05.05.2025 - 21:40
The Washington Post · Anthony Faiola i Michelle Boorstein
Ciutat del Vaticà. A les sessions prèvies al conclave, al vast auditori del Vaticà, hi participen tants cardenals que els assistents es troben obligats a dur etiquetes amb el nom. Alguns han criticat Francesc en termes excepcionalment contundents; alguns altres diuen que el nou pontífex n’hauria de continuar la missió.
Mentre els cardenals d’arreu del món –de Myanmar a Malta– es preparen per al conclave papal més gran de la història, les línies de batalla sobre el rumb de l’Església Catòlica comencen a prendre forma, i alguns ja han començat a fer pressió per a tornar a una Església més jeràrquica, centrada en la disciplina doctrinal.
En certa manera, Francesc deixà l’Església millor que no l’havia trobada. L’agitació pels abusos clericals i la corrupció financera s’ha atenuat d’ençà del 2013, i la xifra de fidels ha continuat creixent –per bé que molt a poc a poc– a bona part del món. Però les forces que assetgen l’Església Catòlica, com ara el secularisme i l’auge de les esglésies evangèliques, continuen ben presents en un moment en què s’han obert noves línies de fractura, particularment entre els tradicionalistes i els reformistes.
En sessions matinals a porta tancada i en reunions privades, segons que expliquen set persones amb coneixement de causa a The Washington Post, els cardenals han començat a esbossar els desafiaments a què s’enfronta l’Església en una època de secularisme, lluites religioses i ètniques, nacionalisme puixant i creixement del sentiment antiimmigratori. Al papat, diuen, li cal un evangelitzador.
En les reunions prèvies al conclave, els cardenals han tingut converses de tall generalista, tot evitant de centrar-se en qüestions controvertides com ara l’ordenació de dones i la possibilitat de permetre que els sacerdots es casin. Però la prova de foc s’aproxima: l’Església podrà fer pinya entorn del successor de Francesc mentre continua profundament dividida?
Una opció que es discuteix, segons que explica el cardenal suec Anders Arborelius a The Washington Post, és la creació d’un “gabinet papal”; és a dir, d’un grup de cardenals que facin d’assessors d’alt nivell per al papa.
“La situació de l’Església i el món és massa complicada […] perquè recaigui en una única persona”, diu Arborelius, un nom que circula en les llistes dels principals aspirants al càrrec. “És gairebé impossible. Cal que tingui un equip al seu al voltant que l’ajudi en tots aquests temes.”
Rumors i més rumors
Les decisions més significatives, tanmateix, es lliuren entre bastidors: als passadissos del Vaticà, als cafès i restaurants de Roma; en sopars, esmorzars, cafès i còctels.
Les campanyes agafen força i es desinflen; les intrigues s’acumulen. Divendres el Vaticà es va trobar obligat a desmentir una informació de la premsa italiana que apuntava que un dels favorits –el cardenal Pietro Parolin, actual número dos de la Santa Seu– havia hagut de ser intervingut d’urgència a causa d’una pujada de la tensió.
La informació es publicà perquè un grup de cardenals anònims van assenyalar al diari nord-americà National Catholic Reporter que Parolin havia “suspès el càsting” per al papat després d’una missa desastrosa.
El candidat progressista, el cardenal filipí Luis Antonio Gokim Tagle, tampoc no ha pogut esquivar les ganivetades: aquests darrers dies s’han fet virals a les xarxes un seguit de vídeos en què apareix actuant de manera ‘poc papal’ –en un sembla ballar amb una estàtua sagrada durant una missa.
L’abast dels problemes financers del Vaticà –les donacions han disminuït, i el seu sistema de pensions acumula un dèficit enorme– s’han palesat amb la publicació d’un report intern elaborat pel cardenal alemany Reinhard Marx. Alguns cardenals argumenten que l’Església necessita desesperadament un gestor i un administrador.
Molts cardenals, decidits a l’hora d’expressar postulats dissidents ara que la seu de Sant Pere està vacant, s’han mostrat obertament irritats amb la decisió de Francesc d’incloure els laics en el procés de presa de decisions de l’Església, perquè creuen que aquest canvi dilueix el poder i la influència de bisbes i cardenals.
