L’Hospital Vall d’Hebron fa el primer trasplantament de cara del món amb una donant que havia rebut l’eutanàsia

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha fet el primer trasplantament de cara del món amb una donant a qui se li va aplicar l’eutanàsia. Un centenar de professionals van intervenir en el trasplantament parcial de cara, una operació de màxima complexitat amb tècniques de microcirurgia vasculonerviosa que va durar aproximadament vint-i-quatre hores. En la presentació d’aquesta fita, la directora assistencial, María José Abadías, ha destacat “la generositat extraordinària de la donant”, l’esforç col·lectiu rere l’operació i l’orgull que significava per a l’hospital, la sanitat pública i la societat. La Vall d’Hebron ha realitzat tres trasplantaments facials dels cinquanta-quatre que s’han fet fins ara al món.

“Avui sóc aquí per a donar les gràcies”, ha començat la intervenció la Carme, la dona que ha rebut el trasplantament de cara, concretament de la part central després d’haver tingut una necrosi dels teixits facials per una infecció bacteriològica arran d’una picada d’insecte fa dos anys, que la va dur a l’UCI. Quan en va sortir, la necrosi li havia desfigurat la cara i no podia menjar ni respirar bé. “Ara la meva vida comença a ser una mica millor […]. Després de quatre mesos, ja parlo, ja menjo, ja bec”, ha expressat davant una sala d’actes plena de professionals sanitaris i periodistes atrets per la presentació d’aquesta operació pionera. “A vegades trobes una llum que et permet de tirar endavant”, ha dit la Carme, que ha insistit a mostrar la gratitud a tot l’equip de la Vall d’Hebron i, sobretot, a la donant i a la seva família.

La desfiguració facial és una discapacitat que causa moltes dificultats en activitats tan quotidianes i essencials com ara parlar o menjar, a més de tenir un impacte psicològic i social greu. El trasplantament de cara és una cirurgia funcional que es realitza quan el pacient ha perdut, per exemple, els músculs orbiculars o els ulls i no es poden restituir amb unes altres tècniques quirúrgiques habituals de cirurgia plàstica. Els receptors són pacients amb desfiguració facial greu a conseqüència de malalties, cremades, traumatismes o defectes congènits que afecten funcions vitals bàsiques. “No es tracta només de col·locar teixits tous per donar una aparença normal, això seria un fracàs. L’operació es fa per aportar al pacient funcions i sensibilitat. Un trasplantament de cara amb el qual el receptor no hi pugui sentir ni moure res no és sinó una màscara. Parlem d’estructures amb tota mena de teixits, amb músculs i nervis, alguns dels quals amb diàmetres de 0,2 mil·límetres, que s’han de trobar i connectar”, ha recalcat el doctor Joan-Pere Barret, cap del Servei de Cirurgia Plàstica i Cremats de l’Hospital Vall d’Hebron.

Donació per eutanàsia

La llei d’eutanàsia, que va entrar en vigor el juny del 2021, va obrir una nova possibilitat en els trasplantaments i també en va canviar una mica el paradigma, perquè els coordinadors dels programes es poden entrevistar amb el possible donant a casa. En el cas d’aquest trasplantament concret, com que la donant havia rebut l’autorització de la prestació d’ajut per a morir (PRAM), els responsables de l’operació van poder fer-ne una planificació més acurada. El trasplantament també ha estat el primer del món que ha disposat d’una planificació en 3D tant de la donant com de la receptora.

La donant era una dona que havia sol·licitat l’eutanàsia i que havia expressat la voluntat de donar el seu cos, inclosa la cara. Ella mateixa va parlar amb l’equip mèdic. “No hi ha paraules per a expressar la intensitat emocional i magnitud del moment. L’única cosa que volia la donant era saber si podia donar la cara. I la resposta era afirmativa. Va expressar l’absoluta felicitat de poder ajudar algú altre”, han explicat els responsables del procés, que n’han destacat “la concentració d’amor i generositat pels altres”.

Molt pocs centres al món poden fer trasplantaments de cara, una operació que es valora cas a cas. Cal que sigui un hospital terciari, universitari, amb molta experiència en trasplantaments i recursos assistencials i de laboratori dia i nit. Un centenar de professionals participen en cada trasplantament de cara, entre metges, infermeres, auxiliars d’infermeria i zeladors, a més de psicòlegs. L’operació implica molts serveis, com ara cirurgia plàstica i microcirurgia reparadora, trasplantament, immunologia, laboratoris, psiquiatria i psicologia clínica, rehabilitació, cures intensives i anatomia patològica.

Donant i receptor del trasplantament de cara han de compartir sexe i grup sanguini i presentar unes mesures antropomòrfiques del cap semblants. S’avalua amb entrevistes si el candidat compleix els criteris de la intervenció, més enllà dels estrictament mèdics, com ara l’estat cognitiu, la capacitat d’adaptació, les expectatives i l’adherència al tractament o el suport social i familiar.

Amb tots els informes, el candidat és avaluat pel Comitè d’Ètica Assistencial i el Comitè de Direcció Assistencial de la Vall d’Hebron; després, la Coordinació de Donació i Trasplantaments de l’hospital eleva el procediment a l’Organització Nacional de Trasplantaments espanyola (ONT) i l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), que és qui l’acaba autoritzant.