Vi de Poble, un indicador que pren força entre les denominacions d’origen

L’any 2021, el celler Can Matons de Santa Maria de Martorelles (Vallès Oriental), adscrit a la Denominació d’Origen Alella, presentava una nova categorització dels vins que elabora: un vi de pansa blanca genèric, amb raïm d’aquesta varietat procedent de tota la DO (sobretot de la banda del Vallès), dos vins de poble i dos vins de vinya. És el primer celler de la DO Alella que ha organitzat d’aquesta manera els seus vins i ara que el Consell Regulador de la DO revisa el plec de condicions, rumia d’incorporar aquests indicadors d’origen.

Can Matons és un celler que forma part dels Vins del Llegat, propietat de Codorníu. César Cánovas, sommelier que exerceix d’ambaixador del celler, explica per què hi van incorporar l’origen: “Fins ara, el màxim representant de com explicar el territori era la Borgonya i potser també Alsàcia. I vam copiar aquest model. A la Borgonya, els vins es divideixen en denominacions genèriques, que abasten una àrea geogràfica bastant àmplia i en diuen appellations régionales; després hi ha les denominacions d’origen comunals, que se circumscriuen als pobles, i després hi ha les denominacions de parcel·la, que són el Cru i el Grand Cru. Quan l’enòleg Ricard Rofes va assumir la direcció de Can Matons, va posar en pràctica allò que ja havia fet als cellers Scala Dei i Abadia de Poblet, que són els dos projectes que també portava, i va organitzar els vins per explicar parcel·les, pobles i una zona geogràfica més gran.”

La inspiració va ser la Borgonya, però la pràctica, Ricard Rofes la va adoptar de la DOQ Priorat, que ja el setembre del 2009 havia aprovat la indicació Vi de Vila. En aquell moment deien: “És un pas més en la línia de reforçar els vincles dels vins amb el territori d’origen. Aquesta nova regulació representa la creació de dotze subzones vinícoles de producció de raïm dins la DOQ Priorat. D’aquesta manera, la normativa permetrà als productors de detallar a l’etiqueta del vi a quina subzona pertany el raïm emprat per a l’elaboració d’aquell vi.”

Els Vins de Vila de la DOQ Priorat

“L’objectiu d’aquest projecte –afegien els responsables de la DOQ Priorat– és fer un pas endavant en la línia de reforçar la identitat dels pobles d’aquesta denominació d’origen tot refermant-ne encara més els lligams amb els vins que s’hi produeixen. De fet, una de les característiques dels vins del Priorat més valorades pels experts és l’alta fidelitat al sòl d’origen, és a dir, al terrer.”

I descrivien que, “per a establir les subzones vinícoles, s’han tingut en compte variables geogràfiques, ambientals, climàtiques, vitivinícoles, socials, històriques i econòmiques, a través de les quals es fixa l’arrel social del vi amb les arrels culturals de cada vila, s’identifica el vi amb cada una de les realitats socials de les subzones de la DOQ Priorat, les quals van més enllà dels límits administratius existents”. El 2009 es parlava de subzona, ara s’anomena unitat geogràfica menor.

Necessari per a les altres denominacions d’origen?

Vi de Poble és un indicador present damunt la taula d’un nombre considerable de denominacions d’origen. És el cas de la DO Montsant.

Joan Asens, director tècnic i cofundador del celler Orto Vins, a la DO Montsant, situada a la mateixa comarca del Priorat, està convençut que el topònim d’indicador d’origen no sols és positiu, sinó també ben necessari: “Sí, crec que la identificació dels vins amb el seu poble, amb la seva vila, és imprescindible a totes les DO catalanes. El vi neix d’un territori i d’un poble concret que s’ha de posar a l’etiqueta. És la tradició dels vins de les DO europees, donar-hi valor amb el nom del poble, el paratge concret i la finca (aquest és l’ordre lògic), i no amb la marca, que és allò que han volgut fer les grans empreses i, quan els interessa, desapareixen del territori. No cal donar-ne exemples, però tots en tenim al cap.”

