05.01.2026 - 21:40
The Washington Post · Adam Taylor, Samantha Schmidt, Natalie Allison i Karen DeYoung
D’un punt de vista tàctic, l’operació del govern de Trump per a capturar Nicolás Maduro a Veneçuela ha estat un èxit sorprenentment rotund. Però mentre Caracas torna a poc a poc a la normalitat i la resta del continent paeix les implicacions dels fets d’aquests darrers dies, experts i fonts internes de la Casa Blanca adverteixen a The Washington Post que l’estratègia del govern nord-americà a Veneçuela sembla més incerta i impracticable que abans de la captura de Maduro.
Els aliats del president, per començar, continuen al poder a Caracas, clamant desafiadorament contra “l’imperialisme” nord-americà. Molts dels dirigents de l’oposició veneçolana romanen a l’exili, i han estat marginats sense miraments pel govern Trump. Washington, mentrestant, continua amenaçant amb més operacions militars, no tan sols contra Veneçuela sinó també contra més enemics ideològics, com ara Cuba i Colòmbia.
Marco Rubio –secretari d’estat dels Estats Units i cara visible de la política de la Casa Blanca envers Veneçuela– esclatà abans-d’ahir quan, en una entrevista televisiva, li van demanar com pensava fer-ho el govern per retenir el control de Veneçuela sense una ocupació a l’estil de les invasions de l’Irac i l’Afganistan, a començament de la dècada dels 2000.
L’objectiu de Washington, segons que explicà Rubio a l’entrevista, és impedir que Veneçuela continuï cometent actes que els Estats Units considerin contraris als seus interessos nacionals. “Deixarà d’arribar droga a les nostres fronteres? Se n’expulsarà la presència iraniana [de Veneçuela]? […] S’aturarà la immigració en massa?”, es preguntà.
Trump, tanmateix, ha ofert una visió marcadament diferent del paper de Washington a Veneçuela. “Volem arreglar el sector del petroli, arreglar el país, tornar-lo a posar dempeus i, quan tot això hagi passat, convocar eleccions”, explicà a la premsa abans-d’ahir. El president dels Estats Units també afirmà que la idea d’una acció militar nord-americana a Colòmbia “sona bé”, i afegí que el règim cubà “és a punt de caure”, fins i tot sense la intervenció dels Estats Units.
No és clar com ho farà Washington per a gestionar, en el terreny pràctic, la diplomàcia amb el govern veneçolà. Dissabte Trump explicà que la Casa Blanca havia creat un grup de treball, integrat per alts assessors del govern nord-americà, per a planificar el futur de Veneçuela. No és clar, tanmateix, què implica aquest mandat, ni tampoc quines responsabilitats tindran els membres del grup de treball.
Trump, que ha desmantellat gran part de la infrastructura diplomàtica dels Estats Units d’ençà que tornà al poder, depèn ara d’un grup molt reduït de socis afins per a gestionar processos diplomàtics clau com ara la qüestió de Gaza, les negociacions de pau a Ucraïna i, ara, el futur de Veneçuela.
Una persona amb coneixement del funcionament intern del govern nord-americà –que accedeix a parlar amb The Washington Post anònimament per poder donar informació confidencial– explica que la Casa Blanca estudia d’atorgar a Stephen Miller, sots-cap de gabinet de Trump i assessor de seguretat nacional dels Estats Units, un paper més destacat en el govern de la Veneçuela post-Maduro.
Miller ha estat el gran arquitecte de la política migratòria del govern Trump, i ha tingut una funció clau en la campanya per a enderrocar Maduro. Fou, de fet, un dels pocs alts càrrecs del govern que comparegué amb Trump dissabte, durant l’anunci de la captura de Maduro.
A Veneçuela, mentrestant, Delcy Rodríguez –fins ara vice-presidenta de Maduro– ha assumit el càrrec de presidenta en funcions. Rodríguez parlà directament amb Rubio poc després de la captura de Maduro, en una conversa que Trump qualificà de cordial. Poc després de l’operació, la presidenta en funcions del país publicà una declaració institucional en què apel·lava directament a Trump amb un llenguatge relativament conciliador.
“President Donald Trump: els nostres pobles i la nostra regió mereixen pau i diàleg, no pas guerra”, digué Rodríguez, que afegí que confiava poder col·laborar amb el govern dels Estats Units.
Alguns altres alts càrrecs del govern veneçolà han emprat un llenguatge més contundent per referir-se als Estats Units. Abans-d’ahir, en unes declaracions televisades, acompanyat d’un grup de militars, el ministre de Defensa, Vladimir Padrino López, definí la captura de Maduro com un “segrest covard”, i afegí que gran part de l’equip de seguretat del president veneçolà havia estat “assassinat a sang freda” en l’operació. En el vídeo, el ministre de Defensa també ordenà a les forces armades del país que “unissin esforços en la missió de fer front a l’agressió imperialista i garantir la llibertat, la independència i la sobirania de la nació”. Padrino López és una figura molt influent en l’exèrcit veneçolà, que històricament ha estat una de les grans fonts de suport de Maduro.
