Els veïns de l’Horta Sud s’organitzen després de la gota freda: “Demanem justícia”

En vista de la inacció de les administracions i la manca d’ajudes després de la gota freda, els veïns de l’Horta Sud han començat a organitzar-se per reclamar mesures. La primera associació d’afectats –de caràcter “apolític”– va nàixer a Aldaia per fer arribar l’ajuda a la població. Ara com ara, ja té unes tres-centes persones, amb dos objectius molt concrets.

“Exigim els ajuts directes immediats i el desviament del barranc del Pozalet-Saleta i del barranc del Poio. Aquestes obres són als calaixos dels governs socialistes i del Partit Popular, que s’han passat la pilota els uns als altres i no les han executades. Ho haurien pogut fer per uns pocs milions d’euros i no s’haurien hagut de gastar ara milers i milers de milions d’euros, ni s’hagueren mort les persones. Nosaltres sí que volem responsabilitats, però ara és el moment d’ajudar la gent i evitar una altra barrancada. Almenys que les conseqüències no siguen tan catastròfiques com aquestes. Després ja demanarem responsabilitats, però ara cal fer costat a la gent, prioritàriament”, diu Vicent Carcelén, president de l’Associació d’Afectats d’Aldaia per la Dana.

Han llançat una campanya de signatures per a demanar el desviament dels barrancs i ja en tenen més de dues mil. A més, al seu compte d’Instagram també tenen un formulari amb les necessitats dels veïns per a gestionar les donacions. Carcelén denuncia que els ajuts que han rebut han estat més privats que no de l’administració pública i demana als governants que siguen responsables.

Miguel Ángel Sánchez és, fins ara, el president de l’Associació d’Afectats de Catarroja per la Dana. Quan van començar, tenien temps per a dedicar-hi, però, ara que ja han tornat a treballar, els costa gestionar-ho tot. “Es farà una estructura per a mirar d’ajudar la gent, fer que les institucions complisquen els passos”, diu. Ara, hi ha un organigrama i s’han creat grups de coordinació amb WhatsApp per a cada àrea específica. Però busquen gent que puga continuar la tasca que l’actual junta directiva ha fet fins ara.

A Picanya s’ha format l’agrupació ciutadana Tots a Una Veu. Diuen que van molt més enllà de les zones afectades. “Nosaltres ni som associació, ni ho serem. Som una agrupació de ciutadans i abastem tothom”, diu el portaveu Toni Rodríguez. Explica que no cal indicar el lloc de residència per a inscriure’s a la seua web, i que volen que també hi arribe gent de fora del País Valencià com a simpatitzants. Ja són més de mil inscrits i també tenen dos objectius concrets.

“El primer és que comencen les obres que hagen de fer als barrancs perquè no torne a haver-hi una riuada. O si hi fora, que vinguera més mitigada. I el segon és que revisen les alertes perquè la població sàpiga què ha de fer segons l’alerta. Si ve una alerta vermella, te n’has de pujar al primer pis, no has d’anar a treballar. També has d’avisar els bombers, has de tancar els col·legis. Hi ha d’haver una actuació automàtica segons l’alerta. Que sapiguem què hem de fer”, diu Rodríguez.

Diu que la solució és a les mans dels enginyers de camins i ports i que defensaran el projecte que presenten perquè resolguen els problemes de totes les conques inundables, no solament de la Mediterrània. Quant a les responsabilitats polítiques, prefereixen mantenir-se’n al marge. “Nosaltres no volem mirar al passat. No denunciarem ningú, ni farem cap acció semblant. Primer, perquè no tenim mitjans, no cobrem cap quota, ni res. I segon, ja hi ha organitzacions que hi són per a això”, diu.

Accions legals

D’una altra banda, hi ha l’Associació Damnificats per la Dana –que es constituí a Alfafar i que vol aglutinar més municipis afectats. Va nàixer com a resposta a l’absència d’ajuda oficial. Es van organitzar per a coordinar una xarxa de professionals que cobrís les primeres necessitats dels veïns, i ja tenen més de dos-cents socis. “Tenim pintors, tenim gent d’administració, etc.”, diu Christian Lesaec, el president de l’associació.

Però, a part això, emprendrà accions legals per a assenyalar els responsables de la catàstrofe. “Molt senzill, demanem justícia. Volem saber què va passar aquella nit, per què no ens van avisar, perquè a mig matí ja hi havia llocs que s’inundaven i nosaltres fèiem vida normal. El problema és que hi ha moltíssima gent en tota la contornada que ens va agafar fent vida normal. Ningú no ens havia previngut de res. Quan va arribar l’alarma famosa de les vuit i deu, la gent ja s’ofegava. I no hi ha hagut més víctimes perquè hi ha hagut un munt d’herois que van salvar els veïns. Per tant, volem saber què va passar eixa nit, qui són els responsables que les alarmes no arribaren com havien d’haver arribat. I després, els dies següents, no hi havia absolutament cap ajuda als damnificats. Per tant, volem saber per què eixa ajuda no va arribar i qui en són els responsables”, diu.

A més, les associacions estan en contacte entre elles perquè tenen objectius en comú, com ara l’exigència dels ajuts. Però també tenen discrepàncies. “Hi ha associacions que, per exemple, la via jurídica no la volem emprendre. Hi ha associacions que recullen signatures per a una iniciativa legislativa popular. Hi ha associacions que sí que emprendran la vida judicial i hi ha alguna associació que espera a veure què fem nosaltres, per a decidir si s’afegeixen o no”, acaba Lesaec.