tres independentistes acusats arran de la manifestació holi contra el sindicat policíac Jusapol de l’any 2018 tenen via lliure per a poder ser amnistiats finalment, segons que ha informat Alerta Solidària. El mes de desembre passat, el TSJC va corregir la decisió en primera instància de l’Audiència de Barcelona i els va acabar amnistiant. Els dos agents de la policia espanyola que exercien l’acusació contra els joves, a qui acusaven de coaccions i amenaces, van anunciar que recorrerien contra la decisió del TSJC al Suprem, però no van arribar a formalitzar el recurs dins el termini establert. De manera que, segons una resolució del Suprem que ha pogut consultar VilaWeb, aquesta darrera via de recurs queda tancada i la sentència que amnistiava els acusats esdevindrà ferma.
Els fets es remunten al 29 de setembre de 2018. Aquell dia, gairebé un any després del referèndum del Primer d’Octubre, el sindicat policíac Jusapol va convocar una manifestació a Barcelona amb el pretext de reivindicar una equiparació salarial de la policia espanyola amb els altres cossos policíacs de l’estat espanyol, però amb l’objectiu polític d’homenatjar els agents que havien agredit els votants del referèndum. Com a resposta, es va convocar una manifestació antifeixista i independentista i s’hi van viure moments de tensió i enfrontaments entre agents i manifestants.
Entre els joves d’aquesta causa, hi ha l’Adri de Badalona, per a qui demanaven sis anys de presó, i tres joves més, de Barcelona, Terrassa (Vallès Occidental) i Santa Margarida de Montbui (Anoia). El seu cas encaixava amb la llei d’amnistia, que va entrar en vigor el juny del 2024. Però l’Audiència de Barcelona, contra tot pronòstic, va denegar-los-la, al·legant que aquella manifestació no havia estat clarament independentista.
El TSJC va corregir la negativa inicial de l’Audiència a amnistiar-los: considerava que la manifestació de Jusapol no era solament una protesta salarial, sinó també -i sobretot– un homenatge explícit als agents que havien participat en l’operatiu policíac contra el referèndum, convocada gairebé exactament un any després. Entén, per tant, que l’actuació dels acusats tenia una motivació política connectada amb el suport al referèndum i als encausats del procés. A més, el tribunal subratlla que els acusats no van actuar contra la policia que mantenia l’ordre, sinó contra manifestants que homenatjaven els agents del Primer d’Octubre, cosa que reforça el vincle amb els supòsits prevists per la norma.