El govern de Trump ha advertit que els Estats Units podrien emprendre més accions militars contra Veneçuela si el govern del país no accepta les demandes de Washington. Abans-d’ahir, en una entrevista a The Atlantic, Trump amenaçà Rodríguez dient que podria “pagar un preu més alt” que Maduro, detingut a Nova York tot esperant de ser jutjat per tràfic de drogues i d’armes.
Encara que, segons nombrosos funcionaris de seguretat nord-americans, totes les tropes nord-americanes desplegades a Veneçuela per capturar Maduro abandonaren el país immediatament després de l’operació, un d’aquests funcionaris explica que prop d’una dotzena de vaixells de guerra –i desenes d’avions de combat i de drons i avions de vigilància, juntament amb un contingent d’aproximadament 15.000 soldats– continuen desplegats al Carib, “a l’aguait” per si Trump ordena un segon atac.
Un dirigent empresarial veneçolà explica que el govern Trump sembla voler adoptar un enfocament pragmàtic envers Veneçuela, centrant-se a aconseguir una transició política “ordenada”. Aquests darrers mesos, diu, els representants nord-americans han preguntat repetidament per Rodríguez.
L’empresari la descriu com una dirigent pragmàtica, d’idees fresques. Com a vice-presidenta, explica, Rodríguez ha creat un grup de treball per a reformar el funcionament intern de l’estat socialista fundat per Hugo Chávez.
En capturar tan sols Maduro i la seva dona i deixar intacta la majoria del govern, els Estats Units semblen voler evitar una presència militar sostinguda i les ramificacions legals que se’n derivarien.
“No ha estat una invasió. No ha estat una operació militar prolongada. Ha estat una operació molt precisa que no ha durat sinó un parell d’hores”, declarà Rubio abans-d’ahir.
La vigília, Trump descartà que l’oposició veneçolana –incloent-hi la guanyadora del premi Nobel de la pau, María Corina Machado– es fes càrrec del govern del país. Edmundo González, candidat suplent de Machado, obtingué més de dos terços dels vots en les eleccions veneçolanes de l’any passat, per bé que Maduro es negà a acatar aquells resultats.
“Li costaria molt, de ser presidenta”, digué Trump dissabte sobre Machado, tot afegint que la dirigent opositora “no té prou suport ni és prou respectada al seu país”.
Les paraules de Trump agafaren de sorpresa els col·laboradors de Machado –que s’escapolí clandestinament de Veneçuela el mes passat, amb l’ajuda dels Estats Units, per a assistir a la cerimònia del premi Nobel a Noruega–, segons que explica una persona pròxima al cercle intern.
Un dirigent de l’oposició veneçolana, que accedeix a parlar amb The Washington Post anònimament, admet que les paraules de Trump no van ser ben rebudes entre el moviment opositor veneçolà, però matisa que “en qualsevol transició cal empassar-se algunes píndoles amargues”.
Aquest dirigent explica que les quaranta-vuit hores vinents podrien ajudar a aclarir si Rodríguez voldrà encetar una “transició suau”, tot limitant-se a substituir els ministres de línia dura de l’executiu, o si, per contra, voldrà mantenir el govern actual “sota tutela ‘gringa'”.
Dues fonts pròximes a la Casa Blanca expliquen que el desinterès del president nord-americà a instal·lar Machado com a nova presidenta del país es deu al fet que va acceptar el premi Nobel de la pau, un guardó que el president nord-americà ha reclamat repetidament.
Machado ha treballat per guanyar-se els favors de Trump, a qui dedicà el seu Nobel. Però el mer fet que decidís d’acceptar el guardó, segons que afirma una d’aquestes fonts, va ser “com cometre un pecat capital”.
“Si l’hagués rebutjat i hagués dit ‘No puc acceptar el premi, perquè pertoca a Donald Trump’, avui seria la presidenta de Veneçuela”, afegeix.
Quant a la qüestió del petroli, la promesa de Trump de prendre el control del sector, i “retornar” a les petrolieres nord-americanes els “actius” que el govern veneçolà nacionalitzà ara fa dècades, ha desconcertat els experts.
Unes quantes petrolieres occidentals ja operen a Veneçuela, incloent-hi la nord-americana Chevron, l’espanyola Repsol, la francesa Maurel & Prom i la italiana Eni. Tot amb tot, la gran majoria de les exportacions de petroli veneçolà es destinen al mercat xinès.
David Goldwyn, cap de la divisió d’energia al think tank nord-americà Atlantic Council, explica que Chevron pot exportar petroli veneçolà als Estats Units perquè té una llicència especial de la Casa Blanca; per a la resta de companyies, tanmateix, les sancions de Washington imposen grans dificultats a l’hora de comercialitzar el petroli de Veneçuela.
“Trump parla d’atreure més companyies al mercat veneçolà –explica Goldwyn–. Però aquestes companyies, abans d’invertir milers de milions de dòlars, voldran saber si Veneçuela serà estable i segura en el futur. Perquè els surti a compte la inversió, els caldrà mirar a llarg termini: parlem d’una dècada, o més.”
Tara Copp, Ana Herrero i Dan Diamond han contribuït en aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
