Veïns exhausts i tres dies de lluita amb galledes i branques contra el foc: “Ja no podem més”

El foc va arribar a Vilar de Condes, a Carballeda de Avia (O Ribeiro), el 15 d’agost. “Érem al dinar popular de les festes i vam haver de sortir corrents per apagar-lo”, explica Yoa Meiriño, veïna del poble. D’aleshores ençà, la gent de Vilar de Condes lluita contra el foc, que ha arribat a envoltar les cases. “Sembla que a Vilar de Condes la cosa s’ha calmat una mica, però el perill no ha desaparegut i ara és a Muimenta i A Veronza.”

Aquesta jove de Vilar de Condes explica que diumenge va ser el pitjor dia: “Hem passat tres dies horribles. Cremava a prop de les cases i no hi havia mitjans. Els veïns corríem d’un lloc a un altre per poder aturar el foc.” Meiriño explica que a Vilar de Condes estan esgotats físicament i psíquicament.

“És horrible, ja no podem més, necessitem ajuda, si us plau”, diu. Els veïns fan guàrdia de nit, atents a la possibilitat de nous focus. “El foc torna a cremar en llocs que ja es donaven per controlats, i no hi ha mitjans, hi ha tants incendis aquests dies en tants llocs que no es dóna l’abast. No tenim res, anem amb galledes i branques.”

A més, explica que les pitjors situacions les han viscudes de dia, amb la calor i tot ple de fum. I també apunta un detall d’interès: “Hem tingut sort que aquest incendi hagi coincidit amb el pont festiu, perquè per aquí, als pobles, la major part de l’any solament hi ha gent gran.” Però aquests dies festius hi havia molts joves que tornaven a passar uns quants dies amb la família i que s’han implicat de ple en el combat contra els incendis: “A Vilar de Condes poden ser setanta veïns tot l’any, però aquests dies érem molts més.”

Aquests dies els han tocat de viure situacions molt complicades. Meiriño ens explica que diumenge mentre ajudava a impedir que les flames arribessin a la casa dels seus sogres, va rebre una trucada de la seva mare, que l’avisava que el foc arribava a casa seva. “Hi vaig anar corrent, són cinc quilòmetres, i pel camí anava telefonant a veïns perquè hi anessin a ajudar. Quan hi vaig arribar, els veïns eren allà, controlant el foc.” Una vegada més, la gent del poble va ser qui va salvar una casa amenaçada per les flames. “La veritat és que els veïns, molt bé. Tan sols cal avisar, en un cas així, i apareix tot el poble”, agraeix.