27.02.2026 - 21:40
Bloomberg · Lucy White, Alex Morales i Alex Wickham
La victòria del Partit Verd a les eleccions especials de dijous a la circumscripció de Gorton i Denton, a l’àrea metropolitana de Manchester, ha afeblit encara més la posició interna del cap dels laboristes i primer ministre britànic, Keir Starmer, a qui l’ala progressista de la formació fa temps que li reclama que viri cap a l’esquerra.
Starmer es veu pressionat per reinventar el seu afeblit govern laborista amb un tomb cap a l’esquerra, ara que el Partit Verd ha aconseguit un dels escons de la Cambra dels Comuns en unes eleccions especials.
El resultat evidencia el grau de fragmentació de la política britànica, on els dos grans partits tradicionals –els laboristes i els conservadors– es veuen impotents a l’hora de frenar l’auge de formacions alternatives tant a la dreta com a l’esquerra d’ambdós, incloent-hi els Verds i Reform UK.
La candidata dels Verds –Hannah Spencer, una lampista de la zona– obtingué un 40,7% dels vots a la circumscripció de Gorton i Denton, on el Partit Laborista guanyà per una àmplia majoria fa poc més d’un any i mig. Spencer s’imposà amb comoditat a Matt Goodwin, de la ultradretana Reform UK, i a la laborista Angeliki Stogia, que respectivament obtingueren un 28,7% i un 25,4% dels vots.
La de Spencer és la primera victòria de la història dels Verds en unes eleccions especials. El marge de victòria de Spencer ha estat molt més ampli que no pas preveien els analistes i els sondatges, que sembla que han subestimat sistemàticament el suport a la formació.
Angela Rayner –ex-vice-primera ministra britànica i favorita per a succeir Starmer com a cap dels laboristes– descrigué el resultat com “un crit d’atenció” per al Partit Laborista, i demanà “més valentia” als seus companys de formació, en unes paraules que s’han interpretat com un ultimàtum al primer ministre perquè viri a l’esquerra per evitar una revolta interna.
Karl Turner, diputat de l’ala més progressista del Partit Laborista, demanà a Starmer que deixés de fer cas omís del grup parlamentari del partit. “Els diputats laboristes estan farts de com han anat darrers quatre anys”, declarà a la BBC. “Els Verds han guanyat per una raó molt simple: molts seguidors tradicionals del Partit Laborista, tant a Manchester com a la resta el país, volen veure un partit que defensi els valors progressistes contra l’avenç de l’extrema dreta, no pas un partit que els abandoni alegrament”, diu Andrea Egan, secretària general del sindicat Unison.
Respecte de les darreres eleccions, el Partit Laborista s’ha desplomat de 26 punts a Gorton i Denton; el resultat ha atorgat als Verds el seu cinquè diputat al parlament britànic. Egan demana a la cúpula laborista que “planti cara” al cap de Reform UK, Nigel Farage, “en compte de deixar que ell marqui l’agenda”.
La victòria dels Verds a la circumscripció, i el marge pel qual el partit ha aconseguit d’imposar-se als seus rivals, podria marcar un abans i un després en la desintegració del sistema bipartidista que tradicionalment ha caracteritzat la política britànica. Starmer sovint ha provat de presentar els laboristes com l’única força capaç de frenar l’auge de Reform UK, però qui ha acabat aglutinant el vot d’esquerra a Gorton i Denton ha estat el Partit Verd.
Luke Tryl, de l’agència demoscòpica More in Common, compara la situació política de Starmer amb la de l’ex-primer ministre conservador Rishi Sunak, que perdé vots tant de l’ala l’esquerra com de l’ala dreta del partit en la desfeta històrica del Partit Conservador a les generals del 2024. “La base del Partit Laborista s’ha fragmentat en tots els àmbits: part dels votants de classe treballadora s’han passat a Reform UK, i els graduats universitaris, els estudiants i els votants musulmans s’han passat als Verds.”
El resultat posa encara més pressió a Starmer perquè reconsideri l’estratègia del seu govern, i més encara després de la derrota dels laboristes a les eleccions especials a la circumscripció de Caerphilly, al parlament gal·lès, a mans del Plaid Cymru –també de tarannà progressista– l’octubre passat.
La magnitud de la derrota és un cop dur per a Starmer, atès que els laboristes guanyaren l’escó per una majoria de 37 punts fa tan sols dinou mesos. Serà la primera volta que Gorton no té un representant laborista en més de noranta anys.
Sota la direcció de l’ex-cap de gabinet del primer ministre, Morgan McSweeney, que dimití a començament de febrer arran del seu rol en el nomenament de Peter Mandelson com a ambaixador britànic als Estats Units, el govern Starmer ha provat de seduir els votants de centre-dreta a còpia d’endurir la posició del partit en matèria d’immigració, i també en la política fiscal i els drets de les persones transgènere.
El resultat de les eleccions especials de Gorton i Denton també ha estat un cop dur per a Reform UK, que havia arribat a situar-se com a primera força en alguns sondatges pre-electorals. Molts analistes qüestionen fins a quin punt fou sensat elegir com a candidat Goodwin, que en el passat arribà a afirmar que “milions de musulmans britànics” tenien opinions “fonamentalment contràries als valors britànics”, en una zona amb una àmplia població musulmana.
Per al dirigent del Partit Verd, Zack Polanski, la victòria de Spencer referma l’estratègia dels Verds de cercar la confrontació directa amb Farage. Els Verds han continuat escalant en els sondatges d’ençà de l’elecció de Polanski com a cap del partit, tot i que ja es trobaven a l’alça abans i tot del canvi de lideratge.
El candidat del principal partit de l’oposició, el Partit Conservador, obtingué tan sols un 1,9% dels vots a les eleccions de dijous; el candidat de la tercera força del parlament, els Demòcrates Liberals, n’obtingué un 1,8%. “Som davant un moviment de rebuig als partits tradicionals”, explica Joe Twyman, de l’agència demoscòpica FocalData.
Tot i que ningú no esperava que els conservadors s’imposessin a Gorton i Denton, John Curtice, enquestador i politòleg de la Universitat de Strathclyde, remarca que el resultat de dijous és el pitjor de la història de la formació en unes eleccions especials.
“El que quedava del vot conservador a la circumscripció ha estat fagocitat per Reform UK”, explica. “Parlem d’un resultat extremadament dolent, tant per als laboristes com per als conservadors: el futur de la política britànica és ara més incert que en qualsevol altre moment d’ençà del 1945.”
Starmer ha estat durament criticat per haver impedit que Andy Burnham, el popular batlle de Manchester, es presentés com a candidat laborista a la circumscripció. La incògnita ara és si Rayner o el secretari de Salut britànic, Wes Streeting, estaran disposats a esperar fins a les eleccions locals del maig per disputar formalment a Starmer la direcció del partit, o si s’atreviran a fer el pas els dies vinents. Ahir a la matinada, en declaracions a la premsa després de saber-se el resultat de les eleccions, el primer ministre britànic prometé “continuar lluitant”.
El resultat de dijous augura pèrdues substancials per als laboristes a les eleccions locals d’aquest maig, en què la formació maldarà per contenir tant l’avenç de partits a la seva esquerra –incloent-hi els Verds, el Plaid Cymru i el Partit Nacional Escocès– i a la seva dreta, principalment Reform UK. En les eleccions es votarà la composició dels ajuntaments d’Anglaterra i dels parlaments nacionals d’Escòcia i Gal·les. Un mal resultat dels laboristes podria desencadenar una revolta interna contra Starmer.
En les eleccions locals de l’any passat, el Partit Laborista va perdre gairebé dos terços dels seus escons; Reform UK, en canvi, va guanyar-ne més de 670. La davallada del Partit Laborista als sondatges a escala nacional, que Reform UK fa més d’un any que encapçala amb certa comoditat, fa preveure que les eleccions d’enguany tornaran a ser un mal tràngol per als laboristes.
Rob Ford, politòleg de la Universitat de Manchester, diu que el viratge cap a la dreta dels laboristes sota la direcció de Starmer ha deixat el partit en una cruïlla electoral. “Electoralment parlant, tenen el perill d’entrar en una mena de ‘terra de ningú’, en què ni els votants de dreta ni els votants d’esquerra voldran fer-los costat.”
Alice Gledhill, Ellen Milligan i Joe Mayes han contribuït a aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
