15.12.2025 - 21:40
Els darrers anys, la vespa asiàtica –coneguda científicament com a Vespa velutina– s’ha consolidat com una espècie exòtica invasora amb una presència cada vegada més important al país. Apicultors i agricultors fa mesos que demanen mesures per a combatre-la, perquè afecta les collites. Tanmateix, la mort de tres persones a conseqüència de picades seves, fa algunes setmanes a Galícia, ha fet créixer l’alarmisme.
És realment perillosa, la vespa asiàtica? Què cal fer si ens en trobem una? I com hem d’actuar en cas de picada? En parlem amb Toni Armengol, tècnic de control de plagues i especialista en aquesta espècie.
Què és la Vespa velutina?
La Vespa velutina nigrithorax és una espècie de vespa originària del sud-est de la Xina. El primer exemplar detectat a Europa era una reina en diapausa que anava dins un contenidor amb material ceràmic que va arribar a Bordeu l’any 2004. A partir d’aquesta única reina, l’expansió i l’adaptació al medi han estat imparables. El 2020 ja era instal·lada a tot França, Portugal, Itàlia, el Regne Unit, Alemanya, Bèlgica i el nord de l’estat espanyol.
Si bé és cert que els exemplars adults s’alimenten de líquids dolços, com ara el nèctar i la mel, i també de fruita madura, les larves, en canvi, s’alimenten d’abelles i d’insectes, que els adults capturen i transporten fins al niu. A banda, solen instal·lar els nius a les branques altes dels arbres, en zones tant urbanes com agrícoles i boscoses.
És considerada una espècie exòtica invasora perquè és fora del seu hàbitat natural. Ha tingut un creixement exponencial molt elevat i causa danys greus tant a l’apicultura com als conreus de fruita. El seu lloc d’origen té un clima suau i una humitat relativa elevada, dues variables clau per a predir-ne l’expansió. Per això, com a mínim a la península Ibèrica troba condicions molt favorables, sobretot a les costes cantàbrica i atlàntica. L’expansió també s’ha vist afavorida per una gran disponibilitat d’aliment, la capacitat reproductora elevada i la manca d’enemics naturals específics.
Com es diferencia d’una altra espècie de vespa?
La vespa asiàtica es caracteritza perquè té el tòrax del tot negre, sense cap mena de marca d’un altre color. Les potes són negres, amb el tars de color groc ataronjat. L’abdomen presenta una línia groga fina entre el primer segment i el segon i una franja taronja ampla al quart. El cap és negre tant a la part superior com a la inferior, mentre que la cara és de color carabassa.
Les obreres mesuren habitualment entre vint mil·límetres i trenta, i les reines, entre trenta-cinc mil·límetres i trenta-set, aproximadament. Una vegada se’n saben les característiques, és difícil de confondre-la amb cap altra espècie, fins i tot quan vola.
A diferència d’unes altres vespes, la Vespa velutina fa soroll quan vola, un brunzit que es pot sentir a un metre o dos de distància. En tot cas, és un so més feble que el d’un borinot.
És agressiva, la vespa asiàtica?
No. La vespa asiàtica no ataca si no se sent amenaçada. Tanmateix, pot ser agressiva si percep que el seu vesper es troba en perill, perquè és on protegeix les cries i les reserves d’aliment. En aquest cas, el risc de picada augmenta significativament.
La picada de la vespa asiàtica és perillosa?
En general, no. Ara, si una persona en rep moltes picades, pot patir una afectació important. Per aquest motiu, els col·lectius que han d’anar amb més compte són els professionals de l’apicultura, els qui treballen en tasques de jardineria, forestals o agrícoles, i també les persones al·lèrgiques, tal com passa amb la resta d’insectes.
Què hem de fer si ens pica?
Cal actuar de la mateixa manera que amb la picada o la mossegada de qualsevol insecte. La situació pot ser més delicada si hi ha més d’una picada, si les picades s’han produït dins la boca o si la persona és al·lèrgica –o no ho sap.
Si es tracta d’una sola picada i la persona no és al·lèrgica, habitualment no hi ha complicacions. Si, en canvi, se sap que la persona és al·lèrgica, ja coneix el protocol que ha de seguir. En cas de disposar d’adrenalina, cal autoinjectar-se-la. Si no en disposa, cal anar immediatament –o fer-se portar– al centre mèdic més a prop, sense fer esforços ni accelerar el ritme cardíac, però amb rapidesa perquè l’atenguin.
Si no se sap si s’és al·lèrgic, però ja s’ha patit alguna picada anteriorment, hi ha la possibilitat de desenvolupar una reacció al·lèrgica. Això pot passar tant amb la Vespa velutina com amb unes altres vespes o abelles. És una resposta del sistema immunitari a determinades proteïnes, que pot aparèixer després d’haver rebut unes quantes picades al llarg del temps. En aquests casos, arran de qualsevol reacció, cal anar sempre com més aviat millor a un centre d’atenció mèdica.
Com hem d’actuar si trobem un rusc de vespa asiàtica?
La prioritat és no molestar-les: no ens hi hem d’acostar ni intentar d’intervenir-hi. Si s’hi detecta activitat, cal observar si el vesper és sencer o si ja presenta danys i comunicar-ho. Es pot avisar la propietat del lloc on s’ha vist el niu –si és en una finca privada– o bé el municipi corresponent.
Cal tenir present que, si les vespes se senten amenaçades a prop del niu, poden atacar en grup, tal com va passar en els accidents que van acabar amb tres persones mortes a Galícia. Per això, és més prudent no acostar-s’hi i, sobretot, no manipular-lo de cap manera.
Per reduir el risc de picades, es recomana d’eliminar els nius sempre mitjançant empreses especialitzades.
On fan els vespers?
Les vespes asiàtiques construeixen dos tipus de nius: els primaris –més petits i protegits de la pluja– i els secundaris, molt més grossos i situats generalment en llocs elevats, tot i que també se’n poden trobar a nivell de terra.
A la primavera, les reines que han passat l’hivern amagades comencen una nova colònia amb la construcció de nius petits. Són arrodonits, petits i amb un orifici d’entrada a la part inferior. En aquests espais, la reina cria les primeres vespes obreres, que més endavant, passat l’estiu, seran les encarregades de construir el niu secundari. Aquests nius embrionaris es poden trobar en cornises de teulades, garatges, porxos o apiaris abandonats i, per tant, sovint en zones habitades.
Els nius secundaris tenen l’aspecte d’una gran bola de paper i poden arribar a fer més de seixanta centímetres de diàmetre. Habitualment, els construeixen a les branques més altes dels arbres, però també se’n poden trobar en edificacions abandonades i, fins i tot, a terra.