En el cas de la DO Montsant, explica: “A la DO Montsant treballem per poder posar el nom dels pobles i de les viles a l’etiqueta i també fer la categoria dels paratges. Ho tenim mig formulat, perquè hi ha alguna cooperativa a qui no li interessa de posar-ho, perquè les cooperatives ja porten el poble al nom comercial i, per tant, ja se sap d’on prové el vi. Però és diferent de posar l’indicador Vi de Vila. Són dues coses diferents i a la llarga aquesta diferència s’haurà d’entendre. Perquè, sobre el Vi de Vila, cal determinar quines vinyes són les que fan referència a aquella vila i només aquestes vinyes poden fer un Vi de Vila. I no necessàriament han de fer referència al terme municipal administratiu. En el cas del vi, les viles es determinen per paràmetres geogràfics i no administratius.”

Vi de Poble fora de les DO

Roc Gramona, director tècnic de Gramona i vice-president de la marca col·lectiva Corpinnat, precisament es va referir als Vins de Poble en una de les taules de la programació de la Barcelona Wine Week. Va dir que abans es parlava de zones vinícoles i que ara ja es parlava de pobles, “o se n’hauria de parlar”, va apuntar, “per origen, per paratge, per sòls”. Es va referir al Priorat i els seus Vins de Vila, i que el terme Vins de Poble l’havien començat a treballar a Corpinnat. “Ens enriquirà”, va dir.

Hem demanat a Roc Gramona que ens ampliï aquesta informació i ha explicat a VilaWeb: “A Corpinnat hi treballem. No creiem en una estructura piramidal. Creiem que tots els requisits han de ser per a totes les raons socials i totes les referències. Però sí que creiem que els vins han de poder tenir un cognom, han de poder tenir descrit l’origen de la procedència, sigui de la subzona, del paratge, del poble o fins i tot de la parcel·la. Indicar-ne la procedència no vol dir que sigui ni millor ni pitjor, però sí que fa que el consumidor pugui diferenciar el vi segons l’origen.”

I continua: “No hem de parlar de municipi, perquè a vegades un municipi pot incloure més d’un poble. Però el terme Vi de Poble a mi m’agrada, perquè és un concepte molt interessant: dins un poble hi ha una part cultural, hi pots trobar una tipicitat concreta, com poden ser varietats i maneres de treballar, com també, òbviament, geografia, pendents i sobretot el tipus de sòl. D’una manera general, sí que podem dir que un vi de Sant Sadurní i un altre de Gelida són diferents. I crec que és important poder identificar aquestes tipicitats. A Corpinnat, amb aquest indicador, som a l’estadi inicial, no hi ha cap concepte definitiu, però volem anar en aquesta direcció.”

Tanmateix, Corpinnat, tot i ser una marca col·lectiva europea, ara mateix no podria incorporar el topònim de Vi de Poble a les etiquetes perquè no és una denominació d’origen. Les unitats geogràfiques menors són regulades per una normativa europea, que només permeten l’indicador d’origen als cellers integrats en una denominació d’origen.

En aquest sentit, Roc Gramona diu: “Sí, això ho dificulta, però com que és un projecte a llarg termini, ja veurem com el podrem implementar, si per mitjà de sinergies amb la DO Penedès o no, com a menció a l’etiqueta o en documentació complementària.”

Els cellers de Corpinnat tenen el mateix problema que la resta de cellers que no formen part de cap denominació d’origen. Cal recordar que la reivindicació principal del Gremi de Vinyataires Lliures, precisament, és la possibilitat de posar el topònim del poble on tenen la seu a l’etiqueta. I, ara per ara, aquest tema fora de les DO sembla irresoluble. L’única informació que els és permès de posar a l’etiqueta és l’anyada i la varietat de raïm, tot plegat subjecte a una auditoria.

Al País Valencià i a les Illes

Segons que explica a VilaWeb Pablo Calatayud, propietari del Celler del Roure, situat a Moixent (Costera), la DO València està interessada a incloure l’indicador Vi de Poble a la normativa, però el procés és llarg. Mentrestant, alguns cellers que donen valor a l’origen, com és el cas de Celler del Roure, ja han incorporat el topònim a l’etiqueta.

Quant a Mallorca, actualment cap de les dues denominacions d’origen (Pla i Llevant i Binissalem) tenen prevista aquesta categoria en la normativa. Però en aquests moments les DO fan canvis en el plec de condicions i la DO Binissalem podria incorporar l’indicador de Vi de Poble. Si més no, això demanen una bona part dels cellers d’aquest poble vinícola per excel·lència.