Durant les sessions prèvies al conclave, el cardenal Beniamino Stella, de vuitanta-quatre anys, “va atacar obertament al papa Francesc” per “no haver seguit l’antiga tradició de l’Església” quan va concedir als laics el mateix dret de vot de què gaudeixen els clergues, segons que ha informat la revista America.
“Hem sentit moltes queixes contra el papat de Francesc aquests dies, però el discurs del cardenal Stella ha estat la més contundent, de bon tros”, explicà un cardenal anònim a la publicació, dirigida per jesuïtes.
En declaracions a The Washington Post, Arborelius desmenteix que els cardenals hagin atacat repetidament el papat de Francesc en els discursos previs al conclave.
Triar un nou pontífex, diu, no és pas fàcil. Després del terrabastall que ha estat el papat de Francesc, explica, alguns cardenals volen que el nou pontífex sigui “tranquil i no tan actiu” per a poder “construir ponts i unificar l’Església”.
En un món perfecte, afegeix, el nou pontífex seria algú “amb la veu profètica de Joan Pau, la formació teològica de Benet i la misericòrdia de Francesc”.
Una Església global
El nou papa haurà de gestionar les divisions, tan i tan variades, que assetgen una Església global. Els progressistes, especialment destacats a Europa, fa temps que clamen per fer reformes més radicals, sobretot quant al paper de la dona en l’Església, que Francesc no ha pogut (o volgut) adoptar. Les esglésies més tradicionals de l’Àfrica, el continent on la xifra de devots creix més de pressa, rebutjaren la decisió de Francesc d’autoritzar, l’any 2023, les benediccions breus per a parelles del mateix sexe, tot pressionant per a facilitar l’encaix a l’Església de persones en relacions polígames –una proposta que el Vaticà estudia.
Als Estats Units, mentrestant, l’Església s’enfronta a la insurgència del catolicisme trumpista, una facció encapçalada pels clergues ultraconservadors.
Alguns analistes temen que l’elecció d’un altre papa liberal empenyi aquests conservadors nord-americans a escindir-se del Vaticà. En canvi, l’elecció d’un papa conservador podria afeblir encara més la salut d’esglésies més progressistes com ara l’alemanya, una de les més riques del món catòlic. Es calcula que prop d’1,1 milions de catòlics han abandonat la fe aquests darrers tres anys a Alemanya, principalment a causa del disgust per la crisi dels abusos sexuals i la lentitud de resposta de l’Església. Aquests darrers anys de papat, Francesc reprovà l’Església alemanya per haver avançat massa de pressa cap a la reforma.
“És hora d’obrir els ministeris eclesiàstics a tothom”, diu Irme Stetter-Karp, presidenta del Comitè Central de Catòlics Alemanys. “Aquest continua essent el nostre objectiu: pel bé de l’Església, pel bé de les dones, pel bé d’una bona atenció pastoral”. L’Església a Austràlia i l’Amazònia, diu, són tan favorables a l’ordenació de dones com l’Església alemanya.
Els cardenals defensen línies d’acció divergents. Els conservadors parlen d’unitat i de no alienar als tradicionalistes amb un papa massa progressista. Els partidaris de Francesc li agraeixen haver aportat diversitat a l’Església, i volen que el nou pontífex en segueixi el rumb.
La divisió entre conservadors i liberals a l’Església agafa formes molt diferents arreu del món. Als Estats Units, per exemple, les divisions se centren en els drets dels transsexuals i l’avortament. A Europa, tanmateix, aquestes qüestions no són en primer pla, segons Joel Halldorf, professor d’història de l’església i religió i modernitat al Col·legi Universitari d’Estocolm. Als catòlics europeus els preocupen –i divideixen– molt més qüestions com ara la gestió de la immigració o bé la pau.
A l’Àfrica, els dilemes de l’Església se centren en els catòlics que continuen practicant convencions regionals, com ara la poligàmia, que poden xocar amb la doctrina catòlica.
En la reunió de dissabte, els cardenals tractaren de molts temes, segons que informà el servei de premsa del Vaticà, incloent-hi la relació entre el papa i el Vaticà o bé l’estratègia que el nou papa hauria d’adoptar per promoure la causa de la pau al món.
“Es constatà el risc que l’Església esdevingui autoreferencial, que perdi rellevància si es nega a viure en el món i amb el món”, afegí la Santa Seu.
Stefano Pitrelli, de Roma estant, i Kate Brady, de Berlín estant, han contribuït en aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
