‘Venim a guanyar-ho tot, anirem al Tribunal Europeu de Drets Humans per crear un precedent’, deia ahir el raper Valtònyc. Era davant el jutjat de primera instància de Gant, on li havien anunciat que la seva extradició, demanada per l’estat espanyol, havia estat refusada. Un altre cop per a l’estat espanyol, que veu com les justícies europees, ara l’una ara l’altra, li deneguen les peticions d’extradició. Valtònyc vol dur el cas a Europa i fer evident que l’estat espanyol vulnera els drets fonamentals i aplica el dret amb tendenciositat política.

Abans d’aterrar a Bèlgica, ja havia exhaurit tot el recorregut judicial a l’estat espanyol. L’11 de maig el Constitucional li havia refusat el recurs contra la sentència que li havia imposat el Tribunal Suprem, de tres anys i mig, per delictes d’enaltiment del terrorisme, calúmnies, amenaces i injúries greus a la corona. I el 23 del mateix mes es va saber que se n’havia anat a l’exili per no haver d’entrar a la presó l’endemà passat. La via judicial espanyola ja s’havia exhaurit i Valtònyc es desplaçava a Bèlgica per a cercar una ‘justícia justa’. Immediatament, l’estat espanyol va activar l’euroordre d’extradició i ja de bon començament es va palesar la poca sintonia entre la justícia espanyola i la belga, que ja havia desestimat l’extradició dels consellers exiliats.

Espanya va voler una extradició ràpida i per això marcà la casella de terrorisme en l’euroordre –un dels trenta-dos delictes prevists per a aconseguir el lliurament immediat. Però, tres dies més tard, el jutge belga va respondre amb un escrit adreçat a l’Audiència espanyola, en què sol·licità més informació per a començar a tramitar l’expedient. Això va fer enfurismar el president en funcions de la sala penal de l’Audiència espanyola, Ángel Hurtado Adrián, que va respondre amb un escrit en què expressava el ‘malestar’ de la justícia espanyola per aquest requeriment ‘innecessari’. Fins i tot va retreure que s’hi adrecessin en neerlandès: ‘Tenia entès que en aquest país hi ha tres idiomes oficials, el francès, el flamenc i en menor mesura l’alemany.’

Amb aquest panorama, el mes d’agost el jutge belga va ajornar la decisió i no la va anunciar fins ahir. Segons el magistrat, la conducta de Valtònyc és emparada per la llibertat d’expressió, recollida en l’article 10 de la Convenció Europea dels Drets Humans. Tampoc no considera que cap de les frases de les seves cançons tingui un contingut criminal que pugui motivar l’acusació de terrorisme.

‘Una posició guanyadora’
Aquesta resolució favorable a Valtònyc obre de bat a bat la via europea, un nou terreny de joc on la credibilitat de la justícia espanyola pot perdre bous i esquelles. A la pràctica, Valtònyc podria recórrer contra la decisió de la justícia espanyola a Estrasburg sense tenir la resolució belga, perquè la via interna de l’estat espanyol va exhaurir-se en el moment que el Constitucional li va tombar el recurs d’empara. Però l’estratègia de la defensa de Valtònyc, Gonzalo Boye i Simon Bekaert, era carregar-se de raons abans d’anar al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

‘Vàrem voler esperar la resolució belga per tenir un argument més en la demanda que presentarem a Estrasburg a final d’octubre’, diu Boye a VilaWeb. La via europea –afegeix– era prevista de feia temps: ‘Estrasburg té dictada una consolidada jurisprudència respecte d’aquests temes, i és molt destacada la que té dictada respecte d’Espanya. Per això creiem que anem a Estrasburg amb una posició bastant guanyadora.’ La justícia europea acostuma a resoldre aquests casos en un termini de dos anys a tres, i en el cas de ser positiva per als interessos de Valtònyc, podria tornar a l’estat espanyol.

En la jurisprudència que cita Boye hi ha el cas d’Enric Stern i Jaume Roura, condemnats a l’estat espanyol per injúries a la corona per haver cremat una foto dels reis espanyols el 2007, a Girona, quan protestaven per la visita a la ciutat de Juan Carlos i Sofía. Igual que Valtònyc, el 2015 el TC els va negar l’empara sol·licitada i els joves van recórrer finalment a Europa. El mes de març d’enguany el tribunal europeu els va donar la raó: va considerar que el càstig –multa de 2.700 euros– ‘constituïa una interferència amb la llibertat d’expressió’.

Ara, a Bèlgica, el cas no ha acabat. La fiscalia ha anunciat –és una formalitat– que hi recorrerà i té quinze dies per a presentar el text. Després es traslladarà a la defensa de Valtònyc i al cap de trenta dies hi haurà una vista d’apel·lació que resoldrà. Boye és molt optimista sobre el resultat: ‘La resolució d’avui és molt ferma i la fiscalia, sincerament, no va tenir mai el convenciment que hi podria haver extradició. La fiscalia, crec, actua per lleialtat amb la fiscalia de l’estat espanyol. Però una cosa és actuar amb lleialtat i una altra revertir un resultat lapidari.’ Després de la Cambra d’Apel·lacions la fiscalia belga encara podria recórrer al Suprem, però l’evolució dels fets dirà si ho fa: ‘Jo crec que la fiscalia ja haurà complert amb Espanya. Anar al Suprem és forçar molt la màquina.’

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb